Resultats de la cerca
Es mostren 249 resultats
filtració glomerular
Biologia
Primer estadi del procés de depuració de la sang pels nefrons, als ronyons.
La major part dels elements del plasma sanguini com la glucosa, l’aigua, la urea, el clor, el sodi, fosfats, àcid úric i, en general, totes les molècules de petites dimensions travessen la membrana del glomèrul i passen a la càpsula de Bowman La selecció dels components d’aquest ultrafiltrat plasmàtic depèn únicament de les dimensions moleculars L’ultrafiltrat produït pels glomèruls de tots dos ronyons arriba a més de 150 litres al dia, però el 99% d’aquest volum és reabsorbit cap a la sang en els túbuls renals
Aleksandr Mihajlovič Prokhorov
Física
Físic soviètic, d’origen australià.
Residí a l’URSS des del 1923 i estudià a la Universitat de Leningrad, on es graduà el 1939 Posteriorment feu recerca a l’Institut Lebedev de Moscou 1946-83, i des del 1954, a l’Institut d’Energia Atòmica Estudià la propagació de les ones electromagnètiques, la radiofísica quàntica i sobretot els generadors i amplificadors moleculars, el desenvolupament dels quals donà lloc al màser i al làser El 1959 rebé el premi Lenin i el 1964 el premi Nobel de física, juntament amb NG Basov i CH Townes
polièster
Química
Nom genèric dels plàstics obtinguts per policondensació de poliàcids amb alcohols no saturats o amb glicols o per polimerització d’esters de l’àcid acrílic o de l’àcid metacrílic, que no poden ésser considerats ni termoplàstics ni termoenduribles, puix que hom en pot obtenir objectes endurits definitivament, en els quals l’enduriment no ha estat aconseguit per l’acció de la calor sinó per la d’agents químics.
Així, hom pot fabricar bucs d’embarcació, carrosseries d’automòbils, etc, generalment en dissoldre un polièster en estirè monòmer, el qual produeix un entrecreuament final de les cadenes moleculars Els polièsters són molt emprats també d’una manera especial en les indústries de pintures i de vernissos, en la fabricació de fibres tèxtils sintètiques, en l’aprest de teixits, en l’adob de pells, en la fabricació de tancaments de claraboies, de fars i d’altres objectes tradicionalment fabricats amb vidre, especialment de vidres de seguretat per a vitrines i automòbils blindats, etc
LUCA
Nom amb què es coneix el darrer ancestre comú universal a tots els éssers vius de la Terra, sigla del nom en anglès last universal common ancestor.
És un organisme hipotètic, d’una edat estimada en 3500 milions d’anys, deduït a partir de les filogènies moleculars de tots els llinatges d’éssers vius i de les característiques que comparteixen De morfologia relativament similar a la dels bacteris actuals, però molt més senzill, utilitzava l’ ADN com a material hereditari, tenia mecanismes de transcripció i traducció basats en molècules d’ ARN , en ribosomes formats per proteïnes i molècules d’ARN específiques i en el codi genètic, i tenia la maquinària cellular necessària per a realitzar les reaccions metabòliques bàsiques
integral de ressonància
Química
Integral definida en l’estudi mecanicoquàntic de l’estructura molecular.
La integral queda definida per β = ∫φ 1 Hφ 2 d τ = ∫φ 2 Hφ 1 d τ essent φ 1 i φ 2 dos orbitals atòmics diferents, i H l’hamiltonià del sistemaÉs un dels components de l’energia electrònica en l’estudi d’aquesta pel mètode dels orbitals moleculars El seu valor és sempre negatiu, i el seu significat físic és el d’una estabilització addicional del sistema a causa de la deslocalització d’un parell electrònic entre els orbitals atòmics φ 1 i φ 2
H₃⁺
Química
Ió molecular poliatòmic.
És el més simple que existeix, i consisteix en tres àtoms d’hidrogen units que han perdut un electró, o tres protons aïllats units per dos electrons S'obtingué al laboratori el 1980 i es detectà a l’espai interestellar l’any 1997 L’existència d’aquest ió donà suport a la teoria d’una xarxa de reaccions ió-molècula que dirigeixen la química dels núvols moleculars interestellars El paper de l’ió és fonamental en la química del cosmos i en la formació dels diferents components dels estels
química supramolecular
Química
Branca de la química que estudia les entitats o espècies químiques que es mantenen cohesionades per forces intermoleculars no covalents.
S'orienta a investigar el disseny de grans estructures supramoleculars a partir de molècules petites que posseeixen estructura i grups funcionals que les doten d’una tendència espontània a organitzar-se L’estabilitat d’aquestes estructures s’explica per la formació de ponts d’hidrogen o per la coordinació de metalls entre els seus fragments d’origen Les estructures supramoleculars estabilitzades per creació de ponts d’hidrogen es formen perquè hi ha components moleculars amb centres donadors que en reconeixen d’altres amb centres acceptors i s’hi enllacen Són d’interès dins de la…
ferroproteïna
Bioquímica
Qualsevol de les proteïnes conjugades que contenen ferro en llur grup prostètic.
Les més importants i conegudes són les hemoproteïnes , que tenen el grup prostètic hemo Hom ha trobat també ferroproteïnes sense grups hemo, com la ferredoxina , àmpliament distribuïdes en els organismes, que participen en diferents processos d’oxidoreducció, tals com els de la fixació del nitrogen atmosfèric i els processos de fotosíntesi També en el transport electrònic dels mitocondris intervenen deshidrogenases la de NADH i la de succinat que contenen Fe no hemàtic En general, tenen pesos moleculars baixos 6000-12000, de 2 a 8 àtoms de Fe, i igual nombre d’àtoms de S per…
diradical
Química
Molècula que disposa de dos orbitals moleculars d’energia equivalent i dos electrons.
El seu estat més estable és aquell que té els electrons desaparellats en cada orbital i no pas aparellats en un mateix orbital radical
atomisme lògic
Filosofia
Teoria de Bertrand Russell i de Ludwig Wittgenstein (en la seva primera època) segons la qual l’estructura del món és composta d’uns elements absolutament primers coneguts immediatament ( by acquaintance
), i que són el residu últim de l’anàlisi lògica.
A partir de les matemàtiques, Russell vol oferir un llenguatge perfecte i ideal, basat en la lògica formal, el qual reflecteix en les seves estructures la mateixa estructura del món real Dos principis regeixen l’anàlisi russelliana primer, la reducció de les proposicions complexes o moleculars a simples o atòmiques, les quals enuncien fets elementals i de les quals depèn la veritat o la falsedat d’aquelles segon, la reducció dels coneixements per descripció a objectes i fets primers que són els coneguts immediatament by acquaintance , i que en la metafísica de Russell i de…