Resultats de la cerca

Taber Mons Barcinonensis , JRubió, 1927 SPADB La discussió sorgida arran de la proposta de Joan Rubió i Bellver per a la sistematització de la zona situada entorn de la catedral de Barcelona i delimitada per l’avinguda de la Catedral, el carrer del Bisbe, el carrer de Jaume I i la Via Laietana, és representativa de com es volia abordar la restauració dels edificis de valor històric Aquesta proposta va ser defensada pel mateix Rubió en el seu llibre Taber mons Barcinonensis Observaciones escritas después de la exposición pública de las “Visiones” del Táber en el Claustro de la Catedral ,…

Personatge polifacètic, fou soci actiu del Centre Excursionista de Catalunya, i collaborà molt activament en la restauració del monestir de Ripoll Reuní una important collecció de teixits coptes que fou adquirida el 1904 per la Junta de Museus Barcelona, Museu Tèxtil Creà a la Biblioteca de Catalunya un important repertori iconogràfic d’Espanya 1915 Escriví dues monumentals obres arqueològiques El Islam i Cartago-Hispania , que han romàs inèdites, i collaborà a diverses publicacions sobre temes arqueològics També escriví una obra sobre l' Alhambra de Granada 1929 El 1901…

Sacerdot, féu estudis filològics i fou cridat a dirigir la biblioteca dels Este 1700, sense que deixés la seva activitat pastoral Investigador, amb una metodologia precisa i rigorosa, publicà obres monumentals, com Rerum italicarum scriptores , en 24 volums 1723-38, Annali della storia d’Italia , en 12 volums 1744-49 i Antiquitates italicae medii aevi , en 6 volums 1738-43, Home de cultura enciclopèdica, també escriví altres tractats que es feien ressò de la problemàtica europea contemporània, estudià el camp de la literatura i de l’art i descobrí un manuscrit que contenia el…

Influït per l’escola de paisatgistes de Munic i per ABöcklin La seva pintura, després de la primera estada a Itàlia 1864, esdevingué més estilitzada hi representà una abstracció de la natura perfectament estudiada, amb figures monumentals, i la limità a les coses més essencials, amb una tècnica que s’apropa molt a la del fresc, per tota la qual cosa anunciava la pintura de la fi del s XIX Obres El bany de Diana 1863 Neue Staatsgalerie, Munic, els frescs de la biblioteca de l’institut zoològic de Nàpols 1873-74, conjunt fet en collaboració amb l’escultor Avon Hildebrand, Les…

Utilitzaren dos sistemes gràfics l' hitita cuneïforme , el més usual, que deriva del sillabari sumerioaccadi a través d’un intermediari encara no precisat la gran majoria de les tauletes de Boǧazköy i l' hitita jeroglífic , escriptura també ideofonogràfica comprèn ideogrames, fonogrames, determinants, complements fonètics i signes auxiliars de lectura Per la seva forma externa, és deutora dels jeroglífics egipcis i, pels principis que la regeixen, del sistema gràfic sumerioaccadi L’orientació pot ésser de dreta a esquerra o viceversa i en els texts de més d’una ratlla segueix el principi…

Deixeble de l’escola de Llotja de Barcelona Autor d’escultures monumentals, com, entre d’altres, Catalunya 1887, al monument a Colom de Barcelona, Lluís Vives 1895, a la Biblioteca Nacional de Madrid Collaborà en la decoració escultòrica 1887 de l’arc de triomf, de la façana de la catedral i del Palau de Justícia de Barcelona En 1896-98 treballà a la Dominicana, on féu el mausoleu de Colom a la catedral de Santo Domingo en collaboració amb l’arquitecte Ferran Romeu i diverses obres, entre les quals l’estàtua eqüestre d’Ulysse Heureaux Fou professor d’escultura als Estudis…

La seva família es traslladà a Venècia, on estudià amb N Coccon i F Magi Posteriorment estudià a Munic amb J Rheinberger i a Dresden amb Draeske i Kretschner La seva primera òpera, Asrael 1888, causà una favorable impressió a G Verdi Les seves obres més famoses foren Cristoforo Colombo 1892 i Germania 1902, totes dues amb llibret de L Illica, l’èxit de les quals es degué principalment a la utilització de grans masses sonores en escenes monumentals i efectistes Fou probablement un dels compositors operístics italians de la seva època més influïts per R Wagner La seva fama anà…

El nom procedeix del monument funerari, considerat una de les set meravelles del món, que Mausol, sàtrapa de la Cària 377-353 aC, feu bastir per a ell a Halicarnàs Iniciat en vida seva, fou continuat per la seva germana i muller Artemísia Hi collaboraren artistes molt famosos Escopes, Leocares, i, per les reconstruccions ideals que n'han estat traçades, hom suposa que era una mola de planta quadrada, amb un basament alt, damunt el qual s’alçava una piràmide coronada amb una quadriga amb les estàtues dels monarques conservades, juntament amb els frisos del combat de les amazones, al British…

Estudià filosofia a Berlín i s’inicià en la pintura els anys trenta, dins del corrent expressionista A París 1936-39 connectà amb el surrealisme El 1945 s’establí a l’Estat espanyol, on féu amistat amb Àngel Ferrant a Santillana del Mar fundà l’escola Altamira, que influí en els futurs capdavanters de l’art català Tàpies, Cuixart, etc El 1949 es traslladà a Mèxic, on l’interès per l’arquitectura el portà a desenvolupar l’"arquitectura emocional”, escultures monumentals de fort geometrisme Torres Automex , O ssa Major Creà també el museu El Eco 1953, sense obres i obert a l’experimentació…

Establert a Valladolid, hi dirigí un taller fecundíssim i amb nombrosos collaboradors Els seus mestres foren Francisco de Rincón i Pompeo Leoni La seva obra és molt dispersa País Basc, Galícia, Portugal, Logronyo, Càceres i Madrid Les seves figures humanes són d’un gran realisme Definí tipus escultòrics, com el Crist jacent l’exemplar més antic documentat és el d’El Pardo, el Crist flagellat Vera Cruz de Valladolid i Carmelites d’Àvila, el Crist a la creu La Luz de Valladolid i San Pedro de Las Dueñas, la Immaculada Vera Cruz de Salamanca i Santa Teresa de Jesús museu de Valladolid També…