Resultats de la cerca

Fou creat per la Generalitat de Catalunya l’any 1992 i la seva seu és a Girona Des del 1996 forma part del Museu d’Arqueologia de Catalunya Entre altres jaciments, ha treballat en diversos derelictes de la cala Culip, al port romà d’Empúries i al poblat neolític de la Draga, a l’estany de Banyoles Els resultats dels seus treballs es publiquen en les Monografies del CASC

La peça, de ceràmica, té una alçada de 17 cm i és de color negre a causa de la tècnica reductora aplicada a la cocció Hom la relaciona amb els cultes a la deessa mare o a la fertilitat i es tracta de la primera figura clarament antropomorfa del Neolític a la península Ibèrica Té una antiguitat d’entre 5800 i 5500 anys i representa una figura femenina embarassada És exposada al Museu de Gavà

El sector més elevat, prop de l’església-santuari de la Mare de Déu de la Salut, és qualificat de bosc permanent Hi ha vestigis de poblament neolític Les referències documentals, allusives a les viles Major i d’Ordis , comencen al segle X L’església parroquial, romànica amb elements preromànics, fou una de les set filials de la seu de Manresa, i s’hi venera una imatge de la Mare de Déu, gòtica

És un dels jaciments neolítics més importants de l’Àsia Menor Habitat per una comunitat d’agricultors, té cinc nivells, que van des del ~7000 aC fins al ~5000 La part més alta correspon ja a l’Eneolític

Situada al sud de Montpeller, pròxima als estanys litorals, el lloc ja era freqüentat en el Neolític i el bronze final A la darreria del segle VI s’hi establí un nucli portuari fix de dimensions considerables 4 ha Als segles IV-III es construí un sistema viari molt regular i augmentà la superfície ocupada Mantingué la seva importància durant l’Alt Imperi Romà, però després queda pràcticament abandonat fins al segle XIII, que esdevingué port de Montpeller

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna tipus trompeta natural La mateixa closca del mollusc i la seva estructura interna cargolada fan de tub acústic Sol emetre un únic so fonamental Estès arreu del món i present en gairebé totes les cultures des del neolític, a Europa ha estat usat sobretot com a instrument de senyals Ateses les seves característiques, el seu ús ha estat més lligat a la comunicació i als rituals que a la interpretació musical

Hauria tingut dues fases la primera, corresponent a la fi del Neolític i a l’inici del coneixement dels metalls Neoeneolític, s’hauria estès fins a Catalunya i fora l’origen de la cultura dels sepulcres de fossa cosa que actualment no sembla acceptable la segona correspondria al moment de la florida del megalitisme Los Millares Sempre segons la visió de Bosch i Gimpera, podria ésser-hi afegit un tercer període corresponent a la cultura d’El Argar

Deriva del costum de pintar-se el cos que hom troba en tots els pobles de pell clara els melanoderms utilitzen més aviat l’escarificació Conegut a Europa d’ençà del Neolític fins a l’edat mitjana, sobretot pels pobles del Danubi, Rússia i Escòcia, actualment és encara freqüent entre els mariners Molt refinat al Japó, és corrent també a Indoxina, Sibèria, Myanmar, la Polinèsia, la Micronèsia, entre els indígenes d’Amèrica i els africans de raça blanca àrabs i berbers

Té tres nivells el del fons correspon al Paleolític final o a l’Epipaleolític el del mig, al ple Epipaleolític o Mesolític el de damunt és ja d’època neolítica, amb ceràmica que no correspon al tipus de ceràmica impresa normal a les altres coves del Neolític antic del territori valencià Hi han estat trobades plaques pintades i gravades amb ratlles d’estil esquemàtic, abstracte És una de les coves valencianes més importants per a estudiar la transició del Paleolític a les cultures agrícoles inicials

Correspon al grup del segon Neolític de l’Occident europeu, juntament amb la cultura dels sepulcres de fossa de Catalunya, la de Cortaillod a Suïssa i la de La Lagozza a Itàlia Ocupà la major part del territori de l’actual Estat francès Era una societat fonamentalment agrícola, amb ramaderia, que vivia en poblats de cabanes, en algun cas primàriament fortificats La ceràmica podia ésser llisa o decorada amb incisions, i és característic un tipus de nansa horitzontal, amb diverses perforacions, dita de flauta de Pan