Resultats de la cerca
Es mostren 585 resultats
Josef Breuer
Psiquiatria
Fisiologia humana
Psiquiatre i fisiòleg austríac.
Collaborà amb Sigmund Freud, amb qui publicà Studien über Hysterie 1895, i descobrí el poder terapèutic de la catarsi Aquest descobriment fou el punt de partida de la psicoanàlisi Investigà també la funció dels nervis pneumogàstrics i la fisiologia de l’aparell vestibular
Costanzo Varolio
Metge i anatomista italià, conegut als Països Catalans amb la forma Varoli
.
Fou professor a Bolonya i a Roma i metge de Gregori XIII Publicà De nervis opticis 1573 i féu importants descripcions anatòmiques del cos humà, sobretot de l’encèfal, i donà el nom a una protuberància del cervell pont de Varoli o mesencèfal
injecció epidural
Introducció d’una substància medicamentosa o anestèsica en l’espai epidural de la regió sacra.
Hom la realitza en l’administració de fàrmacs en certs tractaments analgèsics ciàtiques, lumbàlgies, etc i, sobretot, en l’assistència obstètrica en el moment del part, en què una anestèsia epidural sacrococcigeal continuada insensibilitza la regió en blocar els nervis raquidis de l’espai epidural
cordaïtes
Paleobotànica
Gènere de plantes arbòries, de la classe dels cordaïtòpsids, que visqueren al final de l’era primària.
Atenyien fins a 40 m d’alçària Les fulles, simples, amb els nervis dicotòmics i parallels, eren arranjades helicoïdalment, i les flors eren disposades en inflorescències axillars amentoides Creixien en terrenys marjalencs i formaven grans boscs Han deixat nombroses restes fòssils a les conques hulleres
alternariosi
Fitopatologia
Malaltia causada per fongs del gènere alternària, que produeix alteracions en el color de les fulles d’algunes plantes.
Són, generalment, taques de color castany negrós al llarg de pecíols i de nervis que s’escampen fins a provocar la caiguda de la fulla i el podriment de les arrels o els tubercles En són afectats sobretot les patateres, els cítrics, les cols i els clavells
Benedikt Reid
Arquitectura
Arquitecte d’origen alemany o txec.
Treballà en la construcció del Castell de Praga del 1487 al 1511, on féu la Sala de Ladislau, l’espai interior més vast de l’Europa central 62 m × 15 m × 13 m, amb volta de nervis dinàmics Influí en l’arquitectura de Saxònia i Lusàcia
àlgia
Patologia humana
Mot de procedència grega que significa dolor.
Habitualment s’utilitza per a indicar un dolor en una zona concreta de la superfície del cos Les àlgies poden ésser d’origen central de la medulla o del cervell o perifèric dels nervis o de les arrels nervioses i també poden estar relacionades amb el sistema simpàtic
Erasístrat
Metge grec.
Estudià a Atenes en contacte amb l’escola peripatètica Creà l’anatomia comparada de l’home i l’animal, tot just encetada per Aristòtil, i féu importants descobriments sobre els nervis i el cervell Defensà, contra l’ús de drogues i de sagnies, una terapèutica dietètica Publicà nombrosos tractats de medicina
aixella
Anatomia
Regió del cos humà situada a la part inferior de la unió del tronc amb el braç.
Està envoltada de músculs pectorals, subescapular, etc Una pell fina, rica en glàndules sebàcies i sudorípares i poblada de pèl a partir de la pubertat, revesteix tota l’aixella i cobreix una capa abundosa de teixit que envolta l’artèria i la vena axillars, els nervis del plexe braquial i nombrosos ganglis limfàtics
mediastí
Anatomia animal
Espai mitjà de la caixa toràcica comprès entre les dues pleures i les dues masses pulmonars pels costats, la columna vertebral per darrere, el pla esternocostal per davant, la base del coll per dalt i el diafragma per baix.
Un pla frontal que passa per davant de la tràquea el divideix en dues porcions el mediastí anterior , amb el tim, el cor, el pericardi, els grans vasos i la bifurcació traqueal, i el mediastí posterior , amb l’aorta toràcica, l’esòfag, les venes àzigues, el conducte toràcic i els nervis pneumogàstric i gran simpàtic