Resultats de la cerca

Presenta un gran dimorfisme sexual en època de zel El mascle construeix un niu entre les roques amb algues Espècie atlàntica, és poc comuna a les aigües dels Països Catalans

Són cosmopolites, viuen solitaris o per parelles al llarg dels rius i fan el niu als marges S’alimenten de peixos i d’insectes aquàtics El representant més característic d’aquest grup és el blauet

Pionera del ioga a Catalunya, especialment a la comarca d’Osona, on començà a impartir classes el 1987 a l’escola municipal l’Arpa de Taradell També fou la creadora del centre Al niu de Vic

Estudià a Barcelona, i freqüentà la penya del Niu Guerrer Establert a Vilajuïga, hi explotà les aigües, i fundà el balneari de Vilajuïga i una llar cultural Aplegà una important collecció de peces arqueològiques, conservada al castell del Joncar Roses

Viu als boscos, fa niu als arbres i caça moixons i resegadors És migratòria i nia a l’est europeu hom la troba per quasi tota la península Ibèrica i a les Balears, i també a Àfrica i l’Índia

Són exclusivament arborícoles, s’alimenten d’insectes i fruites i construeixen el niu obert i suspès com una hamaca entre dues branques Comprèn una trentena d’espècies, repartides entre els gèneres Oriolus i Sphecotheres Habiten a Àsia, Àfrica, Oceania i Europa

El picot verd Picus viridis és, del seu grup, el més característic del bosc mediterrani, tot i que és més fàcil de sentir que no de veure Té el dors verd, el davant clar, el capell vermell i el carpó groc, molt visible en vol, així com les taques blanques de les ales Els mascles tenen tacat de vermell l’ample bigoti negre que els baixa cap al coll, de sota el bec L’exemplar de la fotografia mostra aquest caràcter i les taques del pit i la panxa característiques dels immaturs Noteu la disposició dels dits de les potes, peculiar dels picots El picot verd, tot i que nia típicament als arbres,…

Situada estratègicament a la serralada d’Elburz, al NE de Qazvīn El fundador de la secta islàmica dels “assassins” Ḥasan ibn Sabbaḥ al-Rāzī la convertí en base de les seves expedicions 1090, i des d’aquest moment hi residí el Dā'ī al-du'āt o gran mestre del moviment, fins que Hūlāgū l’assetjà i assassinà l’últim d’ells, Rukn al-Dīn 1256

Construeixen el niu a terra o a poca alçada i el plomatge dels immaturs no té taques Comprèn 321 espècies, repartides en 61 gèneres, els més importants dels quals són Sylvia, Locustella, Acrocephalus, Hippolais i Phylloscopus, i habiten a gairebé tot el món, llevat dels pols