Resultats de la cerca

Acabà els estudis, cursats a Barcelona, l’any 1903 Fou deixeble de Cardenal i de Ribas i Ribas Exercí càrrecs docents a la Universitat de Barcelona encarregat de càtedra de terapèutica quirúrgica 1931, professor agregat per nomenament del patronat de la Universitat Autònoma i encarregat de càtedra de patologia quirúrgica 1939 Presidí el Novè Congrés de Metges de Llengua Catalana Perpinyà 1936 i el Primer Congrés Espanyol de Cirurgia Barcelona 1949 Fou fundador i primer director de la Colección Española de Monografías Médicas 1940 Des del 1942 fins a la jubilació fou cap del Servei de Cirurgia…

El 1907 fou nomenat general i director de l’École Supérieure de Guerre En començar la Primera Guerra Mundial fou designat cap del novè exèrcit, deturà l’ofensiva alemanya del Marne a Saint-Gond i com a ajudant de Joffre defensà Jeper Cap dels exèrcits del nord 1915, dirigí les ofensives d’Artois Lluità a la batalla del Somme 1916, molt dura a causa de la caiguda de Joffre i de la seva Nomenat cap d’estat major per Pétain 1917 i generalíssim dels exèrcits aliats al front occidental març del 1918, amb la victòria del Marne ascendí a mariscal juliol Negocià l’armistici i en…

Després d’un començ poètic decadentista, inicià la seva aproximació al realisme amb el recull Sen a zdstupu zoutajicich a jiné básně ‘El somni de la multitud dels desesperats’, 1903 Seguiren Kniha zesu, vod a stráni ‘El llibre dels boscs, de les aigües i dels tossals’, 1914 i els Nové zpěvy ‘Nous cants’, 1918, on pren un nou rumb i exalta la bellesa de la civilització tècnica moderna Amb Rudé zpěvy ‘Cants roigs’, 1923, conreà una poesia altament compromesa i combativa Inspirat en la Segona Guerra Mundial, publicà Zamořená léta ‘Anys submergits’, 1946 Traduí a la seva llengua Baudelaire,…

Entre els primers membres hi figuraren M Durliat, G Claustres i P Ponsich L’associació, amb seu a l’Ajuntament d’Elna, s’encarrega de la direcció científica del museu històric i arqueològic municipal, que contribuí a crear, i manté un dipòsit de material arqueològic i una biblioteca Dedica una part important de les seves activitats a la divulgació i la pedagogia, organitzant cicles de formació i tallers escolars, conferències i exposicions Ha celebrat dos colloquis el primer, el 1969 per a commemorar el novè centenari de la consagració de la catedral d’Elna, i el segon, el 1999, en homenatge…

Cinturó negre novè dan de taekwondo i setè dan d’hapkido Fou deixeble de Han Young-Tae i Kim Hung-Su El 1968 esdevingué mestre internacional i àrbitre de la Federació Mundial de Taekwondo El 1978 obrí el seu gimnàs a Girona, el Chois Lee Formà part de la junta directiva de la Federació Catalana de Taekwondo i en presidí la delegació territorial gironina També presidí l’Associació Coreana de Taekwondo a l’Estat espanyol Fou vicepresident del Consell Superior d’Esports de Corea a Espanya Exercí de professor i delegat de taekwondo i hapkido al Departament d’Esports de la Universitat…

El 1969 fundà un club de judo a Olesa de Montserrat, i el 1971 obrí el Toledo Dong Yang a Sabadell, on forjà campions com Ireno Fargas i els seus fills Antonio i Miguel El 1976 disputà el Campionat d’Europa de Barcelona, però una lesió provocà la seva retirada de la competició Cinturó negre novè dan, fou el primer i únic mestre de l’Estat que aconseguí la màxima categoria del taekwondo Fou seleccionador català i espanyol fins que el 1989 ocupà la presidència de la Federació Catalana de Taekwondo És àrbitre de categoria internacional Rebé la medalla d’or 2010 al mèrit esportiu de la federació…

Les seves primeres colleccions de versos Sonetti , 1884 ' O funneco verde , 1886 ' O munasterio , 1887 Zi ‘Munacella , 1888 obtingueren fama fins i tot fora de Nàpols Després dels reculls Ariette e sunette 1898 i Canzone e ariette nove 1916, la crítica —a partir d’un assaig revelador de Benedetto Croce— considerà l’obra de Di Giacomo una de les expressions més altes de la lírica contemporània Matèria de les seves poesies és l’ambient i el paisatge de Nàpols Marzo, ‘Na tavernella, Dint'a Villa, Arillo, animaluccio cantatore Moltes de les seves cançons han estat musicades A…

El número 1 porta data del setembre del 1970 i fins al novè es presentà com a publicació del Comitat Rossellonès d'Estudis i Animació CREA A partir del número 10 1973 fins a la seva desparició de fet 1981 fou el portaveu de l' Esquerra Catalana dels Treballadors Escrita en català i en francès, indistintament, publicava articles, comentaris i reportatges polítics que expressaven el punt de vista de l’ECT o li eren afins A desgrat de la seva difusió molt limitada als cercles més nacionalistes, especialment joves, exercí un paper important dins el catalanisme nord-català d’esquerres, del qual…

Professor d’ensenyament mitjà fins el 1920, s’adherí 1943 al moviment partisà de resistència i fou 1946 president del consell de la república popular federativa croata Destaca la seva abundant producció poètica, inspirada preferentment, en el primer període, en la mitologia eslava i en temes llegendaris i històrics Slavenske legende ‘Llegendes eslaves’, 1900, Hrvatski Kraljevi ‘Reis croats’, 1912 D’un to més intimista són Nove pjesme ‘Poesies noves’, 1923 i Pjesni Ljuvene ‘Cançons d’amor’, 1915 Obtingué una gran popularitat la poesia que escriví en la guerrilla Partizanke ‘Cants…

Fill del productor Salvatore Argento, accedí a escriure guions per a pellícules després d’exercir de crític així, fou un dels guionistes del western de Sergio Leone C'era una volta il West 1968 L’èxit d’alguns dels seus guions li facilità el pas a la realització, en què s’especialitzà en pellícules de terror de posada en escena barroca, com ara L’ucello dalle piume di cristallo 1970, Il gatto a nove code 1971, Quattro mosche di velluto grigio 1971, Profondo rosso 1975, Suspiria 1977, Inferno 1980, Tenebre 1982, Phenomena 1985, Opera 1987, Trauma 1993, La sindrome di Stendhal 1996…