Resultats de la cerca
Es mostren 640 resultats
Universitat Cardenal Herrera
Universitat privada creada el 1999 per la Fundació Universitària San Pablo.
Situada als termes municipals de Montcada i Alfara del Patriarca l’Horta, és un centre docent d’inspiració cristiana, basada en l’ideari de l’Associació Catòlica de Propagandistes La universitat és gestionada per un patronat El primer rector de la institució és José Luis Manglano de Mas El centre imparteix titulacions en les àrees de tecnologia, ciències de la salut i ciències socials i jurídiques Amb la collaboració de la Conselleria de Sanitat de la Generalitat Valenciana, creà l’Institut de Drogues i Conductes Addictives Per al curs 2005-06, oferia 26 titulacions
H.P.
Esports de motor
Publicacions periòdiques
Revista d’esports de motor publicada a Barcelona a partir del març del 1930.
Publicada en castellà, estava dedicada a la indústria i al comerç de l’automòbil i també oferia ressenyes de les proves organitzades pel Reial Automòbil Club de Catalunya i el Reial Moto Club de Catalunya Incloïa també informació sobre aeronàutica i rutes turístiques amb automòbil Carles Jaumandreu en fou director tècnic i Josep M Co de Triola, redactor en cap Signava els articles tècnics Víctor Rosich, les excursions en automòbil el mateix Co de Triola, amb el pseudònim de Passavolant i algunes fotografies eren de Claret Tenia periodicitat mensual i se’n publicaren com a mínim…
Club
Publicacions periòdiques
Esport general
Revista d’esports i cultura publicada setmanalment a Barcelona entre el novembre del 1952 i el juliol del 1956.
Adreçada inicialment a la joventut, tractava especialment de l’esport universitari i escolar, amb entrevistes a esportistes famosos Aviat evolucionà cap a un públic més ampli i esdevingué una revista d’informació esportiva, amb abundants pàgines dedicades al futbol També oferia la crònica de les activitats artístiques i culturals de Barcelona En fou editor en cap Alejandro Grau de la Herran Hi collaboraren Lluís Meléndez, Francesc Gibert, Ferran Fornells, Luis Lainz, Vicenç Esquiroz, Josep M Vidal Torrens i Crack , entre d’altres La informació gràfica era de Josep Bert, i les…
Universitat Autònoma de Barcelona
Institució d’ensenyament superior, fundada l’any 1968 i establerta a Bellaterra d’ençà del 1971, al municipi de Cerdanyola del Vallès.
S'inaugurà amb la facultat de filosofia i lletres inicialment a Sant Cugat del Vallès i la de medicina provisionalment a l’Hospital de Sant Pau, de Barcelona En l’ambient dels darrers anys de la dictadura franquista, la UAB significà una relativa liberalització, especialment en el camp de l’ensenyament en català El curs 2005-06 oferia un total de 92 titulacions Aquest any disposava de nou biblioteques, una cartoteca general, dos centres documentals i una hemeroteca general, amb un fons total de més de 869 000 volums i més de 46 000 colleccions de publicacions periòdiques
Torre de Sant Jaume Sesoliveres (Igualada)
Art romànic
Torre de defensa existent a mitjan segle XI, que oferia protecció a la població de Sant Jaume ses Oliveres —Sanctum Jacobum de Aqualata —, tot centrantne, precisament, els habitatges, a la vegada que afrontava per orient amb camps de conreu, sobretot vinyes, i era a prop dels camins que anaven cap a Igualada i cap al riu Anoia Pertanyia als senyors d’Òdena fins que Guillem Bernat d’Òdena en feu venda al monjo Enric, al maig del 1057, i a partir d’aleshores entrà a formar part dels béns del monestir de Santa Maria de Montserrat
Agustí Riu i Molins
Cinematografia
Radioenginyer i científic.
Vida Fou el primer ciutadà de l’Estat espanyol que obtingué el títol de radioenginyer, el 1931, a l’Escola Superior d’Electricitat de París Després creà i dirigí a Barcelona l’Institut Radiotècnic 1932, que oferia cursos d’ensenyament del món radiofònic Autor d’una abundant bibliografia sobre el seu àmbit de coneixement, també s’ocupà de la cinematografia des de la perspectiva tècnica Així, el mateix 1932 publicà el manual Radio-Ciencia de radiofotografia, radiocinema, radiovisió la televisió i cinema sonor L’any següent dedicà un volum a la radiovisió, i el 1935 publicà El cine…
Gimnàs Espanyol
Esport general
Gimnàs de Barcelona.
Pioner dels gimnasos catalans, fou fundat l’any 1860 per Joaquim Ramis Taix Oferia la possibilitat de practicar-hi exercicis higiènics i ortopèdics a homes i dones Disposava d’una sala de gimnàstica, i en un lloc destacat del local hi havia un cartell amb el reglament i un altre amb l’ordre dels exercicis del dia Inicialment, s’installà al soterrani del passatge d’en Colom, més endavant s’ubicà a la plaça Reial i al principi del segle XX al carrer de Provença Actualment desaparegut, quatre pintures que decoraven el gimnàs estan exposades al Museu i Centre d’Estudis de l’Esport…
Auto Moto

Portada del núm. 128 (maig del 1929) de la revista Auto Moto
Biblioteca de l’Esport
Automobilisme
Motociclisme
Publicacions periòdiques
Revista d’automobilisme i motociclisme publicada a Barcelona entre el 1918 i el 1932.
Editada pel Reial Automòbil Club de Catalunya i el Reial Moto Club de Catalunya, oferia informació sobre els reglaments de les competicions, ressenyes de curses i articles de tècnica Es publicà en dues etapes entre el 1918 i el 1929 i entre el gener i el desembre del 1932 En aquesta última etapa es publicà absorbida per la revista del món del motor HP , esdevenint HP Auto Moto , i incorporant el subtítol Revista mensual técnica y deportiva de automovilismo, motociclismo y órgano del Automóvil Club y del Moto Club de Cataluña Editada en castellà, amb unes 36 pàgines i nombroses…
jònic
Lingüística i sociolingüística
Dialecte o conjunt de dialectes parlats en algunes zones del món grec antic.
Presenta diverses variants l’oriental Àsia Menor, el central Cíclades i l’occiental Eubea, que té algunes afininitats amb l'àtic Homer i Hesíode, els poetes elegíacs i els iambògrafs, i també la prosa a l’inici, feren ús d’aquest dialecte, que, en el conjunt de parles de Grècia, era la que oferia una afinitat més gran amb l’àtic Per això hom parla de grup jonicoàtic , per les característiques comunes d’ambdós dialectes η en lloc de ā , metàtesi quantitativa νέϖέ per ναόέ, ν efelcística, desinència secundària -σαν de la tercera persona del plural, pèrdua de la digamma, ús de la…
Universitat Politècnica de València
Entitat docent creada el 1971.
Té els seus antecedents en l’Institut Politècnic Superior de València 1968, l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Agrònoms 1959 i les escoles d’Enginyers de Camins, Enginyers Industrials i la d’Arquitectura des del 1966 havia funcionat com a filial de la de Barcelona Per al curs 2005-06 oferia 59 titulacions en una quinzena de centres Des del 2002 impulsa el parc científic adscrit Ciutat Politècnica de la Innovació, situat al campus de Vera en el qual, en un espai d’uns 140 000 hom ha construït diversos centres de desenvolupament de Tecnologies de la Informació i Comunicació TIC…