Resultats de la cerca
Es mostren 164 resultats
Estampià
Geologia
Estatge que comprèn una gran part de l’Oligocè de la conca de París entre el Sannoisià i el Catià.
serra de Pàndols
La serra de Pàndols
© Fototeca.cat
Serra
Alineació orogràfica, una de les anelles que componen el braç interior dels dos en què s’obre, a partir de la cubeta de Móra, la Serralada Prelitoral catalana.
Situada entre la serra de Cavalls i la d’Espina, manté l’orientació NE-SW de la primera, s’integra en l’esquenall de la Terra Alta que domina el curs de l’Ebre en el pas de Barrufemes Està formada per calcàries liàsiques amb nuclis triàsics delimitades per dues falles paralleles que cavalquen damunt l’Oligocè que inicia la Depressió de l’Ebre Malgrat la seva altitud moderada 707 m al puig Cavaller, al sud de Gandesa, la serra de Pàndols és abrupta i tallada per barrancs profunds, tributaris del riu Canaleta, que entre Bot i Prat de Comte s’escorre cap al pas de Barrufemes El…
serralades Bètiques
Serralada
Serralades del sud de la península Ibèrica, que constitueixen el segment més occidental del sistema de plegament alpí indoeuropeu.
Hom hi pot distingir tres unitats principals l' àrea prebètica, que va des de prop de Martos, a la província de Jaén, fins al cap de la Nau i és formada per sediments postpaleozoics que presenten una estructura relativament simple a base de plecs de cobertora i de revestiment, de direcció general est-nord-est — oest-sud-oest l' àrea subbètica, formada gairebé exclusivament per sediments marins postpaleozoics amb nombrosos exemples de colades submarines pillow lavas d’edat juràssica, cretàcia i eocènica i abundants afloraments d’ofites del Triàsic i l' àrea bètica, formada sobretot per…
ports de Morella
Conjunt orogràfic que constitueix l’extrem septentrional del sistema ibèric valencià.
Ha estat integrat, abusivament, en les serres del Maestrat, que accidenten realment el vessant mediterrani directe, mentre que els ports constitueixen la divisòria hidrogràfica entre aquest vessant i la conca de l’Ebre subconca del Bergantes, afluent del Guadalop, delimitada pel S i per l’E Els ports de Morella s’acaben al N, enfonsats sota el Terciari de la Depressió de l’Ebre, mentre que el límit W, ja dins Aragó, manca de definició morfològica Considerats així, els ports són constituïts per calcàries, gresos i alguns conglomerats, de materials que sofriren una sedimentació epicontinental o…
Els jaciments vegetals fòssils del Cenozoic
Són bastant nombrosos els jaciments de vegetals fòssils que s’han trobat als Països Catalans en estrats pertanyents al Cenozoic, alguns dels quals figuren entre els més importants del continent, tant pel nombre d’espècies presents com per la gran quantitat d’exemplars fòssils que hi apareixen Si exceptuem els més inferiors Paleocè i Eocè, els períodes de l’Era Terciària han proporcionat una flora abundant i ben representada que permet de conèixer bastant bé les característiques i la constitució de la vegetació que cobria les nostres terres al llarg dels últims 40 milions d’anys, sobretot a…
Paleontologia 2016
Paleontologia
Invertebrats fòssils Nous espècimens de diversos insectes fòssils van ser trobats a jaciments de França, el Líban i Myanmar, i les troballes documenten el comportament que mostren alguns insectes a l’hora de reconèixer, recollir i transportar materials exògens per tal de camuflar-se Aquests exemplars, preservats en ambre del Cretaci mitjà, inclouen el registre més antic conegut de larves de crisòpids, mirmeleònids i redúvids Aquests insectes cretacis empraven una gran varietat de materials, com ara exosquelets d’altres insectes, grans de sorra, pols de sòls, fulles de falguera, fibres de…
La Conca de l’Ebre actual
La base del Terciari La geometria de la Conca de l’Ebre es pot definir a partir dels tres mapes referents a la posició topogràfica de la base del Terciari de l’Ebre i de les relacions que aquesta superfície manté amb les formacions geològiques que la limiten per sobre i per sota A dalt, mapa d’isòbates de la base del Terciari autòcton de la Conca de l’Ebre, traçat a partir de dades obtingudes per sondatge sondatges marcats amb cercles blaus i correlacionades mitjançant els perfils de sísmica de reflexió, gairebé tots de recerca petroliera Aquest mapa ha permès d’establir les correlacions d’un…
Tàrbena
Tàrbena
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Marina Baixa.
Situat en unes afraus del Sistema Prebètic intern valencià tancades a llevant per l’esquerpa serra del Ferrer 859 m alt, orientada de N a S i amb abundoses pedrisses al flanc interior, al peu del qual es desplega una xarxa de barrancs longitudinals, que aflueixen i formen la capçalera del riu d’Algar vall de Tàrbena Al N el terme arriba als vessants meridionals de la serra del Carrascar de Parcent 994 m alt, anomenats la Solana de Parelles, a ponent del costerut coll de Rates d’Oligocè carstificat, que travessa la carretera de Pego a Callosa d’en Sarrià Al sector occidental, el coll de…
Els lagomorfs: conill i llebre
Àrea de distribució mundial de l’ordre dels lagomorfs de la família dels lepòrids en verd i, sobreposada, la corresponent a la família dels ocotònids ratllat blau Maber, extret de Macdonald, 1985 Els lagomorfs constitueixen un ordre de mamífers relativament restringit, format per 58 espècies, distribuïdes per tot el món, ja sigui de forma natural o perquè han estat introduïdes Totes aquestes espècies s’agrupen en onze gèneres i dues famílies la dels ocotònids, que inclou les piques, i la dels lepòrids, que agrupa les llebres i els conills Les piques són lagomorfs petits, amb orelles…
La Conca de l’Ebre
La Conca o Depressió de l’Ebre és una unitat morfològica i estructural reblerta de sediments terciaris, que actua de conca d’avantpaís respecte dels Pirineus La fotografia recull una vista dels voltants de Castejón de Monegros, al peu de la serra d’Alcubierre, al bell mig dels Monegres, paisatge format per sediments miocens de centre de conca constituïts per argiles guixenques i calcàries lacustres que formen els relleus estructurals tabulars visibles a primer terme Cap al fons, hom veu les planures de terrenys no plegats fins a perdre’s de vista Terres de secà i de conreu extensiu, l’aridesa…