Resultats de la cerca
Es mostren 1088 resultats
Jordi Oliva Izquierdo
Hoquei sobre herba
Jugador d’hoquei sobre herba.
Desenvolupà tota la seva trajectòria esportiva a l’Atlètic Terrassa Hockey Club Amb el primer equip guanyà set Campionats de Catalunya 1981, 1983, 1985-89, cinc Copes del Rei 1984-88, set Lligues 1983-89 i una Copa d’Europa 1985 Amb la selecció espanyola, participà en els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984 i Seül 1988 És pare dels jugadors d’hoquei sobre herba Roc i Georgina Oliva
oli d’oliva
Alimentació
Oleïcultura
Líquid oliós, límpid i transparent, d’olor i tast característics, de color verd groguenc a groc clar, extret dels fruits madurs de l’olivera.
N'hi ha de diferents tipus L' oli verge és l’extret per procediments mecànics, en fred, sense cap més manipulació que la clarificació mecànica L' oli refinat és l’obtingut per refinació de l’oli verge o de l’extret de les olives per procediments autoritzats L' oli pur d’oliva és una barreja d’oli verge i oli refinat L' oli de pinyolada és obtingut tractant la pinyolada amb un dissolvent i refinant-lo després Per a obtenir-ne l’oli hom amuntega en els trulls les olives, que contenen un 15-30% d’oli, on experimenten una maduració fermentativa hom ha de procurar que la temperatura…
comtat d’Oliva
Història
Títol concedit el 1449 a Francesc Gilabert de Centelles-Riu-sec i de Queralt
, senyor de les baronies de Nules i Oliva.
Passà als Borja, ducs de Gandia, als Pimentel, comtes ducs de Benavente, als Téllez-Girón, ducs d’Osuna, als Roca de Togores, marquesos d’Asprilles, i als Escrivà de Romaní
Oliva de Mérida
Municipi
Municipi de la província de Badajoz, Extremadura, situat a la vall del Guadiana i drenat per diversos dels seus afluents.
Hi ha agricultura de secà i ramaderia bestiar de llana i porcí
Achile Bonito Oliva
Art
Crític i historiador d’art italià.
Llicenciat en lleis i filosofia, viu actualment a Roma, on exerceix com a professor d’història de l’art contemporani a la universitat Formà part del Grup 63 i és conegut com a teòric de l’anomenada transavantguarda italiana Al marge de publicar més de vint llibres, dels quals destaquen El territori màgic 1971, La ideologia del traïdor 1976, Vida de Marcel Duchamp 1976, La transavantguarda a Itàlia 1980, La transavantguarda internacional 1982 i Superart 1982, elaborà el darrer capítol de la història de l’art dirigida per G C Argan 1990 Sempre polèmic i radical, ha estat condecorat Cavaller de…