Resultats de la cerca

A tretze anys començà a actuar en una companyia teatral, i, tres anys després, s’incorporà a la companyia de Matías Colsada com a professional El 1956 féu el seu primer paper protagonista i adoptà el pseudònim pel qual fou coneguda A partir de la segona meitat dels anys cinquanta aconseguí una gran popularitat en el teatre de Madrid com a intèrpret de papers còmics en comèdies i revistes de la companyia de Colsada, sobretot els anys vuitanta en obres com  Vaya par de gemelas , El último tranvía per la qual aconseguí el premi Fotogramas de Plata el 1987 o Celeste no es un color En el cinema,…

Llicenciada en ciències de la informació per la Universitat Autònoma de Barcelona, començà la carrera de periodista a Ràdio Vilassar de Dalt L’any 1987 passà a Ràdio Barcelona  com a reportera, i fou en aquesta emissora que creà el programa de matinada Parlar per parlar , que li donà notorietat, especialment a partir del 1994, que hom emeté la versió d’aquest programa per a tot l’Estat Del 1997 al 2012 dirigí i presentà a la Cadena SER   La Ventana , el programa més escoltat a les tardes a la ràdio espanyola, i del 2012 al 2017 el matinal Hoy por Hoy   En televisió, el 1988-89 presentà el…

S'inicià com a guionista per als grans còmics del Parallel de Barcelona, com ara Mary Santpere, Joan Capri o Cassen El prestigi aconseguit en aquesta tasca el portà a treballar a Ràdio Barcelona l’any 1946 Per a aquesta emissora escriví més de 18 000 guions argumentals, entre els quals destaquen els 7 000 de la sèrie infantil Tambor , que s’emeté diàriament entre els anys 1965 i 1972, i que pel seu èxit fou traduïda a diversos idiomes i de la qual també es feren edicions en disc També collaborà en nombrosos mitjans de comunicació editats a Barcelona, com “La Vanguardia”, “Fotogramas”, “Barça…

Llicenciada en dret i periodisme, el 1970 començà a treballar a Televisión Española , al centre de Sant Cugat, i el 1983 s’incorporà a l’etapa fundacional de  TV3  com a directora de programes i producció Del 1984 al 2008 fou corresponsal de Televisión Española arreu del món, ha visitat cent setanta països i ha exercit la professió des de les corresponsalies de Nova York, Moscou, Buenos Aires, Roma, Viena, HongKong i Pequín El 2009 s’acollí a una prejubilació proposada per la direcció de TVE El 2011 s’incorporà a un programa de televisió del canal 13TV Ha rebut…

Concebut i dirigit per Toni Soler , té l’origen en el programa radiofònic Minoria absoluta El nom és una referència al terme castellà polaco per a designar pejorativament els catalans El primer programa s’emeté el dia 16 de febrer de 2006 Els personatges i situacions parodien polítics, personatges públics i situacions de l’actualitat catalana i espanyola Molts dels actors del programa han aconseguit una gran projecció en la representació de personatges públics, especialment polítics Toni Albà Joan Carles I, Agnès Busquets Mònica Terribas, Ada Colau, Soraya Sáenz de Santamaría, Queco Novell…

Treballà com a dissenyador gràfic en empreses discogràfiques i com a acompanyant de diversos grups de rock El 1980 formà el seu primer conjunt, Los Rápidos, amb el qual enregistrà el disc homònim Dissolt aquest grup l’any següent, fundà amb Quimi Portet Los Burros, amb el qual enregistrà Rebuznos de amor 1983 El grup, que canvià el nom pel d’ El Último de la Fila el 1985, es convertí en un dels de més èxit del rock estatal fins que es dissolgué el 1998 Aquest any García inicià la seva trajectòria en solitari amb l’àlbum Arena en los bolsillos , al qual seguiren Nunca el tiempo es perdido…

Polígraf, és un dels més clars exponents de la cultura llatinoamericana Tingué diversos càrrecs diplomàtics a Espanya, França, l’Argentina, el Brasil, i dirigí o bé orientà gran part d’activitats culturals de Mèxic l’any 1945 obtingué el Premio Nacional de Literatura, i fou, des del 1957, director de l’Academia Mexicana del Libro La seva obra, aplegada sense completar encara pel Fondo de Cultura Económica de México en 19 volums, ofereix tots els gèneres, bé que on reeixí de ple fou en l’assaig Com a assagista, Reyes és un dels més aguts, brillants, profunds i cultes de l’època actual en…

El 1936 fou nomenat secretari de la Junta de Comerç Exterior de Catalunya, dependent de la Conselleria d’Economia de la Generalitat El 1937 anà a la Gran Bretanya com a delegat d’aquest organisme Exiliat a Londres des del 1939, formà part del nucli d’activistes catalans entorn de JMBatista i Roca, CPi i Sunyer i JTrueta En 1941-45 fou comentarista de la BBC en les emissions per a l’Estat espanyol i hi organitzà emissions en català, entre les quals els Jocs Florals de la Llengua Catalana 1947 Cofundador de l’Anglo-Catalan Society 1952, és autor de Los ingleses son así 1956, La coronación en…

Estudià interpretració a l’Institut del Teatre de Barcelona Posteriorment formà part de la companyia Els Joglars i participà en El Joc 1970, Cruel Ubris 1971, Mary d’ous 1972, Àlies Serrallonga 1974 i La Torna 1977 Treballà també amb la companyia Dagoll Dagom a Glups 1983, El Mikado 1986 i Cacao 2000 De la seva trajectòria teatral destaca la participació en Makinavaja, el último choriso 1989, interpretació per la qual fou guardonat amb el premi de la Crítica, Les alegres casades de Windsor de WShakespeare 1994, Busco el senyor Ferran de J-CCarrière 1996, Mesura per mesura 1998 i Molt soroll…

S'inicià a televisió l’any 1977, per a la qual realitzà El túnel i Mala racha , i més tard Total 1985 En cinema ha dirigit Pares y nones 1982, El bosque animado 1987, premi Fantasporto i menció d'honor al Festival de Sant Sebastià, Amanece, que no es poco 1988, que es convertí en un clàssic del surrealisme cinematogràfic, La viuda del capitán Estrada 1991, La Marrana 1992, Tocando fondo 1993, Así en el cielo como en la tierra 1995, La lengua de las mariposas 1999, Goya al millor guió adpatat i premi Ondas la millor director, el curt  Primer amor 2000, La Educación de las hadas…