Resultats de la cerca
Es mostren 1011 resultats
Mors
Illa
Illa del NW de Jutlàndia, Dinamarca, a l’amt de Viborg, en el Limfjorden.
Des del 1968 la seva població s’integra en el municipi de Morsø De costes retallades, dos ponts la uneixen amb l’illa de Vendsyssel-Thy i amb la península, respectivament Hi predominen l’agricultura ordi i la ramaderia porcí
Vilella de Cinca
Municipi
Municipi del Baix Cinca, al límit amb la ribera aragonesa del Cinca, estès a la dreta del riu, des de l’aresta de l’altiplà dels Monegres (plans de Buriat) fins al curs del riu.
El terme comprèn tres zones la més occidental, formada pels vessants abruptes i erms de l’altiplà en forma de bad-lands , solcats pels barrancs de les Valls, del Port i de Sant Valeri la més oriental, formada per la plana alluvial, regada per les séquies Vella i Nova que reguen també l’horta de Fraga, les quals prenen l’aigua del riu a l' assut de Vilella , aigua amunt del poble i entre aquestes dues, una plataforma estructural, inclinada cap a l’eix de la vall, que s’uneix a la plana alluvial per un talús Hi ha 800 ha de brolla de romaní i farigola Al secà hi ha 350 ha de blat,…
prolamina
Bioquímica
Denominació genèrica d’una família de proteïnes simples, caracteritzades per un baix contingut de lisina i una gran proporció de prolina
.
Són insolubles en l’aigua i en solucions salines, i es dissolen en àcids i àlcalis diluïts i en etanol Entre les prolamines més importants cal destacar la zeïna del blat de moro, la gliadina del blat i l’hordeïna de l’ordi
Doāb
Regió
Regió situada entre els rius Ganges i Yamuna, a l’estat d’Uttar Pradesh, Índia.
S'estén des de la serralada de Siwalik fins a la confluència d’ambdós rius, per la plana alluvial drenada per canals i afluents El conreu de blat, ordi, canya de sucre, blat de moro i cotó en constitueix la principal activitat econòmica
Forez
Vall
Regió del Massís Central, França, entre les valls del Loira i de l’Alier, a l’E de l’Alvèrnia.
És formada pels monts de Forez, a l’W, massís cristallí, i per la plana de Forez, a l’E, fossa tectònica regada pel Loira Limita, al S, amb la conca carbonífera de Saint-Étienne Agricultura ordi, patates i ramaderia bestiar boví i cavallí
Laudio
Municipi
Municipi d’Àlaba, País Basc.
Situada a la vora del riu Nerbion, a pocs quilòmetres de Bilbao, que és el seu centre comercial Té indústries siderúrgiques, químiques, de fabricació de vidre, de la ceràmica i de la fusta El conjunt del municipi és d’agricultura rica civada, ordi, patates i molt ramader ovelles, vaques
capsa
Història
Imposició pagada en moneda, establerta el 1434 pel municipi de Barcelona sobre l’entrada de cereals.
Es diferenciaven cadascuna de les classes la capsa del porxo de la civada , la capsa del porxo de l’ordi i la capsa del porxo del forment aquesta, subdividida en capsa del forment d’avall , sobre el blat arribat per mar, i capsa del forment d’amunt , sobre l’importat per terra Perdurà fins el 1462
tamari

Tamari
Gastronomia
Salsa elaborada a partir de soia fermentada submergida diverses vegades en aigua i sal en un procés que pot arribar a durar fins a dos anys.
La varietat anomenada shoyu també té com a ingredient blat o ordi torrat Actualment, es troben al mercat varietats a preus assequibles i de menys qualitat produïdes a partir de farina de soia i que contenen colorant de caramel, xarop de blat de moro o altres edulcorants, extracte de malta i sal, que no han sofert cap procés de fermentació
A Limia
Comarca gallega, al SW de la província d’Ourense, a la frontera amb Portugal, travessada pel riu homònim.
És una regió eminentment agrícola conreus de blat i ordi, horta, patates, llegums i fruiters Grans extensions de bosc roures afavoreixen la indústria de la fusta La població és dispersa comprén els municipis de Baltar, Os Blancos, Calvos de Randín, Porqueira, Rairiz de Veiga, Sandiás, Sarreaus, Trasmiras, Vilar de Barrio, Vilar de Santos i Xinzo de Limia, el nucli més important
Íscar
Municipi
Municipi de la província de Valladolid, Castella i Lleó, delimitat a l’E pel riu Cega, afluent del Duero.
És situat a l’E de Medina del Campo i la seva economia és agrícola blat de moro, ordi, bleda-rave, vinya, complementada amb indústries alimentàries, de la fusta, de la pell i del cuir Hi destaquen l’església de San Miguel del s XII, romànica, i l’església de Santa María, construïda un segle més tard, d’estil mudèjar