Resultats de la cerca
Es mostren 720 resultats
Honori IV
Cristianisme
Nom que prengué Giacomo Savelli en esdevenir papa (1285-87).
Féu costat a Carles II de Nàpols i als angevins contra Pere II de Catalunya-Aragó, en la qüestió de Sicília Afavorí els ordes mendicants
recol·lecció
Cristianisme
En alguns ordes religiosos, observança més estricta de la regla.
prepòsit | prepòsita
Cristianisme
Títol genèric del superior d’alguns ordes o congregacions religiosos.
coronat
Història
Dit del qui ha rebut tonsura, o sia, ordes menors.
En l’Antic Règim, per tal com tenien immunitat eclesiàstica, molts coronats, més que per vocació o per seguir la carrera eclesiàstica, ho eren per evitar la justícia civil aquest fou el cas d’uns quants bandolers catalans coneguts i gaudir de les exempcions tributàries
cordó
Corda que porten cenyida els frares de certs ordes religiosos.
turcople
Història
Militar
Membre de la soldadesca mercenària, generalment d’origen turc (el nom prové del grec medieval τουρκόπουλος, ‘fill de turc’), i, potser, de pare turc i mare grega.
Els turcoples formaven un cos de cavalleria lleugera i estaven al servei sobretot dels diversos ordes militars establerts a Xipre, Jerusalem, Rodes, etc Segons les Cròniques, els comandava el turcopler
Modest Costa i Turell
Història
Genealogista.
Collaborà a la revista “La Ilustración Barcelonesa” 1858 i publicà Tratado completo de la ciencia del blasón 1856, amb dades interessants sobre ordes nobiliaris i genealogia de les famílies catalanes
orde de la Corona de Ferro
Orde instituït per NapoleóI per al regne d’Itàlia (1805).
El 1816, quan l’emperador Francesc I d’Àustria recuperà els estats italians, la restablí al seu regne lombardovenecià i, més tard, fou incorporat als altres ordes de la Monarquia Austríaca
convent
Cristianisme
Casa on viu una comunitat de religiosos o de religioses sota les regles de llur institut.
Etimològicament més pròxim de cenobi , d’aplicació estrictament monàstica, el mot és reservat amb precisió per a les cases d’ordes no monàstics, bé que en l’ús popular té el sentit més general
prostrar-se
Religió
Cristianisme
Ajeure’s de bocaterrosa en senyal d’humiliació, de reverència o d’adoració.
Les regles religioses en prescriuen la pràctica com a penitència per les faltes i la litúrgia en preveu el gest en certes ocasions collació d’ordes sagrats, ritu d’entrada en la celebració del divendres sant