Resultats de la cerca
Es mostren 174 resultats
El que cal saber del gigantisme i l’acromegàlia
Patologia humana
El gigantisme i l’acromegàlia són dues alteracions degudes a un augment exagerat de la secreció d’hormona del creixement la primera apareix en la infantesa i causa un augment de la longitud dels ossos per la qual la persona afectada ateny una alçada molt superior a la que li correspondria segons la raça, el sexe i l’edat la segona s’inicia en l’edat adulta, quan els ossos ja han acabat de créixer en longitud, i no modifica l’estatura però causa un augment del gruix dels ossos, les vísceres i els teixits tous En una primera fase, la malaltia origina un augment de la força i un increment de la…
escoliosi

Escoliosi
© Fototeca.cat
Patologia humana
Desviació lateral del raquis, el qual adopta una forma sinuosa.
L’escoliosi estructural —distinta de l’actitud escoliòtica o alteració funcional de la posició de la columna— va acompanyada de rotació i torsió dels cossos vertebrals, que produeixen una deformitat complexa L’escoliosi es produeix durant el període de creixement ossi, s’agreuja en la pubertat i després s’estabilitza L' escoliosi essencial o idiopàtica , d’etiopatogènesi mal coneguda, comença insidiosament i és d’evolució imprevisible un estadi avançat produeix greus deformitats toràciques i alteracions cardiorespiratòries i hematològiques, i pot produir paraplegies secundàries…
Eugenio Montale
Eugenio Montale
© Fototeca.cat
Literatura italiana
Poeta italià.
La part fonamental de la seva obra és constituïda pels reculls poètics Ossi di sepia 1925, Le occasioni 1939, La bufera e altro 1956, Satura 1962, Diario del ‘71 e del ‘72 1973, Quaderno di quattro anni 1977, Altri Versi 1980, i els reculls en prosa Farfalla di Dinard 1956, Auto da fé 1966, Fuori di casa 1969, La poesia non esiste 1971, Trentadue variazioni 1973 i Nel nostro tempo 1973 La reacció antidannuziana dels primers decennis del s XX es manifesta en Montale amb l’abandó de la conducta individualisticosentimental tradicional de la lírica italiana La seva poesia, inspirada…
os

Estructura d’un os humà
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Teixit connectiu, de notable elasticitat i de gran duresa, que en els vertebrats efectua una triple funció: la de sosteniment del cos, la de protecció d’alguns òrgans (cervell, cor, pulmons) i la de possibilitar el moviment (a tall de palanques mogudes pels músculs) (esquelet).
Estructura i classificació dels ossos En dependència de llur funció, els ossos presenten formes diverses Hom els divideix en llargs com els del fèmur, amples com l’omòplat, i curts com els del puny Els llargs consten de cos o diàfisi part dura i compacta, amb una cavitat interior ocupada per la medulla o moll , de color groc i de dos extrems o epífisis L’estructura dels ossos amples i curts és semblant a la de la diàfisi dels llargs les vèrtebres i els ossos de la cara presenten formes molt irregulars Les prominències arrodonides que als extrems d’un os encaixen dins la conca d’un altre són…
miotragus
Paleontologia
Bòvid endèmic extingit del Plioplistocè de les illes de Mallorca i Menorca, caracteritzat per una dentició anterior molt hipsodonta i proveïda de mandíbules amb dues úniques incisives, però de creixement continu com en els rosegadors.
Fou descrit l’any 1909 per Dorothea Bate, a partir d’una conversa amb el malacòleg anglès mossèn Aschington Bullen, que va comunicar-li l’existència d’unes bretxes riques amb material ossi en el llevant mallorquí La seqüència evolutiva més ben documentada és la de l’illa de Mallorca Fou iniciada amb M pepgonellae del Pliocè inferior, el qual esdevingué M antiquus en el Pliocè superior en el Plioplistocè donà lloc a M kopperi , en el Plistocè inferior a M batei , i finalment esdevingué M balearicus en el Plistocè mitjà Aquesta darrera població migrà cap a Menorca aprofitant un…
eunuc
Patologia humana
Home privat d’òrgans genitals externs per ablació quirúrgica, traumàtica, patològica o per automutilació (castració).
Si un home esdevé eunuc abans de la pubertat, es produeix un aturament en el desenvolupament genital i en el dels caràcters sexuals secundaris sexe aquest fet produeix un conjunt d’anomalies morfogenètiques distribució femenina del pèl i el greix, veu de falset, creixement ossi, metabòliques puix que desapareixen la major part dels andrògens, els quals tenen una acció anabòlica i de retenció de calci, sofre, potassi, sodi i aigua i psicològiques En el cas que l’ablació dels òrgans genitals s’esdevingui després de la pubertat, hi ha una regressió dels caràcters sexuals secundaris…
osteoma
Patologia humana
Tumor ossi benigne, localitzat sobretot a la regió craniofacial i als omòplats.
osteoblastoma
Patologia humana
Tumor ossi, de caràcter benigne, considerat una forma gegant d’osteoma osteoide.
fosfat de calci
Farmàcia
Química
Cadascuna de les sals de calci derivades de l’àcid fosfòric.
El fosfat de calci tribàsic Ca 3 PO 4 2 constitueix la major part de l’esquelet dels vertebrats en el regne mineral es presenta associat amb el fluorur de calci i constitueix l’apatita molt poc soluble en aigua, pot ésser obtingut per reacció de l’àcid fosfòric amb lletada de calç fins a assolir un medi fortament bàsic El fosfat de calci dibàsic CaHPO 4 es presenta a la natura en forma anhidra monetita o dihidratada brushita hom l’obté per acció dels àcids sobre el fosfat de calci tribàsic que cristallitza en forma dihidratada El fosfat de calci monobàsic CaH 4 PO 4 2 és soluble en aigua…
coll
Anatomia animal
Part, generalment estreta, del cos de molts animals, que uneix el cap amb el tronc.
En l’home, el coll és limitat a la part de baix per les clavícules i la fosseta suprasternal,i a la part de dalt pel maxillar inferior i les apòfisis mastoides del ossos temporals L’esquelet ossi del coll és constituït per les vèrtebres cervicals i l’hioide El coll presenta nombrosos músculs, que fan moure el cap, la columna cervical i l’hioide el més voluminós és l’esternoclinomastoïdal, que es dirigeix obliquament a cada costat, des de l’occipital a la clavícula i l’estern A l’hioide s’insereixen nombrosos músculs que, a la part de baix, es dirigeixen vers la clavícula, l’…