Resultats de la cerca
Es mostren 179 resultats
fustet
Botànica
Química
Arbust o petit arbre de l’Europa submediterrània amb fulles alternes, enteres i ovals, amb flors petites, verdoses o groguenques, agrupades en panícules terminals, i amb fruits drupacis.
Les estelles, anomenades fustets , són emprades en tintoreria
cogombre
Cogombre
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia ajaguda, de la família de les cucurbitàcies, proveïda de circells, hirsuta, de tiges anguloses, fulles orbiculars, ovals o reniformes, flors grogues axil·lars i fruits en pepònide.
Oriünd del sud de l’Índia, ha estat conreat de molt antic
enciam
Enciams
© C.I.C. - Moià
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, amb fulles basals grosses, de 10 a 25 cm de llarg, blanes, oblongues o ovals, i enteres o dentades.
Fa tiges floríferes de 50 a 100 cm d’alçària, amb capítols grocs N'hi ha moltes varietats, entre els quals es destaquen l' enciam escaroler o enciam francès varietat capitata , de roseta molt densa, i l' enciam llarg varietat romana , de fulles allargades De gran consum, és molt apreciat en amanides És planta d’horta vol terrenys arenosos o fangosos, humits i no gaire assolellats
eicòrnia
Fulles del jacint d’aigua
© Fototeca.cat
Botànica
Petit gènere de plantes aquàtiques, de la família de les pontederiàcies, de procedència sud-americana amb tiges de nusos radicants i fulles ovals o cordiformes, flotants o emergents.
L’espècie més important és Ecrassipes , de flors violades
Dragó comú
Morfologia El dragó comú Tarentola mauritanica té el cos deprimit i els dits adhesius propis dels animals lapidícoles, que li permeten grimpar per parets llises La seva coloració és força variable i canvia de molt fosca a molt clara segons la situació de l’animal A la fotografia veiem un exemplar que captura una papallona nocturna, el seu aliment predilecte Javier Andrada És un dragó robust, d’un màxim de 15 cm, la meitat dels quals corresponen a la cua Té el cap i el tronc deprimits, el cap gros i ben diferenciat del tronc i la part central particularment deprimida Les potes són…
Sant Pere de la Gornal (Castellet i la Gornal)
Art romànic
Situació Capitell que sosté un arc que comunica la sagristia amb l’església ECSA - FX Mingorance L’església parroquial de Sant Pere es troba dins el poble de la Gornal, al qual s’accedeix per la carretera N-340, un cop passada la població de l’Arboç SLIS Mapa 35-17447 Situació 31TCF821682 Història El topònim Guarnal s’esmenta per primera vegada l’any 1062 Hom ha relacionat aquest temple amb l’església de Guarnad , que juntament amb d’altres esglésies penedesenques apareixen com a subjectes a la canònica de Solsona l’any 1163 Així mateix, en una relació d’esglésies dependents de Santa Maria de…
estepa joana
Estepa joana
Sönke Haas (CC BY-ND 2.0)
Botànica
Arbust de la família de les gutíferes, alt, de 30 a 70 cm, amb fulles ovals o estretament oblongues, coriàcies i glanduloses, amb flors grogues i amb càpsules ovoides.
Habita en matolls i roquissars, exclusivament a les Illes Balears
marduix
marduix
© Fototeca.cat
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia de la família de les labiades, de 20 a 60 cm d’alt, aromàtica, de fulles ovals oposades i de flors blanques o rosades, reunides en glomèruls.
Procedeix del Pròxim Orient, i és conreada com a planta decorativa i medicinal Gaudeix de propietats estomacals, carminatives, tòniques, sedants, antiespasmòdiques, sudorífiques i antireumàtiques
genciana
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les gencianàcies, de fulles enteres i generalment ovals, de flors poc o molt campanulades i freqüentment blaves i de fruits capsulars.
La genciana groga G lutea és força alta i té les flors grogues, es fa als Pirineus i l’arrel és emprada per les seves propietats aperitives, amargants, tòniques i estomacals
galzeran
Galzeran
Luis Nunes Alberto (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Jardineria
Planta arbustiva, de la família de les liliàcies, de 30 a 80 cm d’alçària, amb fil·locladis ovals punxeguts, amb flors trímeres menudes i amb baies rodones i vermelles.
Creix especialment en alzinars