Resultats de la cerca

La seva gran cultura es manifestà en la seva obra poètica, que, sense deixar d’ésser neoclàssica, ofereix més d’un element romàntic Membre de la Junta Suprema a l’entrada a Mèxic de l’exèrcit Trigarante 1821, redactà l’acta d’Independència i fou publicada pòstumament Obras poéticas 1852

S'especialitzà en l’estudi del llenguatge ordinari, en considerar que desentrellar les fallàcies del llenguatge és una activitat prèvia a qualsevol filosofia que es vulgui rigorosa La seva obra ha estat aplegada, pòstumament, a Philosophical Paper 1961, Sense and Sensibilia 1962 i How to do Things with Words 1962

En el seu llibre Boires d’ahir Memòries des de l’exili 1991 recull, entre altres vivències, la mort del seu germà Sigfrid Bosch , jove erudit que als Estudis Universitaris Catalans despuntà pels seus treballs sobre Tirant lo Blanc , pòstumament publicats en Les fonts orientals del “Tirant lo Blanc” 1950

Monjo de Montserrat des del 1952, llicenciat en filosofia i teologia, estudià a l’Institut Anselmià de Roma i a París Collaborà assíduament a Serra d’Or i a “Qüestions de Vida Cristiana”, i inicià els Colloquis de Montserrat Pòstumament fou publicat el seu llibre, Coses dels homes, coses de Déu 1966

Fou ambaixador a Espanya i redactor del “Mercure de France” Fundador de “Cosmópolis” 1894, revista de caire modernista, i autor de narracions breus recollides a Palabras 1896, La escondida senda 1927, etc Pòstumament hom en publicà A paso errante 1948, on és aplegada una part de la seva producció inèdita i dispersa

La seva Enejda , publicada pòstumament el 1842, obtingué un gran èxit i és considerada el primer clàssic de la literatura ucraïnesa L’obra és una paròdia del poema de Virgili, amb la qual satiritza la societat del seu temps És també autor d’obres teatrals, com ara Moskal’-Čarivnyk ‘El soldat bruixot’, 1819

De vida agitada i plena d’escàndols fou obligada a prendre els hàbits, que després abandonà, tingué un fill, que mai no reconegué, el famós D’Alembert Regentà un dels salons literaris més importants del moment i escriví algunes novelles en collaboració amb els seus nebots Pòstumament 1790, fou publicada la seva correspondència

Fou cronista de Felip III de Castella 1612 Escriví Historia de las antigüedades de la ciudad de Salamanca 1606, Historia de la vida y hechos del rey don Enrique III de Castilla 1638 i Teatro de las Iglesias de España 1643-50 pòstumament fou publicada la seva Historia de Felipe III 1777

Promotor cultural a Vilafranca i a la comarca a la postguerra, publicà reculls poètics de to postsimbolista i popularista Poesies 1953, Crit 1962, Bestiari 1983, Del meu terrer 1985 i Palma, gralla, dansa, crit 1992 Pòstumament hom publicà Antologia poètica 2004 És també autor d’estudis d’història i folklore locals i comarcals

Fundà i dirigí la revista catòlica La Creu de Catalunya 1904 Entre la seva poesia, en gran part d’inspiració religiosa i amb els trets propis de les composicions típiques de certamen, destaca Voladúries 1903 També és autor de diversos goigs Pòstumament la seva obra es recopilà en els dos volums Poesies 1927