Resultats de la cerca

Format a Llotja Participà en diverses collectives barcelonines, especialment durant el darrer decenni del s XIX Fou soci del Cercle de Sant Lluc Conreà un correcte i plàcid naturalisme ruralista

Advocat, fundà a Manresa el Centre d’Unió Republicana 1905 Fou regidor i alcalde de la ciutat 1902 Collaborà en diverses publicacions comarcals escriví poesia, novella i drames teatrals, com Un màrtir de Puigcerdà, L’incendi de Manresa i Vida nova

Afiliat al republicanisme federal, fou un dels creadors de l’Avenç Nacionalista Republicà de Sant Andreu de Palomar 1905 i del Centre Nacionalista Republicà 1906 Posteriorment, a les Corts, fundà l’Ateneu Democràcia 1910 i fou secretari de la UFNR a Barcelona a partir del 1911 Així mateix publicà els setmanaris catalanistes El Cor del Poble 1912 i Germinal 1915, òrgan de les joventuts de la UFNR

De família menestral, s’inicià com a pintor i conreà el paisatge i el dibuix Llicenciat en dret a Barcelona 1859, es formà professionalment amb Nolasc Vives i Cebrià Tot i que deixà la pintura, continuà relacionat amb els ambients artístics i intervingué en la creació de la Sala Parés de Barcelona en un local d’ell mateix Fou secretari de la Junta del Comerç i de la d’Obres del Port, i assessor de l’Ajuntament de Barcelona Degà del Collegi d’Advocats 1891-95, formà part de la comissió redactora de l’apèndix de dret català al Codi Civil espanyol Fou també magistrat honorari de l’audiència…

Aquesta església degué trobar-se dins l’antic terme del castell de Torroella No degué passar de capella rural El lloc és documentat des del 996 amb el nom de Pataco i l’església apareix citada el 1282 com a Sant Nielini de Palac , a la qual Pere de Montesquiu, al seu testament, fa una deixa, juntament amb d’altres esglésies del Bages Únicament el nom del lloc concorda amb el de Palà de Torroella, però consta l’existència d’un nombrós poblament rural antic que fa possible que hi hagués també una església en aquest lloc que es diferenciava molt bé de Torroella