Resultats de la cerca
Es mostren 474 resultats
Joan Cama i Cirés
Història del dret
Jurista i magistrat.
Fou un defensor constant del dret català Collaborà en El Semanario de Palamós , El Eco Bisbalense , i La Lucha de Girona Publicà El contrato enfitéutico en Cataluña , conocido con los nombres de censo o establecimiento 1889
la Fosca

Vista de la caseria i cala de la Fosca (Palamós)
© CIC-Moià
Caseria
Caseria del municipi de Palamós (Baix Empordà), dins la parròquia de Sant Joan de Palamós, a la costa, al voltant de la platja de la Fosca, prop de l’antic castell de Sant Esteve.
És un centre d’estiueig La urbanització de la cala de la Fosca és anterior al boom turístic, però alguns edificis recents han malmès el conjunt edificat Hi destaquen les cases d’estiueig obra de l’arquitecte Duran i Reynals fetes vers el 1945, que continuà posteriorment l’arquitecte Lluís Nadal i Oller tot respectant-ne els trets tipològics d’aquest autor són les cases Nadal i els habitatges de la platja sota Mardia, també a la Fosca
Àlex Fernández Sánchez
Futbol
Futbolista.
Migcampista que destacà a segona divisió amb el Palamós 1992-95 Més tard, formà part del RCD Espanyol 1995-96, 2001-05, jugant com a cedit al Lleida 1996-97, l’Elx 1997-98 i l’Osasuna 1998-01 Disputà 109 partits de Lliga amb l’Espanyol i marcà 6 gols Es retirà al Xerez 2005-06 Jugà dues vegades amb la selecció catalana
Manel Albalat Piñol
Vela
Regatista de vela lleugera.
Membre del Club de Vela de Palamós, guanyà el Campionat d’Espanya júnior 1973, i es proclamà campió del món júnior el mateix any El 1974 guanyà el Campionat del Món sènior en classe 470 Rebé la insígnia d’or de la Federació Catalana de Vela 1973, la medalla d’or de la Federació Espanyola de Vela 1973, 1974 i la medalla al mèrit esportiu 1974
s’Alguer

Cala s’Alguer a Palamós (Baix Empordà)
© Fototeca.cat
Cala
Cala i antic veïnat de pescadors a la costa del Baix Empordà, al terme de Palamós, entre el lloc de la Fosca i la platja de Castell, vora l’antic castell de Sant Esteve del Mar.
Lluís Camós i Cabruja
Historiografia catalana
Historiador i arxiver.
Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona el 1916, es doctorà l’any següent a la mateixa universitat El 1918 ingressà a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, i n’esdevingué conservador l’any 1922 Collaborador habitual de les publicacions Barcelona Divulgación histórica , del Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i dels Annals de l’Institut d’Estudis Gironins , és autor d’un Catàleg dels documents en pergamí de l’Arxiu Municipal i de la Comunitat de Preveres de la vila de Palamós, premi de l’Institut d’Estudis Catalans l’any 1935
el Figuerar
Veïnat
Veïnat del municipi de Palamós (Baix Empordà).
Situat uns 2 km al N de Palamós, amb masies i cases noves disperses, és un dels pocs paratges que conserven el caràcter rural
Club Skaphos Sub
Submarinisme
Club d’activitats subaquàtiques de Palamós.
Fundat al desembre del 1979, prengué embranzida gràcies als cursos de busseig que el Centre de Recuperació i d’Investigacions Submarines realitzà a Palamós durant els anys setanta El 1980 organitzà el primer curs d’escafandrisme Participa en competicions de pesca submarina i apnea d’àmbit català i estatal, i en alguna ocasió organitzà el Campionat d’Espanya d’apnea L’equip de pesca submarina es proclamà campió de Catalunya diverses vegades En destaca Enrique Ruiz, campió de Catalunya individual d’aquesta especialitat en tres ocasions També organitza competicions de fotografia…
Mas Juny
Masia
Masia del municipi de Palamós (Baix Empordà).
Situat sobre la Cala s’Alguer, conserva una torre cilíndrica dels segles XVI i XVII Restaurat i adquirit pel pintor Josep M Sert, Josep Pla dedicà al pintor un Homenot on parla de la seva estada al Mas Juny i de les festes que hi organitzava a la casa de la vila de Palamós un quadre de Sert presideix la sala de sessions
Frederic Pujulà i Vallès
Literatura catalana
Lingüística i sociolingüística
Esperantista i escriptor.
Residí a Cuba d’infant En tornar, estudià dret a Barcelona i publicà contes i articles a La Senyera , de Palamós, El Federalista , L’Avenç , etc, i fou redactor de Joventut S’identificà amb els ideals del modernisme i el federalisme El 1902 publicà Francisco Pi i Margall i la peça teatral Titelles febles En Creuant la plana morta 1903 defensà l’autonomisme El 1904 aparegueren el relat La Ella d’en Vademecum i el drama El geni , escrit amb Emili Tintorer El seu teatre s’inscriu en els corrents vitalistes i regeneracionistes del modernisme El 1905 estrenà Dintre la gàbia i entrà en contacte…
,