Resultats de la cerca

Edificada sobre set turons a ambdues ribes del Marica, és centre agrícola i industrial metallúrgia, maquinària i calçat i nus de comunicacions Aeroport Anomenada Filipòpolis, de Filip II de Macedònia, que la restaurà 340 aC, fou durant la dominació romana capital de la província de Tràcia Disputada a l’edat mitjana per Bizanci, els búlgars, els russos i els croats, caigué el 1364 en poder dels turcs El 1885 s’integrà, a conseqüència d’un aixecament, al regne de Bulgària sorgit poc abans

Port fluvial del Vístula, és un centre comercial i industrial indústries químiques, tèxtils, de maquinària i alimentàries conserves vegetals Té universitat 1945 Fou fundada, el 1231, per l’orde Teutònic, pertangué a la lliga hanseàtica 1280 i fou un mercat important especialment de robes durant l’edat mitjana L’any 1454 passà sota poder polonès L’any 1557 hi penetrà la Reforma i en fou un centre d’irradiació Pel segon repartiment de Polònia 1793 passà a Prússia, i pel tractat de Tilsit 1807, al gran ducat de Varsòvia Prussiana novament el 1815, passà definitivament a Polònia pel tractat de…

El relleu Dins el sòcol d’esquists paleozoics empastats de granit fins a una profunditat de milers de metres, es dreça a l’angle NE de la zona axial damunt les planes del Conflent i el Rosselló, d’una banda, del Vallespir i de l’Alt Empordà, de l’altra Els materials foren afaiçonats en una plana d’erosió damunt la qual actuà el glacialisme quaternari amb llengües glacials que davallaven fins als 1700-1600 m, l’acció de les quals és en part continuada per les grans esllavissades que s’originen en èpoques de pluges intenses, del cantó del Vallespir La carena principal, arrodonida, de…

Situada al centre de la conca carbonífera del Ruhr, en els últims contraforts del massís esquistós Renà, entre els rius Ruhr al S i Emscher al N, ambdós afluents del Rin, amb port en el canal Rin-Herne Les installacions siderúrgiques ocupen l’oest de la ciutat, i els obrers s’allotgen en barris especials Kronenberg, Altenhof Essen té indústria pesant, mitjana i lleugera construcció de camions i material ferroviari, productes químics, vidre i fibres artificials Nucli terciari, és també un centre comercial que es beneficia d’una complexa xarxa de comunicacions, tant ferroviàries com per…

L’església parroquial actual Santa Maria conserva part de la construcció del s XIV És, probablement, l’origen dels Sacirera, coneguts per les bandositats que sostingueren amb els Oluja

Situació i presentació El terme d’Artesa de Segre, de 175,89 km 2 s’estén a ambdós marges del riu Segre, i és la capital natural de la subcomarca del Segre Mitjà La superfície del municipi d’Artesa abans de les annexions dels antics termes municipals d’Anya 1966 i de Tudela de Segre 1971 era de 62,3 km 2 L’actual municipi limita al N amb Vilanova de Meià i amb els municipis del Pallars Jussà d’Isona amb el seu enclavament de Montadó i de Gavet de la Conca, al sector de llevant amb la Baronia de Rialb, Ponts i Oliola, al S amb el municipi urgellenc d’Agramunt amb el seu enclavament de…

El poble, deshabitat des del 1980, el configuren cinc cases Cal Pont, Cal Palau, Cal Frare, Cal Cinca i Cal Vilafranca les quals junt amb l’església i altres dependències donen forma a una petita plaça, presidida per una antiga creu de terme Les esmentades cases pairals són construccions de la segona meitat del segle XVIII i l’església és del 1702 Històricament, l’indret fou conquerit per Ermengol IV d’Urgell, el qual hagué d’encomanar-ne la repoblació a algun dels seus cavallers Un document del 1151 diu que l’església de Conill pertanyia a la canònica de Solsona L’any 1754, Maria Helena de…

La població és formada per blancs un 35%, negres i asiàtics És la ciutat més gran del país, i el seu desenvolupament va lligat al descobriment 1886 i a l’explotació de jaciments d’or, de diamants i d’urani Té Universitat des del 1921 És el principal aeroport de l’estat

És un conjunt format per materials granítics i gnèissics coberts per materials sedimentaris i modelats per les glaceres És dividit en dos massissos separats per una fossa tectònica que recorre el Poprad i el Váh al N, l' Alt Tatra Vysoké Tatry, que penetra a Polònia i que té les màximes altituds Gerlachovsky, 2 665 m i domina la conca polonesa de Podhala i al S, el Baix Tatra Nízke Tatry, a Eslovàquia, que presenta formes més pesades, però de menys altitud, que superen lleugerament els 2 000 m Dumbier, 2 043 m A banda i banda de la frontera hi ha un gran parc natural