El poble, deshabitat des del 1980, el configuren cinc cases (Cal Pont, Cal Palau, Cal Frare, Cal Cinca i Cal Vilafranca) les quals junt amb l’església i altres dependències donen forma a una petita plaça, presidida per una antiga creu de terme. Les esmentades cases pairals són construccions de la segona meitat del segle XVIII i l’església és del 1702.
Històricament, l’indret fou conquerit per Ermengol IV d’Urgell, el qual hagué d’encomanar-ne la repoblació a algun dels seus cavallers. Un document del 1151 diu que l’església de Conill pertanyia a la canònica de Solsona. L’any 1754, Maria Helena de Lanuza, emmaridada amb Gener (VIII), marquès de Dosaigües, s’intitulava senyora de Puigconill i de Llenguaeixuta. Si identifiquem aquests noms amb el poble de Conill n'haurien estat senyors: Francesc Joan Lanuza (mort el 1754), Maria Helena de Lanuza, Gener (IX) Francesc (mort el 1820) i Gener (IX) Maria (mort el 1853).