Resultats de la cerca

S’inicià a quinze anys practicant natació, però més tard s’interessà per l’atletisme, decantant-se per les proves de velocitat i de llançament de pes Guanyà la medalla d’or en 100 m llisos als Jocs Paralímpics de Barcelona 1992 i la medalla d’argent a Atlanta 1996 També participà en els Jocs Paralímpics de Sydney 2000 en les modalitats de 100 i 200 m llisos Aconseguí la medalla d’or en llançament de pes al Mundial 1994, on aconseguí el rècord mundial del moment, que superà el 1997 En aquests mateixos mundials guanyà la medalla d’argent en 100 i 200 m llisos També obtingué la medalla d’argent…

Fou fundadora de la secció esportiva de l’Associació de Paràlisi Cerebral Aspace, posteriorment Club Aspace Barcelona, i del Club Esportiu Esbonat i Amistat Barcelona, del qual fou presidenta També impulsà la fundació de la Federació Esportiva Catalana de Paralítics Cerebrals i la Fundació Privada Catalana per a la Paràlisi Cerebral, de la qual fou presidenta Com a membre del consell rector de l’IMD Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, ha lluitat perquè els equipaments esportius municipals de Barcelona siguin plenament accessibles

Especialitzat en paràlisi cerebral, l’any 1961 posà en marxa, juntament amb Júlia Corominas, el Centre Pilot de Paràlisi Cerebral Arcàngel Sant Gabriel de Barcelona, centre de referència a tot l’Estat durant molts anys, i en fou el director mèdic fins que es jubilà 2005 L’any 1965 creà i coordinà dins el mateix centre el primer Servei de Tractament Precoç per a joves amb lesions cerebrals o trastorns de desenvolupament, pioner a l’Estat espanyol i el tercer existent arreu d’Europa

Llicenciada en INEFC i especialista en Activitat Física Adaptada, inicià la seva etapa d’entrenadora collaborant amb la Federació Catalana de Minusvàlids el 1990 Fou entrenadora de ciclistes amb paràlisi cerebral i responsable de voluntaris a la secció de ciclisme dels Jocs Paralímpics de Barcelona 1992 Fou seleccionadora de ciclisme de la Federació Espanyola d’Esports per a Paralítics Cerebrals 1994-96 És directora tècnica del Club Esportiu Aura de Paràlisi Cerebral És coautora d’alguns llibres, com ara Activitat física adaptada 2001 o El joc i els alumnes amb…

Apareix en l’adult de 40-60 anys de forma esporàdica, i la seva etiologia és desconeguda L’evolució és mortal en dos o quatre anys Anatomicopatològicament es demostra la desaparició i alteracions específiques de les neurones motores de les banyes anteriors de la medulla i de les circumvolucions frontals ascendents Clínicament coexisteixen fenòmens de paràlisi espàstica, sobretot en els membres inferiors, i atròfia muscular progressiva que comença en els membres superiors i pot conduir a la paràlisi labioglossolaríngia L’electromiografia evidencia potencials fasciculars de gran amplitud…

Produeix convulsions tetàniques i paràlisi

Les alteracions de la situació i la motilitat del diafragma constitueixen una sèrie de trastorns caracteritzats per una localització anòmala del múscul que forma la base de la caixa toràcica o per un defecte en la força de contracció, que poden ocasionar trastorns dels moviments respiratoris L’elevació del diafragma consisteix en un desplaçament del diafragma per sobre de la situació que li correspon habitualment, cosa que origina una compressió del pulmó que n’impedeix l’expansió completa L’origen pot ésser extremament divers, ja que és conseqüència de nombrosos trastorns…

Pot ésser observat en els membres paralitzats en estimular-ne la zona simètrica, no afectada de paràlisi