Resultats de la cerca

Destacat purità que prengué part activa en la campanya a favor de la clausura dels teatres anglesos, fet que defensà en l’obra Histriomastix 1632 Acusat de difamar la reina Enriqueta Maria, fou empresonat i mutilat Amb el triomf dels puritans rebé indult a la seva pena perpètua 1660 Defensà els drets de Carles II i a partir d’aleshores produí la seva millor obra Brevia Parlamentaria Rediviva 1662

Militant destacat del blasquisme, fou diputat a corts pel Partit d’Unió Republicana Autonomista 1933 El 1934 fou un dels protagonistes de l’escissió que fundà l’Esquerra Valenciana, del qual partit, dins la candidatura del Front Popular, tornà a ésser diputat el 1936 Figurà dins la minoria parlamentària d’Esquerra Catalana Escriví Las conspiraciones contra la Dictadura 1930, narració dels intents d’enderrocament del 1926 i el 1930

Diputat whig a la Cambra dels Comuns 1830, contribuí a la reforma parlamentària del 1832 Fou secretari de la guerra 1834-41, i el 1857 fou nomenat baró És autor d’ History of England from the Accession of James the Second 1849-61, on demostra el seu liberalisme Entre el 1825 i el 1844 publicà a l’ Edinburgh Review articles sobre història i literatura, aplegats en el volum Critical and Miscellaneous Essays 1843

L’absència de guerra entre les grans potències europees des del 1870, la llibertat de moviment de persones i mercaderies en el món occidental, l’expansió econòmica a partir del 1895 i les innovacions tecnològiques determinaren la Belle Époque de la burgesia europea, segura de la seva prosperitat i de la solidesa del capitalisme liberal i de la democràcia parlamentària, malgrat la cruesa de les tensions socials i de les formulacions revolucionàries

Diputat whig de la Cambra dels Comuns des del 1813 i defensor de la reforma parlamentària, fou secretari de l’interior 1835-39 i de colònies 1838-41 en el govern de Melbourne Com a cap de govern 1846-52 portà a terme una política lliurecanvista i s’enfrontà amb greus problemes fams a Irlanda, revolució del 1848 Ministre d’afers estrangers 1860-65, succeí com a primer ministre Palmerston 1865-66

Tercera ciutat del país i segon nucli industrial i centre comercial indústries alimentàries, metallúrgiques, mecàniques i tèxtils Port important, enllaça amb l’Odensefjord per un canal de 8,2 km Hi ha aeroport Té universitat, escoles especialitzades i museus Ciutat d’antiga tradició i seu episcopal des del segle X, el 1527 hi tingué lloc la sessió parlamentària que donà llibertat de culte als protestants Posseeix l’església gòtica més gran de Dinamarca Sankt Knuds Kirke, ~1100

En el segon referèndum convocat en la història de Malta –el primer va ser el 2003 per decidir l’adhesió a la Unió Europea–, Malta va deixar de ser l’únic país europeu sense regulació legal del divorci El 28 de maig, el 52% dels votants va decidir donar suport a la iniciativa parlamentària per regular el divorci, en un país on el 98% dels habitants es declara catòlic i que fins ara només regulava la separació

S'allistà en l’exèrcit anglès 1785-91 Exercí el periodisme polític als EUA 1794-1800 defensant els federalistes i atacant la Revolució Francesa Tornat a Anglaterra, fundà 1802 el setmanari Weekly Political Register , conservador i antijacobí, que assolí un tiratge de 60 000 exemplars 1816 Més tard, però, defensà les reivindicacions obreres i camperoles i hagué d’exiliar-se als EUA 1817-19 Propugnador de la reforma parlamentària del 1832, fou elegit diputat dels comuns

La convivència política entre el Govern i l’oposició va continuar sent molt conflictiva un any més perquè, entre d’altres, el president Ramotar no té majoria parlamentària des de l’any 2011 En aquest context, Ramotar va tornar a amenaçar de convocar eleccions si no es votava el pressupost, el qual finalment es va aprovar En l’àmbit econòmic, el creixement del PIB es va mantenir i les previsions el van xifrar al voltant del 4,5%

Advocat, fixà definitivament la seva residència a Barcelona el 1874, i uns èxits professionals el dugueren aviat a la presidència de l’Acadèmia de Jurisprudència en 1876-77 i de l’Ateneu Barcelonès el 1878 A partir del 1883 presidí el comitè provincial del partit republicà progressista Fou regidor per primera vegada en 1885-89, en temps de Rius i Taulet, al qual féu costat per a l’organització de l’Exposició Universal de 1888 rebé llavors les primeres crítiques respecte a una possible conxorxa amb el partit liberal dinàstic Tanmateix, després de signar la Unió Republicana del gener del 1893…