Resultats de la cerca

El seu límit septentrional coincideix amb la frontera pirinenca que separa Aragó d’Occitània El límit occidental coincideix igualment amb la frontera històrica de Navarra la vall del Roncal ja és lingüísticament basca El límit oriental és una frontera poc definida al nord de Montsó, que correspon a la zona reconquerida fins al segle XII entre el català i l’aragonès es troben una sèrie de parlars de transició difícilment atribuïbles a un o altre domini lingüístic de Montsó cap al sud la frontera occidental del català és molt marcada, però no troba enfront ja el dialecte aragonès arcaic, sinó…

Té la capçalera al vessant nord del cim més alt dels Pirineus, el pic d’Aneto 3403 m alt, i recull també les aigües del massís de Posets 3367 m Té un sol gran afluent, l’Isàvena, que neix al puig de Gallinero i desguassa a Graus Tots dos descendeixen de la zona axial pirinenca i travessen els plecs dels Prepirineus amb engorjats profunds Ventanillo L’Éssera desguassa al Cinca aigua avall d’El Grado És molt ric en aigües 19,5 l/s/km 2 de vessant, puix que la pluviositat a la capçalera arriba fins a 3000 mm anuals El seu règim, clarament pirinenc, cap a l’aiguabarreig es matisa una mica A…

És a la capçalera de la vall de Vacamorta, al peu de la serra de Jordal 1553 m alt, al voltant de l’església parroquial de Sant Antoni Formava municipi independent fins el 1966, que fou disgregat La part de ponent del terme, amb els pobles de Vacamorta i Espluga i la caseria de Terrassa, fou annexada al municipi aragonès de Foradada de Toscar, i la resta es fusionà amb el terme de la Pobla de Roda i els seus pobles de la ribera d’Isàvena Arran d'aquesta fusió, la nova entitat municipal rebé el nom oficial d’Isàvena L’antic terme comprenia la vall de Vacamorta amb els pobles de Merli i…

Al s XIX aparegueren els primers vocabularis de caló els de Richard Bright 1817, 1818, George Borrow 1841 i Francisco Adolfo Coelho 1892 Els estudis de Joan Givanel i Mas 1919 i de Max-Léopold Wagner 1924 sobre el caló català com a part integrant de l’argot barceloní a causa de l’estat de corrupció de la llengua destrien difícilment els mots genuïns Malgrat tot, poden ésser reconstruïdes algunes característiques del caló català dels s XIX i XX, el qual conserva pocs trets del primitiu parlar gitano , que resten limitats generalment a les arrels d’uns quants termes Alguns d’…

Estudià a la Universitat de Barcelona, on es doctorà en filologia romànica 1979 Catedràtica de filologia catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona, on ha estat directora dels departaments de Filologia Hispànica i de Filologia Catalana, ha fet aportacions a la lingüística teòrica en els camps de la lingüística del discurs, la sintaxi oracional, l’estructura lèxica del català i les llengües romàniques i l’anàlisi de la microvariació sintàctica dels parlars del català Ha publicat Gramàtica del discurs 1981, a partir de la seva tesi doctoral i nombrosos treballs com a articles…

Són principalment variants dialectals del gujarāti Els residus de vocabulari no índic existents en bhili no han pogut ésser relacionats satisfactòriament ni amb les llengües munda ni amb les dravídiques

Exemples de diglòssia són algunes aristocràcies europees abans de la Primera Guerra Mundial llengua A el francès llengua B la del país corresponent, la comunitat suïssa alemanya llengua A alemany comú llengua B suís alemany i la societat catalana en el seu conjunt, bé que amb diferències regionals històriques situació més atenuada a Catalunya que al País Valencià o al Rosselló Alguns autors distingeixen entre diglòssia em> parcial i diglòssia total segons que l’alternança dels parlars A i B es produeixi amb pressions de caràcter polític externes ocupació militar, opressió…

Presentada el 23 de novembre de 2016, constitueix la gramàtica oficial de l’IEC i es reclama continuadora de la Gramàtica catalana de 1918 de Pompeu Fabra Respecte a aquesta obra, dona resposta a qüestions que el seu autor no va plantejar i n’amplia d’altres que es trobaven tot just esbossades, incorporant-hi també les solucions avalades per la tradició i el prestigi social que encara no tenien reconeixement normatiu En l’obra, resultat d’un treball d’equip codirigit pels lingüistes Gemma Rigau i Manuel Pérez i Saldanya, hi participaren també experts diversos Fou consensuada en el si de la…

Drenen el terme la ribera de Vilacarle i el seu afluent, per la dreta, el torrent de la Vall que corre, en part, per la Vall de Lierp, procedents del Turbó, i, a l’extrem sud-oriental, a Visalibons, l’Isàvena Les terres ermes ocupen el 16% del terme el conreu el 35%, i el pasturatge, amb algunes prades naturals de secà, el 6% A la resta hi ha bosc 25%, però predomina el matollar Els cereals ocupen gairebé totes les terres llaurades, l’ordi n'ocupa el 60% i el 40% el blat La ramaderia principal és de bestiar oví 2 619 caps el 1989, seguida pel boví 118 caps El poble 31h agl 1991 1085 m alt,…