Resultats de la cerca

Durant la guerra de Successió lluità sota les ordres d’Antoni Desvalls, marquès de Poal, en la batalla de Mura i en la d’Esparreguera maig del 1714 Després de la caiguda de Barcelona 11 de setembre de 1714, s’acollí a la capitulació de Cardona malgrat els pactes, li foren embargats els béns i, perseguit, s’hagué d’exiliar Partí a Àustria i, en la divisió imperial d’Antoni Desvalls, amb altres exiliats, lluità a Hongria contra els turcs

Format a l’Accademia di Brera de Milà Partí d’un realisme camperol influït per Millet, però el 1886 adoptà un puntillisme primer al servei de temes naturalistes i després d’un simbolisme iniciat el 1891 allegòric i líric Home intellectualment inquiet, concebé, per influència dels prerafaelites, l’art com una mena de religió laica i publicà en aquest sentit algun article a Ver Sacrum La seva obra més ambiciosa és el tríptic inacabat Natura, Vida i Mort 1896-99

Promogué els disturbis de 1920-22, però la repressió l’afeblí i es dividí entre els partidaris d’un règim democràtic i els que volien romandre dins l’esperit tradicionalista i panarabista Bourguiba, encapçalant el primer grup, el reorganitzà i fundà el Parti Socialiste Destourien 1934, el qual es posà al capdavant de la lluita contra els francesos Després de la proclamació de la independència 1956, lluità a favor de la república 1957 actualment, el partit s’identifica amb l’estructura administrativa del règim de Bourguiba

Tingué el seu periheli el 26 de juliol de l’any 2000, moment en què era a 114 km del Sol La magnitud màxima a què es pogué observar fou de 6,5 Poc després del periheli es partí en diversos trossos, moment en el qual el telescopi espacial Hubble n'observà un gran augment de la brillantor, que durà unes quatre hores Els dies següents s’afeblí ràpidament El satèllit Chandra detectà una emissió del cometa en raigs X, procedent d’ions d’oxigen i nitrogen

El 1960 fou elegit per a l’Assemblea Nacional del Quebec, pel partit liberal Ministre d’obres públiques 1960-61, de recursos naturals 1961-66 i de família i benestar social 1966, el 1967 deixà el partit liberal Fou cofundador i president 1968-76 del Parti Québécois Primer ministre del Quebec des del 1976, el 1980 veié refusada en referèndum la seva proposta de sobirania-associació posteriorment atenuà el seu independentisme i, el 1985, renuncià al lideratge del seu partit És autor d' Option Québec 1968

Fill de Lluís VI de França i d’Adelaida de Savoia, continuà la política, començada pel seu pare, d’enfortiment de l’autoritat reial i de concessió de cartes comunals El 1142 envaí la Xampanya, per imposar un dels seus protegits com a bisbe de Bourges, la qual cosa provocà la interdicció papal d’Innocenci II Com a expiació, el 1147 partí cap a la segona croada Féu anullar pel concili de Beaugency 1152 el seu matrimoni amb Elionor d'Aquitània , la qual es casà amb Enric II d'Anglaterra

Austriacista, actuà en les partides de voluntaris dels germans Nebot Abandonada la causa catalana pels aliats, continuà, al servei d’Antoni Vidal, la resistència contra les tropes borbòniques Durant la guerra contra la Quàdruple Aliança 1718 lluità contra les tropes borbòniques de Felip V al costat dels francesos, en estreta collaboració amb el seu germà Amb l’acabament de la guerra els francesos desarticularen els regiments catalans, interessats a continuar la lluita Barceló hagué d’abandonar el país i partí amb el seu germà a Àustria, on es posà al servei de l’emperador

Fill de Ban Biao i germà dels historiadors Ban Gu i Ban Zhao Abandonà la dedicació intellectual i partí a combatre a la frontera Amb Dou Xian atacà la branca nòrdica dels Xiongnu, que havien envaït els estats tributaris de la Xina al Turquestan Les seves conquestes el dugueren l’any 94 fins al Pamir Fou el principal realitzador de la política d’expansió dels emperadors Han Zhangdi i Hedi Fou governador de la conca del Tarīm fins poc temps abans de morir El succeí en el comandament el seu fill Ban Yong  

Sobresurt per les seves illustracions de les Històries e conquestes dels reis d’Aragó , de PTomic editades per Carles Amorós a Barcelona l’any 1534, d’un estil de transició entre el gòtic i el Renaixement Féu també una làmina de la Mare de Déu de Montserrat Tingué una activitat molt intensa a diverses ciutats i a Saragossa estigué associat, el 1547, amb Juan de Yciar, que retratà i amb qui collaborà fins el 1552, any que partí cap a Pau El seu estil havia evolucionat cap a un renaixentisme ple

Afiliat al Parti Ouvrier Belge 1886, aviat n'esdevingué el principal dirigent 1890, i fou president de la Segona Internacional 1900 Elegit diputat 1894, defensà el sufragi universal Durant la Primera Guerra Mundial formà part dels governs d’unió nacional 1914-17 Fou ministre de justícia 1919-21 —des del qual càrrec reformà el règim penitenciari belga— i d’afers estrangers 1925-27 —com a tal participà d’una manera destacada a la conferència de Locarno— Com a dirigent socialista impulsà una política reformista i contrària a les tesis dels bolxevics