Resultats de la cerca
Es mostren 1051 resultats
Ordes
Municipi
Municipi de la província de la Corunya, Galícia, delimitat a l’W pel riu Lengüelle i a l’E pel Samos, afluents del Tambre.
És un terme ric en boscos i pastures, que n'han determinat l’activitat econòmica explotació forestal i ramaderia principalment
Lumbier
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Navarra, situat a la serra de Leyre i drenat pel riu Salazar.
És una zona de boscos i pastures que propicia l’agricultura i la ramaderia Hi ha indústries alimentàries i de mobles
oví | ovina
Ramat d’ovelles
© C.I.C. - Moià
Ramaderia
Economia
Relatiu o pertanyent als ovins, especialment a les ovelles.
La ramaderia ovina experimenta actualment un nou impuls, perquè en moltes regions el bestiar oví constitueix una necessitat agronòmica, car, posat que manqués, es produiria un trencament de l’equilibri agrosilvopastoral, la qual cosa perjudicaria el poblament humà A més, si, d'una banda, els ovins presenten una bona adaptació a regions seques i càlides, on les escasses disponibilitats de farratge limiten la cria dels bovins, suposen també de l’altra una especulació futura a regions riques, on una cria intensiva permet de produir per hectàrea un tonatge elevat de carn de qualitat i d’obtenir,…
Negreira
Municipi
Municipi de la província de la Corunya, Galícia, situat a la riba del Tambre, a l’E de Santiago.
És un terme amb boscs i pastures abundants N'és remarcable el pazo do Cotón, amb l’aparença d’una fortalesa medieval
mitgenca
Dret català
Contracte pel qual dos socis participen per parts iguals en els productes de la terra o de la cria de bestiar.
Al Pallars, aquest contracte dura cinc anys un soci procura a les ramades les pastures d’estiu i l’altre les d’hivern
Sonseca
Municipi
Municipi de la província de Toledo, Castella-la Manxa, situat al N dels monts de Toledo i drenat per rierols afluents del Tajo.
Boscs i pastures Hi ha agricultura i ramaderia La indústria principal és l’alimentària elaboració de formatge, torró i massapà Manufactures de la fusta
Navia de Suarna
Municipi
Municipi de la província de Lugo, Galícia, limítrof amb la comunitat autònoma d’Astúries i drenat per diversos rius: Rao, Cantorcia, Vilarpandín i Ser.
El cap del terme és A Proba La població es troba majoritàriament disseminada Els recursos econòmics deriven de l’abundància de boscs i pastures
coma de Baiau
Coma de la vall Ferrera, al municipi d’Alins (Pallars Sobirà), drenada pel riu de Baiau, capçalera de la Noguera de Vallferrera i emissari de l’estany de Baiau (2.500 m).
Hi ha pastures d’estiu gespa, especialment a la part baixa pla de Baiau Damunt la coma s’alça el pic de Baiau 2866 m
gaiol
Botànica
Planta repent, de la família de les papilionàcies, de 20 a 40 cm d’alçària, de tiges i branques prostrades, herbàcies, simples o poc ramificades, amb 1-3 ales foliàcies enteres, constrictes als nusos; les fulles són poques i petites, el·líptiques, glabres per sobre i pubescents per sota; les flors, grogues, són disposades en raïms terminals.
Creix en landes i pastures de l’Europa mitjana, en sòls de tendència àcida Les flors són considerades laxants i diürètiques, i les llavors, emètiques
rossinyol
Rossinyols
© Fototeca.cat
Micologia
Bolet de la família de les cantarel·làcies, de 4 a 10 cm d’alt, en forma d’embut, amb l’himeni disposat en plecs semblants a làmines; és d’un groc de rovell d’ou, i amb una olor com d’albercoc.
Creix en boscs i pastures, especialment sobre sòls àcids És un dels bolets mengívols més apreciats, que té, a més, l’avantatge de no cucar-se