Resultats de la cerca

Considerat, amb Alfred Binet i Théodule Ribot, fundador de la psicologia francesa moderna, s’especialitzà en l’estudi dels sentits i treballà amb èxit en la psicologia experimental i en la patològica Editor fins a la seva mort de l' Année Psychologique , publicà, entre altres obres, La sensation, guide de vie 1945 i La psychologie différentielle 1949

Catedràtic d’oftalmologia de les universitats de Salamanca 1948 i de Barcelona 1955, continuador de l’Escola d’Oftalmologia catalana, autor de nombrosos treballs, entre els quals cal esmentar Traumatología ocular de urgencia 1947, Estasis papilar 1948, La función visual normal y patológica en relación con el arte de la pintura 1965, Dermatooftalmología 1967 i Urgències oftalmològiques 1981, dins la collecció “Monografies Mèdiques”

Deixeble de Robert Koch, dirigí les seves investigacions cap als camps de la bacteriologia i de l’anatomia patològica Descobrí les causes productores del beri-beri, estudis que forniren les bases per al descobriment d’una sèrie de vitamines i la comprensió del caràcter de les malalties degudes a deficiències en la nutrició El 1929 compartí el premi Nobel de medicina amb sir Frederick Hopkins per les seves investigacions sobre vitamines

Fou professor d’anatomia patològica a Montpeller 1824 i el primer a ocupar la càtedra de patologia creada a la Universitat de París 1836 Els seus treballs més importants tracten dels diferents tipus d’esclerosi i de l’estudi de l’atròfia muscular progressiva Entre les seves obres cal remarcar Anatomie descriptive 1834-36, Anatomie pathologique du corps humain 1829-42 i Anatomie du système nerveux de l’homme 1845

Fou catedràtic de la facultat de medicina de València i hi ensenyà histologia i tècnica microgràfica Realitzà diversos estudis sobre cancerologia i escriví les obres La enfermedad cancerosa y su importancia en la región valenciana 1958 i Anatomía patológica tumoral 1968, entre d’altres A més, publicà diversos treballs sobre la patologia del càncer a l’Estat espanyol i les lesions del sistema nerviós simpàtic, entre d’altres

Professor a la Sorbona i al Collège de France, director de la Revue philosophique i més teòric que no pas home de laboratori, és considerat tanmateix com a iniciador de la psicologia positivista i experimental francesa Rebutjà tota metafísica i se centrà en l’estudi de la psicologia patològica Obres Les maladies de la memoire 1881, Les maladies de la volonté 1883, Les maladies de la personnalité 1885 i Essais sur la passion 1907

Estudià a Barcelona i es doctorà en medicina l’any 1883 Fou deixeble de Santiago Ramón y Cajal El 1889 obtingué la càtedra d’histologia i anatomia patològica de València més tard passà a Barcelona 1892, on el 1895 obtingué la de patologia quirúrgica El seu germà, Octavi Saltor i Lavall Barcelona 1875 — 1914, enginyer, fou catedràtic de l’Escola d’Enginyers de Barcelona i publicà treballs importants a la Revista Tecnológica Industrial

Professor de les universitats de Kiel, Breslau i Leipzig, fou el segon cap —després de Virchow— de l’escola d’anatomia patològica alemanya del s XIX Fou autor de treballs bàsics en el seu temps, que encara tenen actualitat, sobre tècniques histològiques, l’estructura de les fibres musculars estriades, els fenòmens inflamatoris, i explicà la diapedesi leucocitària 1867, l’origen dels tumors com a conseqüència de malformacions embrionàries i l’establiment de la circulació collateral en les embòlies de les artèries terminals