Resultats de la cerca
Es mostren 96 resultats
bergamota
Fructicultura
Denominació comuna de diverses varietats de peres de forma arrodonida, aplanades en el pecíol, i de polpa sucosa, com la de les mantegoses.
arçot oleoide
Botànica
Arbust de la família de les ramnàcies semblant a l’arçot, però de fulles més amples, amb nervis secundaris patents i pecíol ben diferenciat.
De caràcter biogeogràfic mediterrani medirional, viu a les màquies del litoral valencià i balear
arçot
arçot ( Rhamnus lycioides )
© Fototeca.cat
Botànica
Arbust molt espinós, de la família de les ramnàcies, de fulles estretes, lanceolades, i de pecíol gairebé indiferenciat; fa flors petites i axil·lars i fruits negres.
Viu a la terra baixa mediterrània, poc plujosa, sobretot a l’espinar alacantí de margalló i arçot i a la màquina continental de garric i arçot
Les aràcies
Aràcies 1 Sarriassa Arum italicum a aspecte de la planta, amb l’espata que embolcalla la inflorescència x 0,3 b esquema de l’espàdix amb la inflorescència femenina a la base i més amunt la masculina, separades ambdues per una fila de pèls, que de fet són flors estèrils c infructescència x 0,3 d estam x 3 e pistil x 3 2 Fraret Arisarum vulgare aspecte general amb l’espata que forma un tub corbat en angle recte a l’extrem x 0,5 Eugeni Sierra És una família molt gran i diversificada que comprèn un centenar llarg de gèneres, amb unes 2000 espècies El grup és principalment tropical i només…
aurícula
Anatomia vegetal
Apèndix foliaci, generalment petit, de forma semblant a una orella, situat en el pecíol o bé a la base del limbe de la fulla o d’altres òrgans vegetals.
espina cervina
Botànica
Arbust espinós, de la família de les ramnàcies, dioic i caducifoli, de fulles ovals, mitjanes (2-3 cm), més o menys oposades, amb pecíol llarg, i flors groguenques i axil·lars.
Els fruits són negres i purgants Centreeuropea, es fa a la muntanya mitjana
pedat | pedada
Botànica
Dit de la fulla més o menys partida en què de l’àpex del pecíol arrenquen un nervi medial i dos de laterals successivament ramificats per la banda de dins.
Les saxifragàcies
Saxifragàcies 1-3 i grossulariàcies 4-6 1 Saxifraga tridactylites a planta sencera, menuda i feble i de fulletes trilobades x 0,5 b flor x 3 2 Corona de reina S paniculata a aspecte general, amb diverses rosetes de fulles a la base i una tija ben florida x 0,5 b detall d’una fulla, voretada de petites dents calcificades x 2 c petita porció d’un pedicel floral, cobert de pèls glandulars x 9 d flor x 3 e i e’ fruit capsular, encara immatur i ja obert, respectivament x 3 3 Fetgera blanca Parnassia palustris a planta sencera, de fulles basals i flor solitària x 0,5 b flor ben oberta, amb…
campànula
Campànula
(CC0)
Botànica
Planta herbàcia biennal, de la família de les campanulàcies, d’arrel grossa, tiges que fan de 30 a 60 cm d’alçada, fulles híspides ovotolanceolades, les inferiors amb un pecíol alat.
Les flors, de color blau violaci, amb un calze que presenta cinc apèndixs reflexos, són arranjades en raïm terminal Els fruits són càpsules dehiscents que s’obren per cinc porus Conreada en jardins, procedeix d’Itàlia
marquesa
Marquesa
© C.I.C.-Moià
Botànica
Planta herbàcia rizomatosa, de la família de les aràcies, de tija curta i gruixuda i fulles grans, de color verd fosc brillant, amb el pecíol gruixut i el limbe sagital o oval.
Originària de l’Àsia sud-oriental, és cultivada pel seu port i el seu fullatge com a planta d’interior en espais grans, o bé en patis i jardins ombrívols en regions càlides Necessita un sòl molt humit i ric en nutrients És una espècie extraordinàriament tòxica si es menja crua