Resultats de la cerca
Es mostren 354 resultats
congrés de Brinhòlas
Història
Reunió celebrada el 1291 a Brinhòlas (Provença) —i no a Tarascó, com ha estat dit— per representants de França, Catalunya-Aragó, Anjou i el papa Nicolau IV, per tal de resoldre la qüestió de Sicília.
Fou acordat que Alfons II de Catalunya-Aragó aniria a Roma i a Terra Santa per tal d’obtenir el perdó del papa i el reconeixement de la seva sobirania sobre la corona catalanoaragonesa hom admetia tàcitament els seus drets sobre les Balears, amb l’obligació d’abstenir-se d’ajudar el seu germà Jaume, rei de Sicília, sense necessitat, però d’haver-lo d’atacar Aquests acords posaren les bases de la pau d’Anagni 1295
Owain Glyndŵr
Història
Capitost gal·lès en la més gran rebel·lió d’aquest poble contra la dominació anglesa.
Esdevingué heroi nacional arran del ressorgiment del nacionalisme gallès dels s XIX i XX Descendent dels darrers prínceps de Powys, estigué incorporat a la gentry anglesa fins que, el 1400, es rebellà contra Enric IV Durant la revolta fou proclamat príncep de Galles i la seva autoritat fou reconeguda per França, Escòcia, i pels capitosts irlandesos Bé que fou derrotat per l’exèrcit anglès 1409, les seves tropes lluitaren fins el 1412 i refusà el perdó reial que li fou ofert el 1415
Enric VII de Germània
Història
Duc de Suàbia (1216), rei titular de Sicília (1212), de Romans (1220) i de Germània (1222-35), de la dinastia Hohenstaufen, fill de l’emperador Frederic II i de Constança d’Aragó.
El seu pare el deixà a Alemanya com a regent sota la tutela del bisbe de Colònia, Engelbert, i després, de Lluís, duc de Baviera El 1228 Enric es rebellà contra el seu pare i prengué plens poders 1229 Cercà suport en la burgesia de les ciutats per fer front a l’Església i a la noblesa Negocià un acord secret amb la Lliga llombarda 1234 però, abandonat per tothom, sollicità el perdó del seu pare, fou empresonat i s’emmetzinà
El president dels Estats Units visita per primer cop el memorial d’Hiroshima
Barack Obama és el primer president dels Estats Units en l’exercici del càrrec a visitar el memorial d’Hiroshima, construït en homenatge a les víctimes de la primera bomba atòmica 6 d’agost de 1945 Davant dels supervivents i del primer ministre japonès, Shinzo Abe, el president nord-americà fa una crida a construir un món sense armes nuclears, però no demana perdó, cosa que tampoc li reclamen ni els partits, ni el Govern japonès ni la gran majoria de la societat civil
El papa anuncia que els sacerdots podran absoldre del pecat de l’avortament
El papa Francesc anuncia, en la carta apostòlica Misericordia et misera , que a partir d’ara els sacerdots catòlics podran absoldre les fidels del pecat de l’avortament Fins ara, la doctrina de l’Església excomunicava qui hagués comès aquest pecat Amb motiu de l’Any Sant de la Misericòrdia, celebrat del 8 de desembre de 2015 al 20 de novembre de 2016, el papa Francesc va aixecar aquesta sanció i la possibilitat del perdó, que, en el darrer dia del jubileu, estableix de manera indefinida
Comença el judici contra Abdullah Öcalan
Comencen a la presó d’Imrali, situada en una illa de la mar de Màrmara, les sessions del judici contra el líder del PKK, Abdullah Öcalan En la sessió d’obertura Öcalan, que s’enfronta a una petició de pena de mort, fa una crida al PKK a abandonar la lluita armada i demana perdó pels morts causats per la rebellió kurda El tribunal militar que jutga Öcalan permet la presència de 20 periodistes i d’alguns diplomàtics estrangers a la sala, però no la d’observadors internacionals
Berenguer de Puigverd
Història
Noble del temps de Jaume I, Pere II i Alfons II, fill de Berenguer de Puigverd.
El 1253 s’oposà a unes deixes fetes per Pere de Puigverd i el seu fill Berenguer als templers de Gardeny Assistí a la cort de Lleida del 1273 Estigué en revolta contra el rei i l’infant Pere el 1274, però acabà sotmetent-se i obtenint el perdó Collaborà en la reducció de la revolta dels sarraïns valencians el 1276 Estigué al costat de Pere el Gran en lluita contra els francesos per l’agost del 1285, i formà part de la missió negociadora del tractat de Tarascó el 1291
Eric VI de Dinamarca
Història
Rei de Dinamarca (1286-1319).
Fill d’Eric V i d’Agnès de Brandenburg S'enfrontà a la noblesa i a l’alt clergat empresonà l’arquebisbe Jens Grand 1294, però fou excomunicat i hagué d’obtenir el perdó del papa Bonifaci VIII 1303 Vençut per noruecs i suecs, signà la pau el 1309 Derrotà els nobles dirigits pel duc Valdemar IV de Slesvig i ocupà algunes ciutats alemanyes, però les revoltes camperoles 1313 l’arruïnaren i cedí una gran part del seu patrimoni als prínceps estrangers o als grans senyors del regne
Berenguer de Tarragona
Història
Fill menor de Robert Bordet
(o d’Aguiló
) i d’Agnès, conqueridors de Tarragona.
Consta des del 1149 actuant al costat del seu pare El 1171, arran de l’assassinat del seu germà Guillem de Tarragona i de les tibantors amb l’arquebisbe Hug de Cervelló, tingut per responsable del crim, matà l’arquebisbe, juntament amb el seu germà Robert, i fugiren a refugiar-se a Mallorca Des d’allà escriví al rei Alfons I fent-se responsable del crim i explicant-li les causes A Mallorca morí el seu germà Robert 1173 i ell més tard retornà de les illes, acollit al perdó reial, però aleshores es perden les seves traces
Berenguer d’Entença
Història
Senyor de la baronia d’Entença ( Berenguer IV
), fill de Bernat I.
Participà en el setge de Borriana 1233 i en la batalla d’Enesa amb Bernat Guillem de Montpeller o d’Entença, el qual ell succeí com a cap suprem de les tropes establertes en aquell lloc per a preparar la conquesta de València 1237 Actuà com a testimoni en la capitulació d’aquesta ciutat, i hi obtingué cases i terres 1238, com també els llocs de Xiva i Pedralba Es passà, tanmateix, a les files dels sarraïns de Xàtiva, cosa que portà desordre entre els súbdits ja sotmesos a Jaume I més tard obtingué el perdó del rei