Resultats de la cerca

Infant de Portugal, fill del rei SançI d’aquest país i de la seva muller Dolça, filla del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona Per diferències amb el seu germà Alfons, fugí de Portugal i es refugià al Marroc, on aplegà una considerable fortuna, i després a Catalunya, on fou molt ben rebut per Jaume I, que li donà possessions al Camp de Tarragona Esdevingué comte consort d’Urgell per casament amb la comtessa Aurembiaix 1229, i en morir aquesta permutà el comtat pel regne de Mallorca i les illes d’Eivissa i Formentera aquestes amb el comte Nunó I de Rosselló si les conquerien abans de dos anys…

Ciutadà de Girona Format al taller de l’obra del cor de la seu de Barcelona, dirigida per Pere Sanglada 1394-99 Hom li atribueix diverses obres a Girona i a la seva regió una clau de volta amb la representació de Sant Mateu i un àngel procedent de la capella de la Pia Almoina Girona, Museu Provincial, el sepulcre del bisbe Berenguer d’Anglesola mort el 1408 a la seu de Girona, la làpida del sepulcre de Pere de Roura mort el 1413 a Sant Vicenç de Besalú Al principi del 1417 Alfons el Magnànim li encarregà el sepulcre del seu pare Ferran d’Antequera a Poblet, algun…

L’església és coneguda des del segle XIV amb el nom de Sant Pere del Bosc Una vella tradició recollida i ampliada al segle XIX diu que hi havia hagut un monestir de benedictins que subsistí fins el 1694, que els francesos incendiaren la capella Sembla més aviat que hi residien ermitans segons un estatut benedictí, que després del 1694 es fusionaren amb la comunitat de Sant Pere de Galligants El 1860 les terres i capelles foren comprades per un indià de Lloret, anomenat popularment el comte de Jaruco, que reedificà l’edifici i el convertí en el santuari de la Mare de Déu de Gràcia

A Elna aconseguí una butlla de Gregori XI que posà fi als litigis nascuts entre el seu antecessor Pere de Planella i els cònsols de Perpinyà Traslladat a Mallorca, a l’inici del Cisma d’Occident, reconegué l’autoritat pontifícia de Climent VII a les corts del 1381 El 1385 celebrà un sínode

Ric home de la mainada reial, senyor de Sangarrén Des del 1229 figura sovint al costat del rei Participà en l’expedició a Mallorca S'esforçà, durant el setge de la ciutat, a convèncer el comte d’Empúries que arribés a un acord amb els altres expedicionaris Es destacà en la reducció dels sarraïns mallorquins refugiats a les muntanyes després de la presa de la ciutat Restà a l’illa per ajudar Bernat de Santa Eugènia en el seu govern després de la partida del rei Participà també en la conquesta de Menorca 1231-32, acompanyà el rei a Montpeller el 1243 i prengué part en la fase final de la…

Romànica, d’una nau amb absis decorat amb fris en dent de serra i arcuacions llombardes, en procedeixen dos retaules gòtics conservats al Museu Diocesà de Barcelona A l'esplanada, hi havia les restes del castell

Prengué part a l’expedició a Sardenya de 1409 Fou l’ambaixador que notificà a Ferran d’Antequera la seva elecció a Casp com a rei de Catalunya-Aragó 1412 Participà en les guerres d’Itàlia durant el regnat d’Alfons IV 1425

De família càtara, fou rebut als dominicans de Bolonya pel mateix sant Domènec 1221 Designat inquisidor del nord d’Itàlia per Gregori IX 1251, obtingué una gran anomenada com a predicador i miracler, combaté els patarins a Milà, alhora que convertí i exilià nombrosos càtars catarisme Fou assassinat als boscs de Farga Milà Enterrat a l’església de Sant'Eustorgio de Milà, el seu sepulcre és obra de Giovanni di Balduccio Té una iconografia força important Fra Angèlic, Ticià, etc Fou patró dels inquisidors La seva festa se celebra el 29 d’abril

Es formà amb el terrissaire Lluís Puigdemont i a l’Escola Massana de Barcelona 1963-68 En 1968-72 realitzà escultures volumètriques i posteriorment emmotllats d’objectes Més endavant féu obres conceptuals utilitzant materials diversos

Exercí de mestre 1907-09 a l’Escola Catalana Doctor Robert, adscrita a les escoles del Foment Autonomista de l’Hospitalet de Llobregat, ciutat on deixà un gran record i on inicià les seves collaboracions a la premsa amb els primers versos i articles a la revista La Ressenya Periòdich d’informació local illustrat i literari , creada el 1907 i dirigida per Anton Busquets, que aviat novembre del 1907 canvià el nom pel de La Ressenya Literària, publicació quinzenal catalana Home de caràcter inquiet i esperit viatger, visqué a Zuric 1909-10, París 1910, Moscou 1910 i Sant Petersburg 1911, i…