Resultats de la cerca

La seva església i santuari de la Mare de Déu de la Pietat té origen probablement al s XII

Situació Façana de ponent, barroca, de l’actual església de la Pietat, al costat de la qual hom pot veure la façana de l’església romànica de Sant Sadurní M Anglada L’església de Sant Sadurní es troba a la part alta de la ciutat antiga, vora el castell dels Montcada Avui és dins l’actual església parroquial de la Pietat, a la plaça Vella, a la cantonada amb el carrer de Sant Sadurní Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 38,4 —y 42,4 31 tdg 384424 MAB Història Aquesta església…

Coneguda també com la Dolorosa , és sovint representada amb el cor traspassat per set espases, en temes com la Pietat o el Davallament La festa litúrgica, instituïda, al segle XV, a Alemanya, i escampada sobretot pels servites a partir del segle XVII, fou estesa per Pius VII a tota l’Església catòlica i fixada el 15 de setembre per Pius X La reforma del calendari litúrgic 1970 deixà aquesta data i en suprimí una altra commemoració el divendres de la setmana de passió La seqüència llatina de la missa de la festivitat — Stabat Mater dolorosa — ha donat lloc a diferents versions…

Amb un domini extraordinari del llenguatge, l’autor ofereix una amarga visió “esperpèntica”, caricaturesca, de l’Espanya d’Isabel II, que satiritza sense pietat

És autor de nombrosos llibres de religió i de pietat i d’una Historia de la imagen y santuario de Nuestra Señora de Montserrat 1877

Deixeble de J Vignali i M Roselli, residí a Innsbruck i a Florència Bon retratista, és més conegut pels seus sants i marededeus, d’una dolçor i una pietat estereotipades

Prior d’Espira de Conflent, és autor de dos petits tractats de pietat popular, Novena en veneració del gloriós sant Antoni de Pàdua Perpinyà 1774 i Novena del gloriós patriarca sant Josep Perpinyà 1778

Ha estat un dels intellectuals més actius a la seva ciutat Publicà versos Flames d’amor i de pietat , 1919 i assaig i història, com Contra el teatre català d’avui 1931, Ideari cívic 1933, Diplomàcia 1938 —teatre—, Jardí de nois i noies 1962, D’impremtes i d’impressors a Sabadell 1963 i A l’ombra del campanar 1970, i un interessant vocabulari d’excursionisme Exercí de llibreter entre el 1927 i el 1957 Fou collaborador de la “Biblioteca Sabadellenca”, presidí el Museu de la Ciutat de Sabadell i formà part de la Fundació Bosch i Cardellach Collaborà a Diari de Sabadell , Revista de…