Resultats de la cerca
Es mostren 49 resultats
card
Card
H. Zell (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, semblant a una carxofera, de la família de les compostes, de tija erecta, de 50 a 150 cm d’alçada, fulles grans, profundament pinnatífides, grisoses per l’anvers, tomentoses pel revers, espinoses, i flors purpúries, tubuloses, agrupades en grans capítols de bràctees espinoses.
És cultivada per les seves arrels i per les penques o peduncles foliars, blancs i tendres quan ha estat calçada la planta Hom la planta també com a ornamental Les formes silvestres, pròpies de l’Europa meridional, ruderals, reben el nom de card formatger , card bord , card coler o herba colera contenen un ferment cinarasa que coagula la llet, i que havia estat emprat en la fabricació de formatges
card tucà
Card tucà
Georg Slickers (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia de la família de les compostes, de tija dreta, estriada, pubescent, de 50 a 110 cm d’alçària, de fulles sinuades o pinnatífides, una mica espinoses, les superiors amplexicaules, i de capítols amb les flors d’un blau clar, envoltades per 16 bràctees piloses i glanduloses.
Creix dins la vegetació ruderal als Pirineus
rave rusticà
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia perenne, de la família de les crucíferes, de 60 a 120 cm d’alçària, amb la soca i l’arrel engruixides i carnoses, amb fulles basals molt grosses, oblongues i crenades, i amb fulles caulinars lanceolades creuades o pinnatífides, amb flors blanques, en raïm, i amb fruits en silícula.
Procedeix d’Ucraïna i és conreada per les arrels, consumides com a condiment i com a remei, amb propietats antiescorbútiques, aperitives, diürètiques, antiraquítiques i antiescrofuloses
riola
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, de 15 a 100 cm d’alçària, de tiges alades, de fulles radicals lirades o pinnatífides, i fulles caulinars lanceolades i decurrents, de capítols amb flors grogues i amb bràctees fortament espinoses, i de fruits en aqueni ciliat a l’àpex.
Es fa en terrenys incultes i en vores de camins, a la regió mediterrània
carlina cardiguera
Carlina cardiguera
Joan Simon (CC BY-SA 2.0)
Botànica
Carlina biennal, de la família de les compostes, de tija curta, fulles pinnatisectes, de segments espinosos, agrupades en roseta i capítols de 7 a 12 cm de diàmetre, voltats de bràctees externes pinnatífides i bràctees internes linears, molt llargues, blanques a l’anvers i violàcies al revers, amb flors purpurines o blanquinoses.
Viu principalment a les pastures de la muntanya alta i mitjana Pirineus, Montseny, etc entre els 1000 i els 2000 m L’arrel, gruixuda i profunda, és emprada en l’elaboració de vins i aperitius El receptacle és comestible, com la carxofa
potos
Potos
© MPG
Botànica
Planta enfiladissa, de la família de les aràcies, amb tiges de fins a 20 m de llargada, fulles ovals o cordiformes, de 30 cm, de color verd clar brillant amb taques grogues, les adultes molt més grans i irregularment pinnatífides, i flors amb una espata d’uns 15 cm de llargada que només neixen en les plantes adultes.
Originària de les illes Salomon, la seva forma juvenil és molt conreada com a planta d’interior, ja que resisteix perfectament les condicions de sequedat ambiental
pinya de Sant Joan
Pinya de Sant Joan
P. Gourdain (cc-by-nc-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia biennal o perenne, de la família de les compostes, de 5 a 30 cm d’alçada, de fulles blanques i tomentoses en el revers, les inferiors lanceolades o lirades, les superiors pinnatipartides o pinnatífides, de flors purpúries o blanquinoses, totes hermafrodites, de capítols grossos, solitaris, terminals, globosos, amb nombroses bràctees involucrals imbricades i brunes, i de fruits en aqueni i proveïts de vil·là.
Es fa a la regió mediterrània occidental
Les asteràcies o compostes
Capítols florits de la carxofera Cynara scolymus Fototecacat / MC Constituïdes per més de 20 000 espècies, són la família de dicotiledònies més nombrosa i més diversificada pel que fa a morfologia, hàbitat, formes vitals, sistemes de dispersió dels fruits, etc Com que comprenen un nombre tan elevat de representants, no és sorprenent que es trobin esteses per tot el món De tota manera, les zones més riques en plantes d’aquesta família són les temperades i subtropical, ocupades principalment per hàbitats oberts i amb poca superfície forestal Alguns dels representants de les compostes són…
Les falgueres leptosporangiades típiques
Característiques generals Constitueixen el grup més important de falgueres actuals Recordem que l’esporangi s’hi origina a partir d’una sola cèllula de l’epidermis de la fronda i que, un cop madur, la seva coberta és formada per una sola capa de cèllules La immensa majoria de les leptosporangiades són isospòriques, exceptuant els ordres mésc evolucionats, que són heterospòrics Des d’un punt de vista filogenètic, el grup de les leptosporangiades es considera més recent i evolucionat que el de les eusporangiades El grup comprèn els ordres de les osmundals Osmundales , isospòriques, amb…