Resultats de la cerca
Es mostren 593 resultats
Josep Amat i Pagès
Pintura
Pintor.
Cultivà un impressionisme que s’enriqueix amb un sentit de les zones cromàtiques relacionat amb l’estampa japonesa La temàtica se centra als pobles i platges de la Costa Brava Formà part del grup de la Sala Parés, de Barcelona
Jersey

Illa
Illa, la més gran i la més meridional de les illes Anglonormandes.
La capital és Saint Helier La costa nord és abrupta, i al sud hi ha platges suaus L’activitat principal és l’horticultura hi ha també turisme Formava part del ducat de Normandia, i des de Guillem el Conqueridor passà a Anglaterra
illes Frisones
Arxipèlag
Cadena d’illes baixes davant la costa sud i est de la mar del Nord, davant el litoral de Frísia i pertanyents als Països Baixos (Frisones occidentals), a Alemanya (Frisones orientals i part de les septentrionals) i a Dinamarca (resta de les Frisones septentrionals).
Els terrenys són sorrencs, amb parts argiloses més fèrtils i d’altres de pantanoses Hi és important la pesca, la ramaderia d’ovins i, sobretot, de bovins vaques frisones Hom hi conrea sègol, civada i patates, i hi ha indústria turística a les platges
territ tres-dits
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids, de 20 cm, que és de color roig viu tacat de negre, de gris i de blanc, amb el ventre blanc.
A l’hivern, és de color gris molt pàllid amb el ventre blanc Habita a les regions àrtiques i hiverna a les platges sorrenques atlàntiques, de la Mediterrània occidental i del N d’Àfrica És comú, però escàs, a l’hivern, als Països Catalans
mànec
Malacologia
Mol·lusc de l’ordre dels eulamel·libranquis, de la família dels solènids, de conquilla tubiforme, recta i truncada a ambdós extrems i d’uns 12 cm de llargada.
El cos és cilíndric, amb un peu molt llarg i musculós Habita, colgat a la sorra de les platges, a la zona intermareal, en posició vertical excava galeries de més d’1 m de profunditat, on es refugia en cas de perill És comestible i molt apreciat
ànec xiulador

Ànec xiulador
© Estormiz
Ornitologia
Avicultura
Ànec de superfície, amb el cap de color castany i una taca groga a la part superior.
El bec és blavenc amb la punta negra La femella, com a la majoria de les espècies, és bruna Mentre vola, emet un xiulet agut S'alimenta de vegetals, menja en aigües poc profundes, a les platges i estanys Nia a Escandinàvia i hiverna al sud europeu
Surfcatalunya
Altres esports nàutics
Web dedicat al surf de Catalunya.
Creat al setembre del 2005, és gestionat per un grup de surfistes de la Costa Brava, Costa Central i Costa Daurada Informa de notícies relacionades amb el món del surf, de previsions d’onatge i té càmeres web en diverses platges També gestiona un fòrum de surf
La talaia de Sant Carles
Petita caleta tancada per rocam, a la costa nord-oriental d’Eivissa, prop de cala Mastella Ernest Costa La talaia de Sant Carles 21, entre els principals espais naturals de les Pitiüses El nord-est d’Eivissa és format per un massís accidentat i alt, la talaia de Sant Carles És un territori de turons i muntanyoles ben coberts de vegetació forestal pi blanc, savina, etc amb enclavaments de conreus tradicionals El substrat és calcari, de la sèrie tectònica d’Eivissa calcàries i calcarenites secundàries Es tracta d’un dels punts més variats de la geologia eivissenca dolomies i calcàries del…
la Savinosa

Platja de la Savinosa
© Fototeca.cat
Platja
Platja de la costa de Tarragona, a l’W de la ciutat, separada de la de l’Arrabassada per la punta de l’Arrabassada.
En aquest promontori hom bastí els anys vint el Sanatori Preventiu Antituberculós de la Savinosa , dependent de la Casa de Caritat i de la Diputació de Tarragona, que funcionà fins els anys cinquanta El veïnat, que comprèn ambdues platges, residencial i turístic, tenia 1169 h diss el 1970
barranc d’Algaiarens
Barranc
Curs d’aigua dins el lloc d’Algaiarens, a la part de tramuntana del municipi de Ciutadella (Menorca), dins el sector anomenat la Vall.
Desemboca a la cala d’Algaiarens , a les platges de la qual apareixen unes dunes quaternàries, que pugen 25 m sobre la mar i són pentinades pels vents del N Una carretera de 15 km, construïda al segle XVIII durant l’ocupació britànica, uneix aquesta possessió amb Ciutadella