Resultats de la cerca

El caracteritzaren la introspecció i la sensualitat poètiques Júbilo y fuga, 1931 Elegías sin nombre, 1936 i la religiositat Nuestra Señora del Mar, 1943 Practicà la jitanjáfora paraules sense sentit aparent, agradables a l’oïda i escriví poesía negrista Cuaderno de poesia, 1934 i en féu dues antologies Autor d’assaigs de tema literari, les seves Obras poéticas foren publicades el 1955

A més de fer traduccions de Baudelaire, escriví diverses proses poètiques en les línies del decadentisme català i europeu, que, tanmateix, no aplegà mai en volum algunes es publicaren a El Poble Català , des d’on aquest corrent literari rebé els últims impulsos a Catalunya abans de desaparèixer i imposar-se el noucentisme També publicà a “Art Jove” i “Joventut”

Fou membre de l’Acadèmia dels Nocturns a partir del 1591, amb el nom de Recogimiento hi llegí sis discursos i dinou poesies en castellà Participà amb dues composicions poètiques a les justes de Bernat Català de Valeriola ~ 1592, les quals foren durament censurades per Francesc Tàrrega També és autor d’una Apología en defensa de la astrología València 1599

Vida i obra Carmelita descalç 1592, obtingué diversos càrrecs dins del seu orde Publicà Glosas a unos tercetos sacados de la doctrina de los libros del VPF Juan de la Cruz Girona 1650 A més d’aquestes glosses poètiques, el llibre conté la primera edició de dos tractats del místic carmelità castellà, Cautelas i Avisos Bibliografia Beltran, G 1995, p 49-71 Vegeu bibliografia

Cinquè comte de Llar i vuitè baró de Granera, com a successor del seu pare Francesc Gaietà de Planella i de Llar Membre de l’Arcàdia de Roma amb el nom de Bianoris Ippolimici , el 1816 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Collaborà en el Diccionari català de Pere Labèrnia i deixà inèdites nombroses composicions poètiques en català, castellà i llatí

Sacerdot, perseguit per la inquisició, fugí a París Féu traduccions d’autors llatins i francesos i escriví epigrames, sàtires, epístoles, etc Purista de la llengua i poeta arcàdic, escriví Da Arte Poética Portuguesa , codificació de normes poètiques i lingüístiques, on seguia la preceptiva horaciana i el formalisme arcàdic Malgrat això, un cert esperit de revolta i l’entusiasme per la Illustració el situen com a poeta preromàntic

Populista, conegué el seu triomf més important amb la peça dramàtica Orfeu da Conceição 1956, origen del film Orfeu Negro Compositor de cançons, ha renovat la música popular amb la creació de la bossa nova Les seves obres poètiques més notables són Forma e exegese 1935, Livro de sonetos 1957 i Para viver um grande amor 1962 El 1949 publicà a Barcelona el llibre Pátria minha

Autor de nombroses antologies poètiques i propulsor de la revista “Poésie I” i de les edicions de Saint-Germain-des-Prés Ha publicat, entre d’altres, les següents obres L’horloge de vie 1966, Miroir oblique 1969, En soi le chaos 1960-1974 1976, Cent poètes pour les jeunes d’aujord’hui 1980, L’humour des poètes 1982 i Histoire de l’entretemps 1985

Membre de la noblesa valenciana A partir del 1593 intervingué com a membre a les sessions de l’Acadèmia dels Nocturns, on adoptà el nom de Lluvia hi participà amb diverses composicions poètiques en castellà Algunes d’aquestes composicions es recolliren posteriorment al Cancionero de la Academia de los Nocturnos València 1905-12 També es conserven dos poemes seus al Cancionero del Duque de Estrada

Fou conseller de Pere III de Catalunya-Aragó, que el 1339 el nomenà administrador de la Vall d’Aran i castellà de Castèl-lleó Escriví dues composicions poètiques en un provençal força correcte una demanant clemència al rei envers Jaume III de Mallorca —amb qui l’unien lligams familiars—, i una altra de temàtica amorosa i conceptes cortesans on és tractat el tema del carpe diem