Resultats de la cerca

Cursà la carrera de dret, i tingué diversos càrrecs durant la Generalitat Escriví per al teatre La vida d’un home 1952 i Les golfes 1957, que representaren, sobretot la primera, un intent de renovació, fet amb tècniques realistes, en el pobre panorama teatral de l’època És autor també de la comèdia El casinet dels morts Emprà el pseudònim de Feliu Aleu

Començà a donar-se a conèixer com a dibuixant acabada la Segona Guerra Mundial bo i conreant una estilització infantilitzada A poc a poc evolucionà vers un ús més brutalista dels materials, incorporant objectes simples a les seves obres El desenvolupament d’aquestes experiències, a partir del 1965, el portaren a adscriure's a la tendència denominada art pobre de la qual és considerat un dels capdavanters

El color és marró fosc i mat, bé que a vegades pot ésser negre i brillant És tou i suau La seva densitat oscilla entre 1,12 i 1,14 i la seva estructura quasi sempre és vegetal, bé que a vegades, en algunes varietats, sembla homogeni, terrós, fullós o esquistós És utilitzat essencialment com a combustible carbó L’inferior poder calorífic del lignit respecte a l’hulla, a causa d’un menor contingut en carbó i un excessiu percentatge de substàncies volàtils, repercuteix en una elevació del cost del transport amb referència al preu, per la qual cosa és convenient d’utilitzar-lo a poca distància…

Constitueixen una regió d’Escòcia 1429 km 2 22500 h est 1991 La capital és Lerwick 7223 h 1981 És format per un centenar d’illes, moltes d’elles deshabitades, i entre les quals sobresurt la de Mainland, la més gran, seguida de les de Yell, Unst i Fetlar De clima humit i sòl pobre, llur principal riquesa és la ramaderia ovina i la pesca l’agricultura és limitada al conreu de cereals i patates

Als Països catalans, el més ben conservat és l’almodí de València Edificat al segle XIV, seguint la distribució general de les basíliques romanes, fou reconstruït parcialment al segle XVI Conserva pintures populars de diverses èpoques i rajoles de València, entre les quals és notable un altar del 1769 Les línies són austeres i l’exterior és pobre de decoració Des del 1906 conté les collaboracions del Museu Paleontològic El 1969 fou declarat monument històric artístic

Les temperatures hivernals són baixes i les precipitacions són moderades i en bona part cauen en forma de neu El sòl típic és un podzol El sotabosc és pobre i consta d’ericàcies subarbustives, d’algunes herbes humícoles i de molses Als llocs entollats hi ha torberes d’esfagne Als indrets més afavorits es desenvolupen comunitats megafòrbiques També s’hi troben bosquets de bedolls i salzes El bosc subalpí pot ésser considerat com una irradiació extrema, cap al sud, de la taigà

Es doctorà en dret a Cervera 1829 El 1837 fou diputat a corts Fou alcalde i promotor fiscal d’Olot 1855-68 Deixà poesies i escrits inèdits, alguns en català, i practicà la literatura d’entreteniment, relacionable segurament amb la del seu germà Pau , de la qual es coneix un títol La vida i la mort del pobre mendicant de la muntanya , escrit en català ‘sicut sonat’ És germà també de l’escriptor  Miquel Estorch  i del compositor  Francesc Josep Estorch

Publicà el volum Records de nostra terra 1928, però la seva aportació més important és en el camp teatral hom el pot considerar com a representant del teatre costumista de caire pagès Amb una tècnica senzilla, però eficaç, aconseguí un èxit notable de públic Estrenà Es metge nou 1930, publicada el 1951, la seva obra més famosa, L’amo en Sion 1932, En Tomeu de Sa Drassana 1931, publicada el mateix any, Una i oli 1934 i El pobre milionari 1935

Destacà com a historiador de la literatura — Istoria literaturii române de la origini pînă în prezent 1941 i Impresii asupra literaturii spaniole 1946—, com a biògraf — Viaţa lui Mihai Eminescu 1932, Viaţa lui Ion Creangă 1938 i Vasile Alecsandri 1965—, com a assagista — Principii de estetică 1939, Estetică basmului ‘L’estètica del conte’, 1965 i Conceptul modern de poezie 1970— però també conreà la poesia, la novellística — Cartea nuntii ‘El llibre de noces’, 1933 i Bietul Ioanide ‘El pobre Ioanide’, 1953— i escriví obres de teatre

Vida Filla de l’actor del Parallel Josep Santpere i Pei i de Rosa Hernáez, s’inicià en el món del teatre el 1938, en plena guerra, cosint la roba d’escena de la companyia del seu pare i participant-hi com a actriu a l’espectacle Tenori musical El mateix any debutà en el cinema amb Ignasi F Iquino en un migmetratge no estrenat aleshores Paquete, el fotógrafo público nº 1 El 1939 fitxà per a la productora CIFESA i interpretà el primer film realitzat després de la guerra, Los cuatro robinsones Eduardo G Maroto Alguns anys més tard, alternà teatre i cinema, fent petits papers còmics en vuit…