Resultats de la cerca
Es mostren 2252 resultats
intima
Història del dret català
Acte de notificar o requerir a alguna persona, per raó d’una causa, un plet, un acte administratiu o governatiu, o bé a instància d’un particular.
Era practicada per mitjà dels porters i nuncis de les cúries o autoritats, tant reials com baronials, per mitjà d’escrit i amb intervenció de l’escrivà A la Catalunya Vella també les podien fer els saigs de les cúries i, fins i tot, els de les batllies requesta, notificació
senyal
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda de metall baix i de poc valor, encunyada a Catalunya des de les revoltes del temps de Joan II (segle XV), com a conseqüència de la manca de moneda divisionària.
Tenien un valor assimilable als diners menuts, i tant l’emissió com la circulació era d’àmbit local Per això, llurs característiques en metall, pes i tipus podien ésser molt variables Continuaren emetent-se abundantment fins a la guerra dels Segadors, i de manera especial sota Ferran II de Catalunya-Aragó
model de nupcialitat de Coale
Sociologia
Model matemàtic dissenyat per A. Coale l’any 1971 que descriu les pautes matrimonials i de cohabitació d’unions sexuals estables.
Coale observà que les variacions en el percentatge de persones casades en cada grup d’edat es podien representar a partir de tres paràmetres l’edat mínima a partir de la qual les persones es comencen a casar, el ritme al qual es casen i la proporció final de persones casades
velacions
Cristianisme
Cerimònia que consisteix a cobrir amb un vel els cònjuges en la missa nupcial.
Abans de la reforma del conciliII del Vaticà, les velacions només es podien usar fora dels temps d’advent i de quaresma, i hom anomenava obrir o tancar velacions el fet de permetre, o no, l’esmentada cerimònia, la qual, d’altra banda, no ha estat mai pròpia de les diòcesis catalanes
contuberni
Història
A l’antiga Roma, unió entre un esclau i una esclava, entre una esclava i un home lliure o entre un esclau i una dona lliure.
El dret romà no reconeixia el drets dels esclaus al matrimoni i aquests no podien entrar en el contuberni sense el permís de llurs amos Aquest permís no fou concedit gaire sovint durant la República El contuberni fou molt més tolerat durant l’Imperi per tal d’augmentar el nombre d’esclaus
disminució
Música
Tipus d'ornamentació melòdica basada en la substitució dels valors llargs per passatges amb figures més breus.
Fou un procediment molt utilitzat durant el Renaixement i el Barroc per a realitzar variacions melòdiques, que tant podien ser escrites com improvisades Els exemples més clars d’aquest tipus d’escriptura es poden trobar a Espanya, en les gloses i diferencias segle XVI, i a Anglaterra, en les divisions segles XVII i XVIII
qüestió dels ritus xinesos i malabars
Cristianisme
Controvèrsia teologicopastoral suscitada a les missions catòliques de la Xina i de Malabar (Índia) als segles XVII-XVIII.
Els motius foren, sobretot, la manera d’anomenar Déu en la llengua xinesa, la qüestió de saber fins a quin punt els neòfits i els cristians podien intervenir en els ritus tradicionals dedicats a Confuci i als propis avantpassats i, finalment, quines adaptacions podien fer-se en l’administració dels sagraments Calia afegir-hi, per a l’Índia, l’adaptació a l’estil de vida dels bramans, impulsada i viscuda pel jesuïta Roberto de Nobili i el manteniment de les castes Tant aquest com Matteo Ricci, iniciadors d’un nou moviment missioner a l’Extrem Orient, es decantaren per…
pteranòdon
Paleontologia
Gènere de pterosaures, de la família dels pteranodontidae, format per individus amb el crani molt llarg, punxegut i aixafat, boca enorme, mandíbules llargues i a manera de tisores i una cresta llarga, comprimida i punxeguda, que prolongava el crani cap enrere a fi de servir de contrapès a les mandíbules.
El cos era petit en relació amb el cap, i les ales, molt grosses, podien assolir fins 6 m de punta a punta El vol, rapidíssim, els permetia de nodrir-se de peixos, que capturaven cabussant-se a la mar eren aquàtics, com ho testimonien els sediments marins del Cretaci, on hom n'ha trobat fòssils
capítols
Història
Dret català
Proposicions que l’assemblea de síndics de les universitats i llocs d’una baronia o del conjunt de les baronies d’un mateix senyor dirigien al baró demanant privilegis i d’altres disposicions d’interès general, jurídiques o normatives.
Eren acceptades o rebutjades amb les fórmules plau o bé no plau al senyor , i, en alguns casos, esmenades amb una acceptació condicionada Representaven una funció parallela, dins les assemblees de les demarcacions jurisdiccionals, al capítol de cort, a les corts catalanes Els capítols, però, no podien contravenir al dret comú ni als usatges i a les constitucions generals
Diògenes d’Apolònia
Filosofia
Filòsof grec.
Contemporani d’Anaxàgores, compartí moltes de les tesis defensades per aquest Considerava l’aire com l’element primordial al qual es podien reduir tots els éssers, tant animats com inanimats Per aquest motiu li atorgà un caràcter diví Es conserven alguns fragments de l’obra De la Natura , l’únic escrit que se li atribueix amb seguretat