Resultats de la cerca

Llicenciat en dret a Barcelona i en ciències polítiques i econòmiques a Madrid, el 1954 ingressà per oposició a l’Ajuntament de Granollers Posteriorment fou secretari en els consistoris de Ponte Caldelas Pontevedra, Ciutadella, Terrassa i Barcelona 1977-95, del qual fou assessor jurídic en ocasió dels Jocs Olímpics Durant els anys d’estada a Menorca dugué a terme estudis històrics i geogràfics, entre els quals hi ha  Menorca, notas geográficas 1961, premi de Bibliografia Menorquina i, sobretot,  L’Illa de Menorca 1964-67, en tres volums, i també coordinà l’informe de Caritas…

El 1968 estrenà Publikumsbeschimpfung de Peter Handke amb el Theater am Turm de Frankfurt A la Schaubühne de Berlín estrenà les primeres obres de Thomas Bernhard i Botho Strauss El 1974 assumí la direcció del Staatstheater de Stuttgart i muntà innovadores versions de Schiller ‘Eld bandits’, 1975, Goethe Faust , 1977 i Čekhov ‘Les tres germanes’, 1978 El 1980 passà a encarregar-se del Schauspielhaus de Bochum, on dugué a terme una equilibrada programació entre clàssics i contemporanis, i el 1986 se situà al capdavant del Burgtheater de Viena, on realitzà destacades versions de Shakespeare…

Comprenia les vegueries de Rosselló amb la sotsvegueria de Vallespir, de Vilafranca de Conflent amb la sotsvegueria de Capcir i la nova de Cerdanya centrada a Sallagosa El 1790, juntament amb la major part de l’antiga vegueria llenguadociana de Fenolleda, constituí el nou departament dels Pirineus Orientals, el qual, malgrat tot, ha conservat popularment, i fins a un cert punt oficialment, el nom del Rosselló Intendents de la província del Rosselló Charles Macqueron 1660-1669 Étienne Carlier 1670-1676 Germain de Beaulieu 1676-1681 Ramon de Trobat i Vinye s Perpinyà 1681-1698 Étienne de Ponts…

Estudià als conservatoris d’Avinyó i de París El 1960 guanyà el primer premi d’oboè al Concurs Internacional de Música de Ginebra i el 1967 ingressà a l’Orquestra de París El mateix any fundà l’orquestra La Grande Écurie et la Chambre du Roy, amb la qual dugué a terme una important tasca de recuperació del Barroc francès, especialment Rameau, Lully i Campra, l’obra dels quals sotmeté a una profunda revisió, alhora que desenvolupà una creixent activitat com a director d’orquestra, en detriment de la de solista Arran del seu interès per la música antiga fundà un grup de cantants i…

Fou fet presoner en la batalla d’Alcazarquivir La seva poesia, recollida a Várias rimas ao Bom Jesus 1594, Rimas várias Flores do Lima 1596 i O Lima 1596, segueix les formes renaixentistes i tendeix a l’espiritualisme Destacà com a poeta bucòlic

L’obra, de melodia excellent, ofereix grans possibilitats als cantants Pertany a l’escola napolitana i tingué nombroses representacions a tot Europa Fou estrenada a Barcelona al Teatre de la Santa Creu el 1790, on hom en celebrà trenta-una representacions 1790-93

Francesco Bassano dit el Vell Bassano ~1475 — ~1530 fou l’iniciador de la tradició pictòrica familiar Iacopo Bassano , fill de l’anterior, fou el més important de la família i un dels representants rellevants de l’escola Francesco Bassano dit el Jove Bassano 1549 — Venècia 1592, fill i deixeble de l’anterior, collaborà amb aquest a decorar el palau ducal de Venècia, ciutat on s’establí el 1579 Leandro Bassano Bassano 1557 — Venècia 1622, també fill i deixeble de Iacopo, treballà al principi a Bassano, però el 1592 s’establí definitivament a Venècia, on enllestí les obres inacabades de…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ As Films Producción Madrid Eco Films ARGUMENT Pedro Mario Herrero GUIÓ PMHerrero FOTOGRAFIA José FAguayo blanc i negre, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Gil Parrondo, Luis Espinosa MUNTATGE José Antonio Rojo MÚSICA Josep Solà INTERPRETACIÓ Susana Campos Arlette, Carlos Estrada Jean, Roberto Camardiel el comissari, José Bódalo Víctor, Ángel Picazo Henry, Irán Eory Franka, Carlos Ballesteros Jules, Josep Maria Caffarel el director escènic, María Luisa Ponte ESTRENA Barcelona, 25031963, Madrid, 21101963 PREMIS CEC 1962 millor director, millor guió…

Començà immediatament després d’haver-se acabat la Guerra Civil de 1936-39, però no fou fins a l’alliberament de França per part dels aliats 1944 —la qual cosa permeté l’entrada d’homes des de l’altra banda dels Pirineus— que el maquis tingué ressò El període de màxim apogeu foren els anys 1944-49, però, amb alts i baixos, el maquis romangué actiu fins a les acaballes dels anys cinquanta Animat fonamentalment pel Partit Comunista i també pel PSOE Astúries i la CNT Catalunya, el maquis arribà a plantejar veritables problemes a les autoritats franquistes, que en diversos casos hagueren de…

És una típica òpera bufa setcentista d’argument absurd dos promesos sotmeten llurs enamorades a prova, instigats per un vell escèptic És remarcable la seva perfecció formal