Resultats de la cerca
Es mostren 5467 resultats
dubitatiu | dubitativa
Gramàtica
Terme que hom aplica sobretot a la frase que expressa un dubte.
L’oració dubitativa forma part d’una classificació feta segons un criteri que analitza el contingut significatiu d’un enunciat, i no pas d’acord amb punts de vista estrictament gramaticals Així, la frase Potser no vindrà és dubitativa, perquè manifesta un dubte Per a atribuir el caràcter dubitatiu a una frase, la llengua empra formes adverbials, el significat de les quals condiciona l’existència del dubte adverbis dubitatius a la frase anterior, potser n'és un De vegades, el període dubitatiu va interrelacionat amb un altre període, del qual depèn sintàcticament…
tepidari
Arqueologia
A les termes romanes, departament d’aigua tèbia, entre el bany calent (caldari) i el fred (frigidari).
Potser servia també de vestidor
Busiris
Mitologia
Segons la llegenda grega, rei d’Egipte, fill de Posidó i de Lisianassa, mort per Hèracles quan volia sacrificar l’heroi a Zeus.
Potser és una deformació d’Osiris
Cortes de Navarra
Prehistòria
Poblat preromà pertanyent a un poble d’origen indoeuropeu, potser cèltic, al sud-est de Navarra; ha estat estudiat per Joan Maluquer de Motes.
Conté quatre nivells i fou habitat des del segle IX o VIII al IV aC L’agricultura de cereals i la ramaderia n’era la base econòmica La necròpoli és del tipus de camp d’urnes
Salomó I de Cerdanya-Urgell
Història
Comte de Cerdanya i Urgell.
Probablement visità Còrdova el 863 en missió diplomàtica prop de l’emir Muhammad, en nom de Carles II el Calb, i aconseguí d’emportar-se les suposades relíquies de sant Vicenç, retingudes a Saragossa La llegenda el fa franc i usurpador del comtat de Barcelona en perjudici de Guifré I el Pelós, i aquest hauria recuperat el comtat després de matar-lo Tot fa creure, però, que fou un home del país, potser emparentat amb Guifré, i que tant el seu ascens al govern dels comtats pirinencs potser des de la mort del comte i marquès Sunifred el 848 com la seva substitució a l’…
Gotmar
Cristianisme
Cronista eclesiàstic, monjo, bisbe de Girona (943-951) i abat de Sant Cugat del Vallès.
Sembla ésser el primer que, després de la invasió sarraïna, reuní les dignitats abacial i episcopal Estigué en excellent relació amb la cort franca, a la qual acudí almenys el 939, a Breisach Baden, i el 944, a Laon, i de la qual obtingué diversos preceptes per a Ripoll, Sant Cugat, Sant Pere de Rodes i, potser, per a Vic En ocasió del seu viatge del 939 degué prendre notes per a la confecció d’una Crònica dels reis francs , redactada en 939-940, que només s’ha conservat en versió àrab, pel fet d’ésser dedicada a al-Hakam, fill del califa ‘Abd al-Raḥmān III Probablement ell…
Aguilar
Santuari
Casa i santuari dedicat a la Mare de Déu d’Aguilar
, entre el riu Farfanya i el monestir de Bellpuig de les Avellanes, dins el municipi d’Os de Balaguer (Noguera).
És de tradició monàstica medieval, potser de donades
Cartaginense Espartària
Història
Nom que rebé també la província eclesiàstica Cartaginense als segles VII i VIII.
Fou també potser el nom de la província civil visigoda
Francesc
Història
Literatura
Cronista barceloní, de qui hom no coneix res més que la seva obra Llibre de les nobleses dels reis.
Potser fou un eclesiàstic relacionat amb la seu de Barcelona
il·liri
Lingüística i sociolingüística
Grup de llengües indoeuropees documentades en unes quantes inscripcions, molt curtes, que forneixen unes dades molt escasses per a llur estudi i coneixença completa.
L’illiri comprenia les llengües dels vènets, dels messapis i, potser, dels filisteus