Resultats de la cerca
Es mostren 5473 resultats
oasi d’Sīwa
Oasi
Oasi d’Egipte, prop de la frontera amb Líbia, en una fondalada on abunden els llacs salats.
El més septentrional dels cinc oasis ubicats en el desert líbic o occidental, és conegut sobretot perquè Alexandre el Gran hi consultà el famós oracle de Zeus o Júpiter Amon segons alguns, aquest Amon potser no sigui el déu tebà, sinó una divinitat líbica S'hi conserven algunes antiguitats que van de l’època faraònica a la romana, entre les quals hi ha dos temples un d’ells, potser el de l’oracle, encara en bastant bon estat i del final de la dinastia XXVI o de la XXX, datació també aquesta última del segon temple, en pèssimes condicions i un gran nombre de tombes a…
Castell i quadra de Puigdàlber
Art romànic
Al principi del segle XII ja degué existir un petit nucli habitat, potser al voltant d’una fortalesa, en l’actual terme municipal de Puigdàlber És possible que el senyor d’aquest minúscul territori fos Pere Bernat de Puigdàlber, documentat el 1108 El 1150 torna a ser documentat un personatge amb el mateix nom potser ell mateix o el seu fill que féu donació al monestir de Santes Creus de terres que tenia als termes de Gelida i Ferran A l’inici del segle XIV posseïa Puigdàlber, considerat un castell, la família Ribes, descendent de Mir Geribert de Santmartí, la qual…
dubitatiu | dubitativa
Gramàtica
Terme que hom aplica sobretot a la frase que expressa un dubte.
L’oració dubitativa forma part d’una classificació feta segons un criteri que analitza el contingut significatiu d’un enunciat, i no pas d’acord amb punts de vista estrictament gramaticals Així, la frase Potser no vindrà és dubitativa, perquè manifesta un dubte Per a atribuir el caràcter dubitatiu a una frase, la llengua empra formes adverbials, el significat de les quals condiciona l’existència del dubte adverbis dubitatius a la frase anterior, potser n'és un De vegades, el període dubitatiu va interrelacionat amb un altre període, del qual depèn sintàcticament…
tepidari
Arqueologia
A les termes romanes, departament d’aigua tèbia, entre el bany calent (caldari) i el fred (frigidari).
Potser servia també de vestidor
Cortes de Navarra
Prehistòria
Poblat preromà pertanyent a un poble d’origen indoeuropeu, potser cèltic, al sud-est de Navarra; ha estat estudiat per Joan Maluquer de Motes.
Conté quatre nivells i fou habitat des del s IX o VIII al IV aC L’agricultura de cereals i la ramaderia n'era la base econòmica La necròpoli és del tipus de camp d’urnes
Busiris
Mitologia
Segons la llegenda grega, rei d’Egipte, fill de Posidó i de Lisianassa, mort per Hèracles quan volia sacrificar l’heroi a Zeus.
Potser és una deformació d’Osiris
Aguilar
Santuari
Casa i santuari dedicat a la Mare de Déu d’Aguilar
, entre el riu Farfanya i el monestir de Bellpuig de les Avellanes, dins el municipi d’Os de Balaguer (Noguera).
És de tradició monàstica medieval, potser de donades
Salomó I de Cerdanya-Urgell
Història
Comte de Cerdanya i Urgell.
Probablement visità Còrdova el 863 en missió diplomàtica prop de l’emir Muhammad, en nom de Carles II el Calb, i aconseguí d’emportar-se les suposades relíquies de sant Vicenç, retingudes a Saragossa La llegenda el fa franc i usurpador del comtat de Barcelona en perjudici de Guifré I el Pelós, i aquest hauria recuperat el comtat després de matar-lo Tot fa creure, però, que fou un home del país, potser emparentat amb Guifré, i que tant el seu ascens al govern dels comtats pirinencs potser des de la mort del comte i marquès Sunifred el 848 com la seva substitució a l’…
Gotmar
Cristianisme
Cronista eclesiàstic, monjo, bisbe de Girona (943-951) i abat de Sant Cugat del Vallès.
Sembla ésser el primer que, després de la invasió sarraïna, reuní les dignitats abacial i episcopal Estigué en excellent relació amb la cort franca, a la qual acudí almenys el 939, a Breisach Baden, i el 944, a Laon, i de la qual obtingué diversos preceptes per a Ripoll, Sant Cugat, Sant Pere de Rodes i, potser, per a Vic En ocasió del seu viatge del 939 degué prendre notes per a la confecció d’una Crònica dels reis francs , redactada en 939-940, que només s’ha conservat en versió àrab, pel fet d’ésser dedicada a al-Hakam, fill del califa ‘Abd al-Raḥmān III Probablement ell…
Cartaginense Espartària
Història
Nom que rebé també la província eclesiàstica Cartaginense als segles VII i VIII.
Fou també potser el nom de la província civil visigoda