Resultats de la cerca

L’antic terme és accidentat amb la serra d’Arcavell , que s’estén entre el pic de Caborreu 2 229 m i el turó del Pradal i és travessada al coll de Bolariu per la pista forestal d’Estamariu i pel coll d’Arcavell , pel camí de Bescaran a Arcavell Les cases s’esglaonen pel pendent, amb teulats de llicorella a doble vessant i parets de pedra L’església parroquial de Sant Andreu és d’una sola nau amb transsepte l’absis, semicircular, és cobert amb volta de quart d’esfera s’hi obren dues finestres de mig punt Al capdavall de la nau, sobrealçada, tocant a la façana, s’adossa el campanar de torre,…

Situació Una de les tombes, de cista, excavada, com la resta de les que formen el cementiri, al final del segle XIX Constitueix la primera excavació medieval coneguda a la comarca J Galobart Es tracta d’una necròpoli de tombes del tipus “cista”, localitzada en un turó que s’aixeca a llevant del poble de Santpedor, prop d’una masia Long 1°51’50” - Lat 41°47’10” S’ha de seguir, en principi, el mateix camí que ens porta al Serrat Rodó i prosseguir uns dos quilòmetres i mig més fins a la masia de Lluçà Seguidament cal travessar el Riu d’Or i caminar un quilòmetre més fins arribar al Serrat dels…

Situació Aspecte de l’estratègic tossal on es bastí l’antic nucli i fortalesa de Toló ECSA - J Bolòs Al cim d’un turó, sobre la Conca Dellà, hi ha una gran esplanada on s’alça la capella romànica i on segurament trobaríem les restes del castell feudal i també d’alguns habitatges Des d’aquest indret s’albira, des de dalt, tota la Conca Dellà La gent del país diu que hi havia el poble vell Mapa 33-12290 Situació 31TCG371583 Venint de Tremp, cal agafar la carretera que va a Artesa de Segre Havent passat Vilamitjana, cal prendre la carretera de Sant Salvador de Toló A uns 5 km d’aquest poble,…

Hi ha restes de columnes, grans sitges excavades, vasos grecs amb figures vermelles, etruscs, campanians i imitacions locals de ceràmica ibèrica La població del s VI aC de pescadors i agricultors, es relacionava amb la de la costa catalana Vers el 550 aC entrà en contacte amb el món hellènic Al darrer quart del s V aC una veritable població urbana substituí les antigues cabanes l’idioma era l’ibèric Més tard entrà en contacte, cada cop més estret, amb el món cèltic Destruït, sembla, pels cimbres, no l’afectà gaire la colonització romana Hi ha un museu

Els aquitans eren dividits en un gran nombre de petits grups a les valls pirinenques hi havia els sibuzates, oscidates, onesii campani , a més dels tarbelli , que s’estenien també per la Chalossa, i els garumni , que ocupaven la Vall d’Aran i part de la conca alta de la Garona a les planes subpirinenques hi havia els bigerriones, vernani tarusates a Armanyac, els ausci elusates a Lomanha, els lactoratenses al nord del Condomès, els sotiates , i a les Landes, els cocosates, boii vesates Els autors clàssics encara esmenten altres grups de més petita importància i de difícil identificació…

La seva economia fou de base ramadera Els vetons prestaren suport als lusitans, els seus veïns, quan aquests s’aixecaren contra la dominació romana

De localització difícil, ha estat identificat amb els bergistans, o amb un grup dels bergistans, i hom creu que ocupà la Garrotxa i que podria ésser un precedent del comtat de Besalú

Sembla que coincidia amb la frontera nord dels laietans

Els lacetans limitaven al nord amb els bergistans, a l’est amb els ausetans i els laietans, al sud amb els laietans i els cossetans i a l’oest amb els ilergets El nucli central correspon a la comarca del Bages, amb extensions cap a ponent, part de l’Anoia i del Solsonès, i possiblement la Segarra, puix que Ptolemeu considera que Iesso Guissona era dels lacetans Foren dels pobles que es distingiren per la resistència a l’ocupació romana, durant els primers temps de la conquesta, i lluitaren sovint aliats amb els ilergets i els ausetans Foren sotmesos per Cató, el 195 aC No són gaire ben…

Conté quatre nivells i fou habitat des del segle IX o VIII al IV aC L’agricultura de cereals i la ramaderia n'era la base econòmica La necròpoli és del tipus de camp d’urnes