Resultats de la cerca
Es mostren 2681 resultats
Herne
Ciutat
Ciutat del land del Rin del NordWestfàlia, Alemanya, a la conca del Ruhr.
És situada al N de Bochum i a l’W de Dortmund L’expansió urbana es produí arran del descobriment, al s XIX, de mines de carbó, el qual s’exporta pel Dortmund-Ems, canal pel qual és importat ferro de Suècia Hi ha foneries, indústria química i mecànica i factories tèxtils
literatura buriata
Literatura
Literatura en llengua buriata, produïda pel poble buriat.
Aparegué com a literatura oral al s XVIII, durant el període de pau de la dominació manxú sobre Mongòlia Produí una forta tradició folklòrica i diverses epopeies, entre les quals destaca la de l’heroi popular Mu-monto, relacionada amb el tema d’ultratomba Des del 1928 existeix com a literatura escrita
Thierry Martens
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor flamenc.
Format a Venècia amb Jenson, s’associà amb Joan de Paderborn 1473 i introduí la impremta a Bèlgica A Aalst produí gairebé exclusivament obres litúrgiques però, havent-se traslladat a Anvers i a Lovaina, es relacionà amb els humanistes particularment amb Erasme i imprimí clàssics grecs i llatins, texts hebraics i obres humanístiques
el Camp de l’Arpa

Carrer de Tomàs Padró, al barri barceloní del Camp de l’Arpa
© Fototeca.cat
Barri
Barri de l’antic municipi de Sant Martí de Provençals (Barcelona) situat a la part alta del terme, al límit amb l’àrea d’urbanització prevista pel pla Cerdà.
En aquesta zona, antigament anomenada camp de l’Arca , sorgí durant la primera meitat del s XIX el barri dit de la Muntanya El 1860, quan se n'inicià la urbanització, es produí el canvi de nom Al seu extrem, hom hi construí 1902-12 l’Hospital de Sant Pau i de la Santa Creu
Hispanofrancesa d’Energia Nuclear
Empresa creada a Barcelona el 1966, per a la producció d’energia elèctrica d’origen nuclear.
Explota la central nuclear de Vandellòs Baix Camp, que el 1985 produí 2927 milions de kWh, amb 11945 milions de pessetes d’ingressos El capital és dividit entre Électricité de France 25%, Forces Elèctriques de Catalunya 23%, Hidroelèctrica de Catalunya 23%, Empresa Nacional Hidroelèctrica de la Ribagorçana 23% i Forces Hidroelèctriques del Segre 6%
Challenger

Els astronautes Story Musgrave (a l’esquerra) i Don Peterson a l’exterior de la llançadora Challenger el 7 d'abril de 1983
Nasa
Astronàutica
Nom de la segona llançadora nord-americana, la qual efectuà el seu primer vol el 4 d’abril de 1983.
En el seu desè llançament, el 28 de gener de 1986, explotà poc més d’un minut després d’enlairar-se des de Cap Kennedy A l’accident, que es produí per la formació de gel en algunes juntes, hi moriren els seus set tripulants El Challenger fou substituït sis anys després per l’Endeavour
Ramon Padró i Pijoan
Escultura
Escultor.
Alumne de la Llotja de Barcelona El 1848 s’establí a Barcelona Deixeble i collaborador de Damià Campeny, féu una bona part de l’escultura decorativa dels Porxos d’En Xifré Membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, produí molta escultura de caràcter allegòric aplicada a l’arquitectura i imatgeria religiosa
miliobàtids
Ictiologia
Família de peixos condrictis de l’ordre dels raïformes, que presenten un disc subromboïdal, aletes pectorals molt desenvolupades en forma d’ala i una cua flagel·liforme més llarga que el disc.
La pell és llisa Habiten els fons sorrencs costaners, s’alimenten d’invertebrats bentònics i són tots vivípars Llur aparició es produí vers la fi del Cretaci, i actualment la família comprèn 4 gèneres i unes 20 espècies repartides per les mars temperades i càlides de tot el món A la Mediterrània hi ha la milana i el bisbe
manufactura de Gobelins
Indústria tèxtil
Arts decoratives
Manufactura reial fundada per J.B.Colbert el 1662 a casa dels tintorers Gobelins.
Consagrada primerament a la producció de tota mena d’objectes per al servei del rei, aviat produí només tapissos CLe Brun dirigí l’equip d’artistes que hi treballaren De la tapisseria de Gobelins són famoses les sèries de La història de Constantí, Les Muses, La història d’Alexandre, La vida de Moisès i Don Quixot
Francesc Xavier Cabo
Música
Organista i compositor.
Fou organista de la catedral d’Oriola, i a partir del 1816 de la seu de València, d’on el 1830 fou nomenat mestre de capella Produí una cinquantena d’obres vocals, de 3 a 12 veus, algunes de les quals amb acompanyament instrumental Ressalten la missa a 12 veus i els salms Beatus vir, Miserere i Credidi