Resultats de la cerca
Es mostren 191 resultats
Aristides
Història
General i polític atenès.
Prengué part en la batalla de Marató 490 En el moment conflictiu que succeí la fi de Milcíades, l’enfrontament entre els partits dels alcmeònides i dels tiranòfils portà una secessió dins Atenes El poble donà suport al partit de Temístocles, que propugnava l’expansió marítima d’Atenes Aristides fou exiliat 483-482 aC Fou cridat a Atenes el 480 aC, dirigí una acció secundària de la batalla de Salamina i prengué amb el cos d’hoplites atenesos l’illa de Psitàlia, on hi havia una guarnició persa També es distingí en la batalla de Platea Fou arcont el 478 i féu una llei que permetia a…
SA
Militar
Organització paramilitar del Partit Nacionalsocialista Alemany.
Creada a Baviera el 1921, la SA fou freqüentment enquadrada per antics oficials i membres dels cossos francs cos franc Al començament dels anys trenta esdevingué un veritable exèrcit polític que tingué un paper decisiu en la victòria del partit nazi De 400000 membres que la componia el 1933, passà a dos milions el 1934, després d’haver absorbit l’organització dels cascs d’acer Dirigida per E Röhm des del 1931, a partir del 1933 la SA esdevingué una força amenaçadora que propugnava una segona revolució i que rivalitzava amb l’exèrcit Sentint que en perdia el control, Hitler es…
Qüestió Romana
Història
Nom donat al conjunt d’esdeveniments polítics de mitjan s XIX que culminaren amb l’ocupació i la supressió dels Estats Pontificis per Víctor Manuel II d’Itàlia (1870).
Bé que des de la Revolució Francesa hi hagué un corrent a Itàlia que propugnava la secularització dels béns eclesiàstics —i, amb ells, la dels Estats Pontificis, dels quals Roma era la capital—, la qüestió no esdevingué seriosa fins a la revolució del 1848, que menà a la proclamació de la República Romana 1849 Esclafada aquesta i restaurat el poder papal, Pius IX adoptà una política reaccionària, hostil a la possibilitat que la unificació italiana es produís sota la corona de Savoia Risorgimento , que volia absorbir els seus estats, i això el féu dependre de la…
projectisme
Economia
Corrent de pensament politicoeconòmic sorgit a Catalunya, sobretot entre el 1679 i el 1689.
Malgrat propugnar nous tipus d’organització econòmica, no té res a veure amb l'arbitrisme, pel fet de rebre el suport de sòlids grups econòmics lligats a iniciatives comercials concretes i als òrgans de poder polític Propugnava la desaparició de la multiplicitat d’imposts i llur substitució per un únic impost que liberalitzés el comerç, el manteniment del proteccionisme però dintre un comerç més lliure i en relació amb un port franc i, finalment, l’associació dels particulars en companyies comercials La major part d’aquest programa fou portat a la pràctica abans d’acabar el segle…
cameralisme
Economia
Conjunt de doctrines econòmiques, versió germànica del mercantilisme
, que tenien com a principal característica de perseguir la millor administració i l’augment del patrimoni o cambra del príncep o de l’estat.
El primer gran cameralista fou l’austríac Johann Joachim Becher 1635-82, que veia en l’estat el motor per a obtenir el major poblament, i alhora propugnava una organització gremial i mercantil controlada per l’estat per tal d’evitar els perills de la competència Von Hörnigk 1638-1712 mostrà el lligam del cameralisme amb el nacionalisme radical i autàrquic, amb el títol de la seva obra Österreich über alles, wenn es nur will ‘Àustria per damunt de tot, només que ho vulgui’ El darrer gran cameralista, JHG von Justi 1705-71, admeté ja el paper de la competència i del principi de l’…
Ana de Mendoza de la Cerda y Silva
Història
Segona princesa de Melito i segona duquessa de Francavilla, filla de Diego Hurtado de Mendoza.
Es casà 1553 amb Ruy Gómez de Silva y Teles de Meneses , primer duc de Pastrana Dama de companyia d’Isabel de França Enviduà el 1573, i, després d’un intent, frustrat, d’ingressar en la vida monacal, es reintegrà 1576 a la cort i encapçalà, juntament amb Antonio Pérez , el partit ebolista que havia aglutinat el seu marit, el qual propugnava una sortida negociada de la rebellió flamenca i defensava una solució federalista, que respectés els privilegis de cada regne Sembla que la princesa d’Èboli i Antonio Pérez tingueren negociacions secretes amb els rebels flamencs, que foren…
Col·lectiu Roig-Verd-Violeta
Partit polític
Grup polític sorgit com a tendència d’Iniciativa per Catalunya [IC] el 1996, que aglutinà aquells que pretenien adoptar el model d’Izquierda Unida [IU].
Les seves divergències amb la direcció d’IC foren tres l’oposició a l’estratègia de Rafael Ribó, que propugnava una aliança ambaltres forces d’esquerra amb l’Ulivo italià com a referent, percebuda com una “sucursalització” d’IC respecte del Partit dels Socialistes de Catalunya la voluntat de mantenir IC com a federació i d’oposar-se a la seva eventual conversió de facto en partit i el canvi de la relació existent entre IC i IU abandonar la fórmula d’entesa mitjançant una comissió d’enllaç per establir una relació confederal S’integraren al CRVV els partidaris del PSUC Viu i es…
Unió Valencianista Regional
Política
Partit polític fundat el 1918, com a resultat dels contactes de la Lliga Regionalista de Barcelona amb valencianistes i ratpenatistes.
Comptà amb el suport d’un sector de la burgesia financera valenciana, i tingué com a òrgan La Correspondencia de Valencia Les seves bases ideològiques foren expressades en la Declaració valencianista 1918, subscrita per la Unió i per la Joventut Valencianista i obra d’IVillalonga, dirigent del partit Tot i acceptar la unitat nacional dels Països Catalans, s’hi propugnava un estat valencià, capaç de mancomunar-se amb d’altres d’una reivindicada federació espanyola o ibèrica Participà, sense èxit, en eleccions a diputats i municipals, i aconseguí una certa extensió arreu del País…
Vasile Alecsandri
Història
Literatura
Escriptor i polític romanès.
Estudià a París, on s’adherí al Romanticisme, i de nou al seu país passà a dirigir el Teatre Nacional de Iaşi 1840-42 Collaborà en revistes d’orientació nacionalista i liberal, i participà en la revolució del 1848, el fracàs de la qual el dugué a l’exili En retornar, entre d’altres activitats dirigí la revista România literară 1855, que propugnava la independència dels principats Obtingué càrrecs polítics diversos ministre d’afers estrangers, 1859 ambaixador a París, 1855 Recollí la tradició de cançons populars amb Poezii populare ale românilor ‘Poesies populars romaneses’, 1852-53, i com a…
Inkatha Freedom Party
Política
Moviment polític sud-africà, fundat el 1975 per Mangosuthu Gatsha Buthelezi com a agrupació nacionalista zulú.
Tot i que inicialment propugnava reformes graduades per a posar fi a l’ apartheid , collaborà estretament amb el Partit Nacional, a partir del control del bantustan del KwaZulu Els grups paramilitars d’Inkatha, subvencionats pel govern, agrediren sovint els simpatitzants de l’ANC Els enfrontaments entre ambdues forces causaren milers de morts, en una guerra civil no declarada que durà fins el 1996 A partir del 1990 Inkatha admeté membres de totes les ètnies i races, però el seu principal marc d’actuació seguí essent el KwaZulu-Natal En les eleccions del 1994, l’IFP aconseguí el…