Resultats de la cerca
Es mostren 929 resultats
focus objecte
Física
Punt on convergeixen els raigs de llum que, després de travessar el sistema, són paral·lels a l’eix òptic.
Tant el focus imatge com el focus objecte poden ésser reals o virtuals , segons que siguin els raigs de llum els que realment convergeixin o bé llurs prolongacions
gammagrafia
Tecnologia
Assaig no destructiu amb raigs γ per a detectar fissures i altres defectes interns de les peces metàl·liques.
Els raigs γ, d’una freqüència molt alta, es propaguen en línia recta a través de la peça i són enregistrats en una pellícula sensible En el cas que hi hagui imperfeccions internes, aquestes provoquen una diferència d’intensitat en l’enregistrament fotogràfic
radiometal·lografia
Tecnologia
Assaig no destructiu amb raigs X per a detectar fissures i altres defectes interns de les peces metàl·liques.
La radiometallografia, que no és més que la radiografia aplicada a les peces metàlliques, permet d’enregistrar en una pellícula sensible els possibles defectes en funció de l’absorció anòmala dels raigs X pel metall de la peça Per a peces molt pesants o de formes molt complicades, hom empra especialment la gammagrafia
cerificador
Apicultura
Aparell destinat a l’obtenció de la cera de les bresques mitjançant l’acció calorífica dels raigs solars.
Sol constar d’un caixó de fusta rectangular, que conté una cubeta de xapa de ferro i una tela metàllica formant doble fons, sobre la qual hom diposita les bresques i els fragments Té un tapa de vidre, o millor dues, que tanquen hermèticament, sobre les quals incideixen els raigs solars, que fonen la cera
imatge

Diferents formes de formació de la imatge
© Fototeca.cat
Física
Figura formada pel conjunt d’interseccions dels raigs lluminosos procedents de cadascun dels punts d’un objecte ( imatge real
), o bé formada pel conjunt d’interseccions de les prolongacions dels raigs lluminosos ( imatge virtual
), després d’ésser modificada llur trajectòria en incidir en un sistema òptic o en travessar-lo.
Les imatges reals poden ésser recollides per una pantalla, mentre que les imatges virtuals han d’ésser observades directament, collocant l’ull en la trajectòria dels raigs, modificada pel sistema òptic Les imatges donades per objectes reflectits en un mirall pla són sempre virtuals Si el sistema òptic és un mirall corb o una lent, les imatges seran reals o virtuals, segons la posició relativa de l’objecte i el focus del sistema
microsonda
Química
Aparell que permet fer una anàlisi química elemental no destructiva a partir d’una superfície mineral mitjançant un bombardeig d’electrons que produeix una emissió de raigs X característics.
Els raigs són analitzats en un comptador que forneix una avaluació quantitativa i qualitativa de la composició química de la mostra
blàzar
Astronomia
Objecte d’aparença estel·lar amb característiques molt semblants a les AGN, però que emet gran part de la seva energia en la banda de raigs γ de l’espectre electromagnètic.
Es creu que un blàzar podria tractar-se d’un objecte físic molt semblant a una AGN o un quàsar, amb un forat negre supermassiu al centre i un parell de dolls de partícules ejectades a l’espai exterior a velocitats relativistes El que diferencia els blàzars dels quàsars o les AGN és que els primers tenen un dels dolls de matèria relativista orientat cap a la Terra, de manera que l’emissió observada és dominada pels fenòmens que s’esdevenen a la regió del jet A més de ser detectada en raigs γ, una AGN ha de presentar una de les següents propietats per a ésser classificada com a…
producció de parelles
Física
Fenomen produït en interaccionar un feix de raigs γ (gamma) amb la matèria, consistent en la creació d’un electró i un positró.
És una transformació de la radiació en matèria Com que, segons l’equació d'Einstein, l’equivalent en massa d’aquestes dues partícules és d’1,02 MeV, la radiació γ incident ha de posseir una energia superior a aquest valor perquè es pugui produir el fenomen l’excedent es reparteix en parts iguals, en forma d’energia cinètica, entre les dues partícules creades A diferència dels altres fenòmens d’interacció entre una radiació electromagnètica i la matèria efecte fotoelèctric i efecte Compton, la probabilitat de la producció de parelles augmenta amb l’energia dels raigs γ L'…
aberració d’esfericitat
Física
Tipus d’aberració geomètrica que es produeix quan la distància focal d’un dioptre no és constant per a tots els seus punts; els raigs lluminosos emergents formen una superfície anomenada càustica
.
Per a reduir-la convé que les desviacions dels raigs es distribueixin igualment en tota la superfície del dioptre
miratge

Miratge causat per una capa d’aire calent arran de terra (a dalt), i el propi de les regions polars i les mars fredes (a baix)
© Fototeca.cat
Física
Il·lusió òptica causada per la refracció dels raigs de llum a través de capes d’aire a diferent temperatura.
El miratge més corrent té lloc quan les capes d’aire més pròximes al sòl són més calentes i, per tant, menys denses i de menor índex de refracció que les capes superiors En aquestes condicions, un observador pot rebre de cadascun dels punts d’un objecte llunyà dos raigs de llum un que recorre un trajecte rectilini i un altre que recorre un trajecte curvilini Com a conseqüència, l’observador veu simultàniament dues imatges de l’objecte una imatge que correspon a la situació real de l’objecte i una segona imatge, invertida respecte a la primera, que sembla donada per una superfície…