Resultats de la cerca

Creà un efímer nucli format a Barcelona al voltant de l’estudiant d’arquitectura Jacint Goday Prats, potser amb ajut econòmic del consolat italià Edità el periòdic Ferms quatre números, agost-novembre de 1935 i introduí el terme “totalitari” en el llenguatge polític català, que significava tant l’aspiració a un estatisme molt pròpia de la moda política dels anys trenta a Europa com el somni d’una unificació pancatalanista incloent-hi Occitània “la Catalunya totalitària” El grup no tingué major trans-cendència que la curiositat que suscitàpel seu discurs ideològic Desaparegué ben aviat i deixà…

L’impacte del pas de l’huracà Irma a principis de setembre va deixar un rastre de destrucció en habitatges, infraestructures i equipaments turístics Les conseqüències van ser particularment greus a l’illa de Barbuda, el 90% del territori en va resultar afectat, la qual cosa va obligar a evacuar a tots els habitants cap a l’illa d’Antigua El Govern va decretar l’estat de catàstrofe natural i va avaluar provisionalment els danys en una quantitat aproximada de 300 milions de dòlars, que seria l’equivalent del 20% del seu PIB També va demanar suports internacionals per fer front a…

El lloc és esmentat ja el 1021 L’església de Sant Julià de Puigfarner, era tinguda per parròquia independent del bisbat de Vic fins al segle XIV, i després passà a sufragània de Castellar, categoria que va mantenir fins el 1868 La seva demarcació ocupava l’extrem SE del municipi i cal cercar-ne l’emplaçament i les ruïnes a l’indret de l’antic mas Puigfarner, entre els masos de l’Estrada i del Trullàs, del qual només queda un munt de pedres que en part han estat aprofitades per a fer una granja Del castell de Puigfarner, esmentat l’any 1022 i recordat per altres documents fins al segle XIV,…

Es donà a conèixer amb De qui és el bosc 1976 el mateix any guanyà el premi JM Folch i Torres amb L’escarabat verd 1977 seguiren, entre d’altres, La fantasia inacabable d’Antoni Gaudí 1980, premi Crítica Serra d’Or 1981, Lluna de tardor 1982, premi de literatura juvenil l’Esparver 1982, El planeta dels set sols 1985, premi Lola Anglada 1984, El rastre de les bombolles 1990, S’ha de ser animal 1991, premi Vaixell de Vapor, Les portes del temps 1995, La casa de les acàcies 1997, Per un plat de macarrons 1997,  Els dimarts del senyor F 1998 i Una pintura als llençols 2004 Des del…

La senyoria de Vià era possessió de la família d’Urtx, que la conservà fins que, a la fi del segle XIII, fou adquirida per Pere de Fenollet, vescomte d’Illa, juntament amb el castell de Vià, del qual no queda rastre A la mort del vescomte Pere II, l’any 1353, la senyoria i el castell foren venuts Entre el 1435 i el 1436 Mateu d’Alp, mercader de Puigcerdà, fou senyor jurisdiccional de Vià i després ho foren els seus germans Tomàs i Lluís d’Alp L’any 1733, la senyoria de Vià era d’Antoni de Mir, del lloc d’Ix, que tenia la jurisdicció civil amb el delme i altres drets

Situada dins l’antic terme del castell de Lluçà, fou una capella rural vinculada a la parròquia de Sant Pere de Perafita Les primeres notícies es troben l’any 1276 en el testament de Bernat de Bassil, que deixà a Sant Genís de les Heures dos sous De la capella primitiva no queda rastre i fou substituïda per una altra sota l’advocació de Sant Antoni abat, també situada prop del mas Heures com la primera no sabem si aquesta església es trobava en el mateix lloc, ja que es desconeix l’emplaçament de la capella de Sant Genís L’any 1686, quan el bisbe Pasqual visità la parròquia, ja…

El primer esment del lloc de l’Aleixar és de l’any 1158, quan apareix entre les afrontacions del terme d’Alforja Potser cal relacionar el repoblament del lloc amb una notícia continguda en el Liber feudorum maior , segons la qual el 1184 Alfons I va fer donació de tres parellades de terra a l’Aleixar a un personatge anomenat Ferran de l’Aleixar El castell de l’Aleixar, però, és documentat molt més tard, el 1342, formant part del comtat de Prades Del terme de l’Aleixar depenien Maspujols i, possiblement, Vilaplana El 1391 el rei va vendre a l’arquebisbe tots els drets que tenia…

Germà de Pere II d’Arquer i fill gran del bisbe càtar Bertran Martí, el qual el designà successor seu Establí, amb l’ajuda d’un nebot de nom Pere, una xarxa per a evacuar càtars perseguits a les terres del Llenguadoc i el Rosselló cap al Principat de Catalunya L’any 1244, poc abans de caure el castell de Montsegur a mans franceses, fou un dels quatre designats per a salvaguardar el tresor amagat a la fortalesa La tradició diu que aquest llegat fou introduït clandestinament en terres catalanes, i se’n perdé el rastre fins que, al segle XIV, una part aparegué al monestir aragonès…

La població de Calella es va fundar o erigir en el veïnat de Capaspre, que depenia del terme del castell de Montpalau i de la parròquia de Santa Maria de Pineda Aquí es va crear un mercadal, documentat des dels anys 1328 i 1338, que va donar lloc al nucli humà que formaria la Pobla de Calella Fins el 1527 el lloc va dependre eclesiàsticament de la parròquia de Pineda Se sap que a l’indret de Capaspre hi havia una antiga capella dedicada als sants Quirze i Julita de la qual s’ignora la data de la fundació, però sembla que és d’època medieval Ara no queda rastre d’aquella capella,…

L’any 959 consta que el magnat Riculf tenia propietats “ in villa que vocant Serra” L’any 1017 en una butlla del papa Benet VIII era confirmat un alou de Serra al monestir de Banyoles L’església de Santa Maria ja existia l’any 1123, data de l’acta de consagració de l’església de Sant Iscle d’Empordà, on és consignat que pel cantó de llevant del seu terme limitava amb el de la parròquia de la Serra La parròquia de Santa Maria de Serra també és esmentada l’any 1198 L’edificació actual no conserva cap rastre de l’edifici anterior És una construcció de la segona meitat del segle XIX…