Resultats de la cerca
Es mostren 591 resultats
antena Yagi
Antena Yagi col·lectiva emprada en televisió com a receptora de senyals en VHF i UHF
© Fototeca.cat
Antena que consta d’un dipol plegat al qual hom ha afegit elements passius, que poden ésser directors o reflectors, paral·lels i, respectivament, al davant o al darrere del dipol.
La missió dels elements passius és d’augmentar la directivitat de l’antena i d’acréixer el guany en la direcció de l’emissora i disminuir-lo en les altres direccions d’on podrien provenir pertorbacions o interferències És l’antena més comunament utilitzada per a la recepció dels senyals de televisió
antena parabòlica
Antena formada per una superfície conductora en forma de casquet de paraboloide, en un dels focus del qual és situat el transmissor o receptor.
En aquesta antena, les ones electromagnètiques rebudes d’un punt allunyat són reflectides per la superfície parabòlica i concentrades en el focus hom aconsegueix així una gran directivitat És usada preferentment per a transmissió o recepció a molt altes freqüències en radar, comunicacions via satèllit, comunicacions militars de campanya, enllaços de TV per microones, etc
trabucaire
Folklore
Al Solsonès, cadascun dels components d’un grup creat al segle XVII per donar relleu a les festes amb trabucades de salva.
Solien acompanyar les caramelles, i participaven en la recepció de personatges, en la processó de Corpus, en la festa major, etc El 1940 la institució fou restablerta a la ciutat de Solsona Els membres porten el vestit de la pagesia del Solsonès del s XVIII, i els trabucs són fabricats a la mateixa ciutat
L’Obra Cultural Balear rebutja assistir a un acte presidit pels reis d’Espanya
El president de l’Obra Cultural Balear, Josep de Luis, no assisteix a una recepció al palau de l’Almudaina Palma convocada pels reis d’Espanya En una carta del 31 de juliol, De Luis justifica el rebuig a la invitació per l’existència de presos polítics, avalada pel discurs de Felip VI el 3 d’octubre de 2017
xarxa de comunicacions
Interconnexió de dispositius que permet la transmissió i recepció de missatges.
Si aquests tenen format digital, hom parla d’una xarxa de dades Les xarxes de comunicacions es poden classificar segons diferents criteris, com ara la seva extensió geogràfica xarxes LAN, MAN o WAN, el seu grau de funcionalitat segons si són unifuncionals o multifuncionals, com és la XDSI, la seva estructura en anell si és tancada o en bus si és oberta, la velocitat de la transmissió xarxes de banda ampla o de banda estreta, el tipus de medi físic de la xarxa xarxes de fibra òptica, de radioenllaços, etc o pel mètode d’accés al medi de temps continu o de temps ranurat, amb detecció de…
afillament
Dret civil
Acceptació, recepció o acolliment d’una persona com a fill ( adopció
).
degà | degana
El membre més antic d’un cos per ordre de recepció.
compatibilitat
Electrònica i informàtica
Característica d’un sistema de radiodifusió en freqüència modulada que permet que les emissions estereofòniques puguin ésser rebudes per un receptor monofònic, i viceversa.
Això és possible perquè en una transmissió estereofònica són transmeses la suma i la diferència dels senyals corresponents als canals dret i esquerre Els receptors monofònics només en reben la suma i, doncs, la recepció és monofònica Per contra, els estereofònics reben ambdós senyals de suma i diferència i, a partir d’aquests, separen les informacions corresponents als canals dret i esquerre
cambrer
Història
Oficial palatí que a l’edat mitjana era al servei de la cambra reial on hom guardava el tresor, les joies, els mobles i les vestimentes reials.
Més tard fou donat el nom de cambrer al guardià de la cambra reial, i el càrrec encloïa atribucions financeres recepció i distribució d’ingressos reials Finalment, el cambrer restà restringit al servei particular del sobirà, llevat el de taula A la corona catalanoaragonesa rebé el nom de cambrer major fins al s XIV, que passà a anomenar-se camarlenc
institució
Cristianisme
Nom que en la disciplina vigent de l’Església catòlica rep l’acte de col·lació del lectoral i de l’acoliat.
Des del 1972, per motu proprio de Pau VI, no són tinguts en ordes menors, sinó per ministeris i que com a tals poden ésser confiats als laics, sense que per això entrin a formar part de la clerecia de l’Església ni el seu exercici porti implícit l’ésser una etapa vers la recepció del sagrament de l’orde