Resultats de la cerca
Es mostren 7038 resultats
malva reial
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia perenne, de la família de les malvàcies, d’uns 2 m d’alçària, de fulles palmatilobulades i de flors de color rosa.
Prové de Síria i és plantada en jardins
gelea reial
Zoologia
Substància nutritiva, fluida i transparent, rica en glúcids, proteïnes i vitamines, que és segregada per les abelles.
És emprada per a alimentar la reina i les larves destinades a ésser reines En terapèutica, hom la utilitza sobretot en els tractaments gerontològics
moll reial
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels apogònids, d’11 cm de llargada, de color vermell intens, ulls grossos i aspecte semblant al dels serrànids
.
Habita a les coves dels fons litorals rocallosos de la Mediterrània i de l’Atlàntic temperat Presenta fecundació interna i la incubació dels ous té lloc a la cavitat bucal del pare
passi reial
Dret
Història del dret
Facultat que tenia l’estat per a examinar les disposicions de la Santa Seu i permetre o no que es publiquessin o es complissin.
arma reial
Militar
Arma emprada antigament en els torneigs (en oposició a arma de guerra
).
emissari reial
Folklore
Patge enviat per Ses Majestats els Reis de l’Orient amb l’encàrrec de recollir les cartes que els infants del municipi els escriuen per demanar-los les joguines que volen que els portin els reis.
El patge sol arribar al municipi amb uns dies d’antellació al 5 de gener, per poder tenir temps suficient per a realitzar la seva missió Batejat amb noms diversos arreu de la geografia catalana —Xiu Xiu a Terrassa Vallès Occidental, Mag Maginet a Cornellà de Llobregat Baix Llobregat, Patge Gregori a Barcelona Barcelonès, Fumera a Catalunya del Nord i l’Alt Empordà, etc—, la seva presència també anuncia la proximitat de la festa de Reis Sobresurt pel seu arrelament popular la figura del Patge Faruk a Igualada Anoia, figura creada el 1943 prenent el nom del rei Faruk d’Egipte 1920-65 Des de…
Reial Rosselló
Nom que rebé, a partir del 1667, el regiment Català Mazarí
.
La seva existència perdurà fins que fou abolit per la Revolució Francesa Aleshores fou reconstituït a Barcelona pels monàrquics francesos que s’hi havien refugiat, com a cooperació a l’esforç bèllic català de la Guerra Gran, contra l’exèrcit revolucionari francès Però l’antipatia antifrancesa suscitada per algunes derrotes, i la notícia que els soldats rossellonesos havien expressat idees revolucionàries, féu que un avalot popular assaltés llur caserna, a Barcelona, el 29 de juny de 1794, i en matés més d’un centenar La resta fou empresonada i el regiment fou dissolt
Estatut Reial
Història
Carta atorgada per la reina regent d’Espanya Maria Cristina, en nom de la seva filla Isabel II, per l’abril del 1834 i que fou vigent fins a l’agost del 1836.
Fou inspirat en la carta 1814 de Lluís XVIII de França i elaborat per Martínez de la Rosa Establia unes corts amb dues cambres l’estament de pròcers, els quals podien ésser hereditaris grans d’Espanya o vitalicis nomenats pel rei, i l’estament de procuradors, escollit per sufragi censatari restringit i que només tenia dret de deliberació i petició i la facultat d’aprovar les lleis i els imposts L’Estatut no aconseguí de satisfer cap partit polític, i el motí de La Granja agost del 1836 obligà la reina regent a restablir la constitució de Cadis, reformada al cap de poc temps per la del 1837
séquia reial del Xúquer
Aspecte del cano d'Alginet
© Carolina Latorre Canet
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de l’esquerra del Xúquer, que travessa la Ribera Alta, entra a la Ribera Baixa i rega el S de l’Horta.
És la més important del País Valencià per l’àrea regada unes 20000 ha Neix en un assut del terme d’Antella, a la casa de les Comportes, poc després de la sortida del riu de l’estret de Tous La seva longitud és de 54 km, i corre predominantment de S a N, seguint els límits del pla alluvial del riu amb les primeres ondulacions de ponent Jaume I n'ordenà la construcció per regar els plans alluvials més allunyats del riu La primera part només arribava fins a Algemesí, i beneficiava els termes d’Antella, Gavarda, Alberic, Massalavés, Alzira, Algemesí, l’Alcúdia i Guadassuar després dits l’Antiga…