Resultats de la cerca

Totes les religions posseeixen una descripció pròpia de la geografia funerària, la qual cosa fa impossible de donar-ne una caracterització unitària El camí de l’infern va, en la mitologia germànica, a través de valls tenebroses i del riu de la mort el retorn és pràcticament impossible El budisme té un total de 136 inferns, que són freds o calents, d’acord amb el tipus de càstig, i no s’hi veu mai el sol Una altra representació de l’infern va lligada a la creença en un judici final parsisme, judaisme, cristianisme i islamisme En algunes religions hi ha una durada…

Mantingué la pau amb els països veïns i concilià les diverses religions Creà una moneda sèrbia i desenvolupà l’explotació de les mines argent, plom, coure i ferro Fou destronat pel seu fill Esteve VI

Amb l’entrada del budisme al Tibet, al s VII dC, es produí una influència mútua entre ambdues religions Gžen-rab-mi-bo n'inicià una renovació i sistematització Ha sobreviscut en les capes més humils de la població

Inseparable de la seva dimensió estrictament personal i subjectiva, la configuració o manifestació sociològica i objectiva del que hom sol anomenar fenomen religiós ha d’ésser definida no sols en relació amb aquella, ans també d’una manera genèrica i sempre imprecisa, pel fet que la religió mai no és tampoc separable del context cultural, històric i social en què es dóna i des del qual, només, pot ésser entesa en la seva especificitat concreta Pel que fa a la interrelació dels aspectes subjectiu i objectiu del fet religiós, és important de consignar els diversos significats que,…

El govern dels seus set successors, elegits democràticament pel poble i molt tolerants envers altres religions, convertí la ciutat en un florent centre comercial i cultural, refugi de nombrosos immigrats, perses sobretot La dinastia fou anorreada pels berbers kutama, de creences xiïtes

L’altar és una de les característiques dominants de totes les religions des de les més primitives, considerat com un lloc privilegiat de contacte entre la divinitat i els homes ja existí a l’època prehistòrica en forma d’una taula de pedra o de fusta, per a posar-hi ofrenes o per a rebre-hi la sang de les víctimes dels sacrificis Les civilitzacions antigues del Pròxim Orient forneixen més documents A les tombes d’Egipte hom ha trobat taules d’ofrena de pedra, sovint amb graons Quan s’estengué el costum de consumir les ofrenes per mitjà del foc, l’altar esdevingué més gran Entre…

Considerada com l’expressió més típica i concreta de l’amor al proïsme, hom la troba en moltes religions i cultures, formulada de diverses maneres El refranyer català la recull en la seva forma negativa “El que no vols o vulguis per a tu, no ho vulguis per a ningú”

Professor de la Universitat de Gant 1899-1910 i conservador del Musée Royal de Brusselles Féu excavacions a la ciutat de Dura-Europos Síria i estudià la vida religiosa de l’antiga Roma i de l’Orient Entre les seves obres es destaca Les religions orientals dans le paganisme romain 1929

Comuns a quasi totes les religions, els llocs sagrats són reconeguts com a llocs privilegiats de la presència dels esperits o de la divinitat Aquest caràcter sacral els sostreu a la vida ordinària i els fa llocs segurs per a guardar-hi riqueses i per a servir d’asil als perseguits asil religiós

Són elements lustrals l’aigua aigua lustral, el foc i els sacrificis dels animals Alguns d’aquests costums han influït i han perdurat en la litúrgia cristiana