Resultats de la cerca

El 1892 exposà al Salon des Indépendents de París una pintura en què utilitzà per primera vegada tons purs i vius, abans que el moviment fauve fes d’això el seu programa Els seus temes de paisatges i natures mortes són tractats amb realisme i amb trets amples, mostrant la vida rústica amb una simplicitat monumental Paisatge de la Valclusa 1898 Les seves figures també tenen un gran vigor Banyista 1905, Maternitat 1900, Autoretrat 1947

Treballà en el camp de la topologia diferencial rebé la medalla Fields el 1958, disciplina en la qual generà el concepte de cobordisme Fou especialment conegut per haver desenvolupat la teoria de les catàstrofes És autor, entre d’altres, de Stabilité structurelle et morphogenèse 1972

Galerista a Berlín des del 1964, presentà treballs d’artistes com Richter o Beuys, així com exposicions temàtiques sobre aspectes socials i polítics que determinen la implicació social de l’entorn artístic berlinès dels anys seixanta, com és el cas de la mostra “Homenatge a Berlín” Posteriorment, dirigí la Kunsthalle Museum Fridericianum de Kassel des de l’any 1997

Estudiant la convergència de les sèries funcionals descobrí les funcions que porten el seu nom Investigà també sobre equacions en derivades parcials Entre el 1905 i el 1914 fou professor d’anàlisi a Dijon Amb Poincaré, Borel i Lebesgue, és considerat un dels fundadors de l’actual anàlisi de variable real

Expressionista líric postimpressionista Del 1901 al 1910 sojornà a París, on estigué en contacte amb els cubistes Des del 1914 residí a Lausana La seva pintura, plana, sense perspectiva, és feta de pinzellades riques en matisos, sobre un arabesc elemental, ingenu, de tipus constructiu

S'educà a l’Argentina, on els seus pares es traslladaren el 1928 La seva activitat començà als EUA amb quatre àlbums per a nens 1948, però fou a França i Bèlgica aproximadament el 1950 on aconseguí renom collaborant amb Uderzo , Sempé , Franquin , i d’altres El 1950 creà amb Sempé el personatge del petit Nicolas, que protagonitzà una sèrie de llibres Després de supervisar Lucky Luke 1955 inicià una revista d’historietes illustrades per a tot tipus de públic, Pilote  1959, i creà, en collaboració amb Uderzo, el personatge d’ Astèrix que assolí un èxit extraordinari i aconseguí per als seus…

Estudià clavicèmbal i flauta de bec, i després amplià la seva formació amb la carrera de musicologia, que realitzà a Viena i a París S’especialitzà ben aviat en música antiga, àmbit en què desenvolupà una tasca tant d’instrumentista com de colleccionista El 1958 fundà el grup Musica Antiqua, que un any després passà a denominar-se Conjunt de Música Antiga Parallelament inicià la seva tasca docent a la Musikhochschule de Viena i el 1969 fundà el Clemencic Consort , amb qui treballà intensament el repertori medieval, renaixentista i del primer Barroc, dedicat especialment a la música vocal Amb…

El 1960 realitzà el seu primer film Les dents du singe , amb els malalts d’una clínica psiquiàtrica Amb Les temps morts 1964 inicià una reeixida collaboració amb Roland Topor que culminà amb Les escargots 1965 i amb el seu primer llargmetratge La planète sauvage 1973 Amb el dibuixant i guionista Moebius creà la pellícula  Les maîtres du temps 1981 i  Gandahar 1987

Fill d’un ministre d’agricultura del Govern de Paul Malgoire exiliat el 1964 arran de l’autoproclamació de François Duvalier com a president, estudià econòmiques a Lovaina i biologia a Torí Als anys setanta visqué als Estats Units Posteriorment retornà a Haití, on treballà per a l’Institut per a la Mineria i més tard obrí un negoci propi S'uní al moviment opositor liderat per Jean-Bertrand Aristide , del qual esdevingué collaborador Després de l’enderrocament de Jean-Claude Duvalier , esdevingué primer ministre sota la presidència d’Aristide del febrer al setembre del 1991, quan el Govern…

Els contactes que Metras tingué durant els anys cinquanta i seixanta amb els components del grup Dau al Set i amb altres marxants, artistes i galeristes europeus l’animaren a obrir la galeria a Barcelona, amb l’objectiu de promocionar l’art contemporani i presentar les darreres tendències de l’avantguarda estètica Entre molts altres artistes, la galeria exposà obra d’Arp, Cuixart, Hartung, Fontana, Miró, Ponç, Saura, Vasarely, Wols i Zush El 1984 Margaret Metras, filla del fundador, se situà al capdavant de la galeria, que mantingué la mateixa orientació fins el febrer del 2013, que tancà