Resultats de la cerca

Després de figurar en el PSOE 1904-07, passà a encapçalar la Joventut Republicana Radical 1910-11 i fundà “La Voz del Pueblo” 1913-19 Fou un dels organitzadors del Partit Autònom d’Unió Republicana de Mallorca 1913, que pretengué de mantenir la conjunció republicanosocialista A partir del 1918 figurà en el directori del reconstituït Partit Republicà Federal, i en fou president en 1930-31 De la comissió gestora de la diputació abril-juny del 1931, fou diputat a les corts 1931-36 Pel gener del 1932 es féu partidari de Lerroux i provocà la divisió del republicanisme mallorquí i la creació d’…

L’acord es produí després que Ruiz Zorrilla fes pública professió de fe republicana per l’agost del 1876 Aportà al nou grup inicialment la major part dels progressistes democràtics de Martos, així com una empenta reorganitzadora del republicanisme Salmerón, per la seva banda, els antics republicans del centre Doctrinalment, hom pretengué combinar un cert unitarisme —que no rebutjava totalment alguna forma d’autonomia regional—, el republicanisme i el reformisme social radical del 1872 Però el revolucionarisme conspiratori —especialment adreçat als militars— de Ruiz Zorrilla i la seva política…

Deixeble de Sanz del Río, fou catedràtic de filosofia a Oviedo i a Madrid Membre dirigent del Partit Democràtic, fou diputat 1871 i un dels defensors de la Primera Internacional a les Corts Ministre de Gràcia i Justícia en el govern republicà de Figueras 1873, fou president del congrés Elegit president del poder executiu 18 de juliol de 1873, formà un govern de tendència dretana que provocà l’extensió de la Insurrecció Cantonalista , la repressió de la qual encarregà als generals Pavía i Martínez de Campos Dimití el 6 de setembre de 1873 en negar-se a firmar algunes penes de mort En produir-…

Fundat per Alfons de Rojas, en foren directors Enric Ferré 1915-18, el mateix Rojas 1918-22, Emili Costa 1922-23, Lluís Vázquez i Llop 1923-24 i Joan Sansano 1924-36 Fins a la Dictadura 1923 duia el subtítol Diario Liberal , que fou substituït pel de Diario de Información Representà successivament diverses tendències del liberalisme espanyol, particularment la romanonista Durant el govern Berenguer semblà decantar-se per un republicanisme moderat, que abandonà, tanmateix, a partir de l’abril del 1931, per defensar una ideologia catòlica d’extrema dreta, amb concomitàncies alternants amb la…

Després de fundar El Motín a Madrid 1881-1926, es distingí per les seves campanyes anticlericals, que assoliren una gran audiència Estigué força relacionat amb el republicanisme català, especialment a través de les seves collaboracions regulars, des del començament del s XX, en La Publicidad i en La Campana de Gràcia , quan féu costat a Salmerón com a cap de la Unión Republicana, en l’organització de la qual tingué un gran paper 1903 Relacionat amb Ferrer i Guàrdia, amagà Mateu Morral després del seu atemptat contra els reis, el 1906 Processat i condemnat a 9 anys de presó juny…

Estudià dret a Madrid i milità en el republicanisme federal Presidí la Unió Republicana de Cartagena en 1903-04 Conegué Lerroux 1904, s’installà a Barcelona el 1905 i aviat fou el seu secretari particular 1906-09 Fou regidor a partir del 1913 cap de la minoria radical a l’ajuntament, i alcalde de Barcelona 1917 Més tard, amb la proclamació de la Segona República, fou ambaixador a Portugal i, successivament, ministre de marina 1933-35, d’estat 1935 i d’instrucció pública 1935 en diversos governs de majoria radical S'anà implicant en els negocis foscs creats a l’entorn del partit i hagué de…

Secretari del Sindicat d’Arts Gràfiques de Barcelona, fou un dels organitzadors del Congrés de Sants del 1918 Molt relacionat amb Salvador Seguí, formà part del comitè regional de la CNT a Catalunya en 1918-21 i tingué un destacat paper en la signatura del pacte de la CNT-UGT del 1920 Fou designat aquest mateix any delegat de la CNT al segon congrés de la Tercera Internacional, juntament amb Eusebi Carbó i |ngel Pestaña, però no pogué arribar a Moscou Intervingué en la Conferència de Saragossa del juny del 1922, però posteriorment restà marginat del moviment llibertari, criticà l’apoliticisme…

Fundà el setmanari La Trona 1894, de tendència republicana, que aparegué irregularment durant divuit anys Escriví algunes obres teatrals Moros en l’Horta , 1893 i diverses novelles curtes, una de les quals, Caciquisme roig 1904, prologada per Rodrigo Soriano, atacava durament la política de Vicent Blasco i Ibáñez i és un text molt representatiu de les lluites internes del republicanisme valencià de l’època El 1908 promogué i dirigí El Cuento del Dumenche , des d’on polemitzà amb Teodor Llorente i amb els literats de Lo Rat-Penat, els quals acusava de distanciar-se del poble i d’…

L’adjectiu autonomista sols hi designava independència orgànica respecte al radicalisme lerrouxista Pretenia l’establiment d’una república espanyola democràtica, la separació de l’Església i l’Estat, la independència judicial, la creació de tribunals de comerç i l’autonomia provincial i regional En foren dirigents, entre d’altres, Adolf Beltran, Joan Barral i Fèlix Azzati En les eleccions del 1914 reprengué el nom d’Unió Republicana, i entre el 1920 i la Dictadura de Primo de Rivera tornà a utilitzar el de PURA Durant la Segona República, amb un programa a la dreta del republicanisme…

Salut pública Interessos populars Arts i lletres El seu contingut ideològic barrejava el republicanisme anarquitzant, un violent anticlericalisme i la defensa dels interessos obrers, i això el convertí en un dels setmanaris catalans de més tradició revolucionària i, a la vegada, en un difusor constant de l’anarcocollectivisme, però fou també causa de nombroses suspensions la més llarga, del desembre de l’any 1893 al gener del 1895, i empresonaments del director o redactors, gairebé tots obrers Malgrat les persecucions, sobrevisqué setze anys, fins el número 717, del 12 de juny…