Resultats de la cerca
Es mostren 175 resultats
desasfaltatge
Química
Operació de desasfaltar la fracció residual de la destil·lació del petroli que hom duu a terme en el refinatge.
Els primers procediments emprats es basaven en la destillació actualment, però, hom empra el desasfaltatge amb dissolvents propà liquidat, o bé alcohols alifàtics El residu de la destillació és posat en contacte amb el solvent a contracorrent en una columna a una temperatura de 30 a 60°C i a una pressió de 3 a 4 MPa Els productes de cap oli i solvent i de cua asfalt i solvent de la columna són separats i el solvent retorna al procés
carbonat d’amoni
Química
Mescla de bicarbonat i de carbonat amònics, obtinguda sublimant una mescla de sulfat amònic i carbonat càlcic.
A l’aire es descompon amb pèrdua de NH 3 i CO 2 i deixa un residu de bicarbonat Es volatilitza als voltants de 60°C i es descompon en aigua calenta És emprat, per exemple, en tintura, en el rentat de la llana, en la fabricació d’articles de goma, en els llevats químics, en extintors d’incendis, en les sals d’olorar i en medicina com a expectorant i carminatiu El veritable carbonat amònic NH 4 2 CO 3 existeix només en solució
dependència
Geografia
Territori que depèn de l’administració d’un estat o d’una altra divisió administrativa.
En general, els territoris dependents solen ésser molt allunyats de l’estat administrador Hong Kong és a milers de quilòmetres de la Gran Bretanya, i hom pot dir el mateix de Nova Caledònia en relació amb França Aquests territoris són el residu o vestigi d’una època colonial que tingué la seva màxima expansió durant la segona meitat del s XIX i fins a l’època anterior a la Segona Guerra Mundial Estats com la Gran Bretanya, França, els Països Baixos, Portugal i Espanya, entre altres, tenen encara certes dependències sota llur administració
riera d’Argentona
Riera
Curs d’aigua temporal, al Maresme.
Es forma a Dosrius, per la unió de les rieres del Far i de Canyamars, formades a la serra que separa el Maresme del Vallès serres del Far i del Corredor la part més alta és anomenada riera de Dosrius La riera d’Argentona és establerta en una falla que talla l’alineació muntanyenca en sentit perpendicular la seva capçalera constitueix un residu d’una orientació antiga de la xarxa hidrogràfica, modificada per l’erosió regressiva dels corrents d’aigua costaners Després de passar prop d’Argentona, desemboca a la Mediterrània entre els termes de Mataró i de Cabrera de Mar
amalgamació
Tecnologia
Procediment d’extracció de l’or i de l’argent natius i també del clorur d’argent, que consisteix en la separació del metall de la mena prèviament triturada, per dissolució en mercuri.
L’amalgama així formada és separada de la ganga i destillada per tal de recollir el residu d’or o d’argent i recuperar el mercuri destillat i emprar-lo de nou en el procés En el cas del clorur d’argent, la formació de l’amalgama requereix la reducció prèvia a argent metàllic per acció del mercuri en excés Un cop separats per destillació, els metalls beneficiats han d’ésser afinats a fi d’augmentar llur puresa El procediment d’amalgamació fou descobert per Bartolomé de Medina al s XVI i perfeccionat per Álvaro Alonso Barba ak s XVII
quitrà de carbó
Química
Líquid viscós negre, més dens que l’aigua, d’olor naftalènica, que hom obté per destil·lació destructiva del carbó.
És soluble en èter, benzè i solvents apolars, parcialment soluble en alcohol i acetona i poc soluble en l’aigua De la seva destillació s’originen diverses fraccions que troben aplicacions específiques l' oli lleuger fins a 200°C, que en representa un 5%, constituït per hidrocarburs aromàtics mononuclears, cumarona i indè, l' oli mitjà 17%, 200-250°C l' oli pesant 7%, 250-300°C, constituït per hidrocarburs di- i trinuclears, fenols i piridines l' oli d’antracè 9%, 300-350°, constituït per antracè, fenantrè, carbazole i quinoleïnes, i finalment la brea , constituent del residu i…
calcinació
Química
Tractament a alta temperatura a què hom sotmet un compost sòlid per provocar-hi una descomposició o un canvi de fase diferent de la fusió, amb la finalitat d’aconseguir una major concentració del compost en ésser separats els components volàtils, una major friabilitat com a resultat dels canvis de volum o una activació per a reaccionar amb altres sòlids amb els quals és mesclat.
Originàriament hom donava el nom de calcinació solament a la descomposició tèrmica de la pedra calcària en òxid de calci i diòxid de carboni, i després, per extensió, a tota descomposició tèrmica de materials orgànics o inorgànics que els converteix en un residu sòlid i tèrmicament estable Els procediments industrials moderns de calcinació comprenen, a més dels de dissociació tèrmica, piròlisi i destillació seca de composts orgànics, processos de transicions de fases polimòrfiques Quan la calcinació comporta una oxidació del material tractat, hom en diu torrefacció , i quan…
destil·lació seca
Química
Procés de descomposició tèrmica d’una substància, generalment sòlida, que produeix una separació dels components, acompanyada, en el cas de tractar-se de substàncies complexes, d’una degradació de les molècules, que es transformen en productes més simples (gasos i líquids).
Industrialment tenen interès la destillació seca de l’hulla o coquització i la destillació seca de la fusta Aquesta darrera consisteix en un procés de carbonització en el qual hom aprofita els gasos i vapors despresos La composició d’aquests productes depèn bàsicament de la classe de fusta que hom destilla Els productes gasosos monòxid i diòxid de carboni, hidrogen, metà i altres hidrocarburs més pesants són emprats com a combustible per a iniciar la reacció, la qual s’automanté en arribar a una certa temperatura Dels condensats obtinguts hom separa l’àcid pirolignós mescla d’àcid acètic,…
el Montgrí

Vista del massís del Montgrí, amb les restes del Mas Reguinell
© Vincent van Zeijst
Massís
Massís calcari, vora la costa, que separa l’Alt Empordà i el Baix Empordà, dins el terme de Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
Residu d’un relleu cretaci primitiu, constitueix un bloc aïllat enmig de la plana i culmina prop dels 310 m alt Aplanat i inclinat vers el N, cau bruscament damunt la plana del Ter i a la costa, amb espadats de més de 100 m Les màximes alçades d’W a E són la muntanya d’Ullà 308 m, el Montgrí 301 m, el Montplà 311 m, la Torre Moratxa 218 m i Roca Maura 226 m Dins el mar, les illes Medes , són la prolongació més oriental del massís Al cim del Montgrí, Jaume II ordenà de bastir el 1294 el castell de Montgrí , del qual queden restes Al vessant nord-occidental hom bastí vers el 1392…
alum
Química
Sulfat doble de potassi i d’alumini hidratat.
Cristalls octaèdrics, de sabor astringent, insolubles en alcohol, que donen solucions aquoses lleugerament àcides Es fon en la seva aigua de cristallització a 95,5°C mantingut a 60-65°C, perd 9 molècules d’aigua, que són reabsorbides a l’aire humit A 200°C dóna alum cremat Per damunt, perd SO₃ i dóna sals bàsiques És obtingut a partir de sulfat d’alumini i sulfat potàssic i també calcinant lleugerament l'alunita, tractant-la seguidament amb aigua, separant el residu insoluble d’alúmina i evaporant la solució a causa de la lleugera alcalinitat del medi, els cristalls obtinguts són…