Resultats de la cerca
Es mostren 275 resultats
Dominique-Catherine Pérignon
Història
Militar
Militar francès.
De família noble, passà a l’exèrcit del Rosselló, on es distingí per les seves accions en la Guerra Gran i fou ascendit a general de divisió desembre del 1793 Es destacà en l’atac al Voló, que obligà les tropes de Carles IV d’Espanya a retirar-se a l’altra banda de la frontera Collaborà a la presa de la Jonquera i del castell de Bellaguarda 1794 amb el general Dugommier, i quan aquest morí a la batalla de Mont-roig el succeí com a general en cap de l’exèrcit del Rosselló i s’apoderà de Figueres, que es reté sense resistència novembre del 1794, i de Roses febrer del 1795 Després de la pau de…
Cruz Martínez Esteruelas
Història
Polític i advocat de l’estat.
La seva formació política a FET-JONS li serví per a fer carrera professional dins els màxims organismes del partit i l’administració pública durant el franquisme Fou director general de patrimoni de l’estat 1962-65, assessor jurídic de FET-JONS 1964-67, conseller nacional 1967-72, delegat nacional d’associacions 1968-69 i ministre de Planificació del Desenvolupament 1973-74 i d’Educació 1974-75 La seva condició jurídica l’habilità per a intervenir dins el Consejo Nacional del Movimiento en la comissió encarregada de la ponència d’actualització política que culminà amb l’aprovació de la Ley…
Sebastià Piera i Llobera
Política
Polític i militant comunista.
Fill d’un mestre d’escola, combaté en el bàndol republicà en la Guerra Civil Espanyola Militant del Partit Socialista Unificat de Catalunya PSUC, en acabar la guerra s’exilià a França i, després d’estar retingut als camps de concentració d’Argelers i Sant Cebrià, anà a l’URSS i el 1941 s’allistà a l’Exèrcit Roig per lluitar contra l’exèrcit nazi en la Segona Guerra Mundial L’any 1947 retornà clandestinament a Catalunya, però fou detingut juntament amb Joaquim Puig i Pidemunt afusellat el 1949 Sotmès a interrogatoris i tortures per la policia franquista sota les ordres del comissari Juan…
Ponç I d’Empúries
Història
Comte d’Empúries-Peralada (1040-78), fill i successor d’Hug I.
En el seu temps fou construït el convent de Sant Miquel de Fluvià, consagrat el 1045, i començada la seu de Castelló, consagrada el 1064, amb l’assistència de la comtessa Almodis, del comte Ramon Berenguer I de Barcelona i del comte Guillem II de Besalú S'esforçà a mantenir bones relacions amb els seus vassalls i sobretot amb els seus veïns en 1064-66 assistí a Toluges Rosselló a la solemne proclamació de la pau i treva de Déu vers el 1067 reté vassallatge al comte de Barcelona reconeixent-li la supremacia jurídica el 1068 prengué part, amb Ramon Berenguer I, al concili de Girona que presidí…
Narcís Jubany i Arnau
© Fototeca.cat
Cristianisme
Eclesiàstic.
Estudià al seminari de Barcelona i fou ordenat el 1939 Es doctorà en dret canònic a la Universitat Gregoriana de Roma Professor de dret canònic al seminari barceloní, fou viceconsiliari dels joves d’Acció Catòlica, canonge de Barcelona 1954 i bisbe auxiliar de Barcelona 1955 El 1964, elegit bisbe de Girona, inicià la renovació de certs aspectes de la pastoral Fou promogut a l’arquebisbat de Barcelona 1971, on succeí el controvertit prelat Marcelo González Martín i féu una reestructuració moderada de l’arxidiòcesi El 1973 fou ordenat cardenal Publicà, entre d’altres obres, El voto de castidad…
Salvador Sadurní i Urpí
© ARXIU FC BARCELONA
Futbol
Porter de futbol.
Començà en els Salesians de l’Arboç i el juvenil del Vendrell 1956-57 El 1957 fitxà pel Futbol Club Barcelona, amb el qual es proclamà campió d’Espanya juvenil 1959 Jugà una temporada amb l’equip amateur 1959-60 i l’edició 1960-61 fou cedit al Mataró A la meitat d’aquella temporada passà a la plantilla del primer equip del Barça i debutà l’11 de maig de 1961 en un partit de Copa a Gijón Jugà al Barça fins la temporada 1975-76, i molt aviat fou considerat l’hereu de Ramallets Disputà 485 partits i guanyà una Lliga 1974, tres Copes del Generalísimo 1963, 1968, 1971, una Copa de Fires 1966 i la…
,
Carme Sallés i Barangueras
Cristianisme
Monja dominica.
Ingressà l'any 1871 com a novícia a l'orde de les adoratrius Esclaves del Santíssim Sagrament i de la Caritat de Barcelona, i prengué el nom de religió de Maria del mont Carmel Es dedicà a l'ensenyament de nens Posteriorment passà a la comunitat de les dominicanes de l'Anunciata, on la seva tasca se centrà en l'ensenyament de nenes El 1893 fundà, a Burgos, la comunitat de Religioses Concepcionistes Missioneres de l'Ensenyament, dedicada a l'educació femenina, i de la qual esdevingué superiora L'any 1908 el papa Pius X autoritzà l'institut, que l'any següent adoptà la regla de sant Agustí El…
Pere de Pau
Història
Cavaller.
Governador dels ducats d’Atenes i Neopàtria 1386 en nom del nou vicari Bernat de Cornellà Reduïdes gairebé a Atenes les possessions catalanes i assetjada la ciutat des del 1385 pel florentí Rainer Acciajuoli, Pau envià un procurador, Guerau de Rodonelles, a Catalunya per tal que demanés al rei noves instruccions per a la defensa Joan I li feu prestar homenatge al vescomte de Rocabertí, novament nomenat vicari Mentrestant, el 15 de gener de 1387, Atenes havia caigut en poder dels florentins, tret de l’Acròpolis, on es mantenia Pau amb la guarnició Després de diverses i infructuoses peticions d…
Sant Miquel de Ventalló
Art romànic
L’església de Sant Miquel de Ventalló fou una simple capella agregada a l’església de Sant Vicenç de Valveralla, fins que l’any 1606 fou declarada parròquia independent Actualment, el poble de Valveralla és un agregat de Ventalló, cap d’un extens municipi La primera notícia que hi ha de l’església de Sant Miquel és del 27 de desembre de 1256, data en què A de Requesens prestà homenatge al bisbe per la tercera part del delme de Ventalló, parròquia de Sant Vicenç de Valveralla El 20 d’abril del 1317 Pere Struch, fill de Berenguer de Castelló, reté homenatge al bisbe per la sisena part del delme…
Hèracles
© Fototeca.cat
Mitologia
Heroi nacional grec.
Anomenat de primer Alcides, era fill d’Alcmena i de Zeus, que havia adoptat l’aparença d’Amfitrió Per això Hera intentà d’occir l’infant, sense èxit A divuit anys donà mort al ferotge lleó de Citera i, acomplerta la gesta, tornà a Tebes Pel fet d’haver mutilat el rei Orcomen provocà una guerra, en la qual vencé, fou recompensat pel rei Creont, que li donà la filla Mègara per muller Occí els fills propis, i, per expiar aquest crim, l’oracle de Delfos l’obligà a acomplir dotze treballs amb el lleó de Nemea, l’hidra de Lerna, el senglar d’Erimant, la cérvola de Cerinea, els ocells del llac d’…