Resultats de la cerca
Es mostren 383 resultats
prostrar-se
Religió
Cristianisme
Ajeure’s de bocaterrosa en senyal d’humiliació, de reverència o d’adoració.
Les regles religioses en prescriuen la pràctica com a penitència per les faltes i la litúrgia en preveu el gest en certes ocasions collació d’ordes sagrats, ritu d’entrada en la celebració del divendres sant
completes
Cristianisme
En el breviari romà, oració oficial d’acabament del dia.
D’origen monàstic, sant Benet la introduí en la seva regla Els seus elements actuals són ritu penitencial, himne, salmòdia, lectura breu, responsori, càntic, oració i benedicció Hom l’acostuma a cloure amb una antífona mariana
Oswy de Northúmbria
Història
Rei de Northúmbria (654-670).
Aconseguí el domini de tot Northúmbria i la unificació de quasi tot Anglaterra fins que Wulfhere, fill de Penda, reconquerí Mèrcia 657 Reuní el sínode de Whitby 664, que acceptà el ritu romà dins l’Església anglosaxona
llatí | llatina
Cristianisme
Dit dels cristians d’Occident, en contraposició als orientals.
Així, hom parla de l' Església llatina referint-se a l’Església occidental i sobretot a l’Església Catòlica, i de ritu llatí , aplicat, en general, a la tradició litúrgica d’Occident i, més específicament, a la tradició litúrgica romana
litúrgia visigòtica
Cristianisme
Conjunt dels ritus de la celebració eucarística, de l’administració dels sagraments i sagramentals i de l’ofici diví propis de la península Ibèrica i de la Gàl·lia narbonesa.
Tècnicament, ha d’ésser anomenada més pròpiament litúrgia hispànica , perquè els termes visigòtica i mossàrab més aviat indiquen etapes de la seva formació i persistència En el conjunt de les litúrgies cristianes occidentals, tot i presentar la seva originalitat, és molt propera als ritus gallicans i cèltics Probablement cal posar l’origen dels seus esquemes de celebració de la missa i de l’ofici, i fins i tot d’alguns dels seus texts, en la seu de Milà, a la segona meitat del segle IV, quan aquesta ciutat esdevingué residència imperial Molts dels seus texts potser també depenen de les…
Adamnan
Cristianisme
Abat (679) del monestir de Iona, a Irlanda.
Contribuí a la introducció del ritu romà a Irlanda Fou un dels escriptors més importants que donà el monestir de Iona la seva vida de sant Columbà té un gran valor històric Fou venerat com a sant a Escòcia i a Irlanda
ofrena
Representació pictòrica d’una ofrena religiosa egípcia
© Corel Professional Photos
Cristianisme
Almoina en espècie o en metàl·lic que, atesa la poca freqüència de la comunió dels fidels a l’edat mitjana, substituïa l’ofrena de la matèria eucarística.
La reforma del concili II del Vaticà ha fet desaparèixer reminiscències de l’antic ritu l'oblada, el pa o les coques que, un cop beneïts, hom repartia entre els fidels, candeles a la missa de difunts i, finalment, l’estipendi de la missa
heroi | heroïna
Mitologia
Ésser semidiví, al qual són atribuïdes gestes prodigioses a favor del grup que el reconeix com a tal.
La seva figura sovinteja en la mitologia de diversos pobles primitius i, bé que concebuda antropomòrficament, hom li reconeix poders sobrenaturals A Grècia, als segles VIII i VII aC, s’afermà el culte als herois, que esdevingué ritu de súplica per a obtenir llur protecció
tonsura
Religió
Cristianisme
Cerimònia religiosa consistent a tallar els cabells, parcialment o totalment, per significar una consagració especial de la persona.
Coneguda arreu, esdevingué un costum generalitzat dels monjos cristians segles V-VI introduïda més tard a l’església llatina segles VI-VII com a ritu d’admissió del clergat, distint dels ordes menors, ha estat suprimida per la reforma del concili II del Vaticà
Francesc Moli
Història del dret
Jurista.
Catedràtic de cànons a la Universitat de Lleida, on succeí el seu pare Jutge de l’audiència de Mallorca fins que es retirà a Lleida Autor, entre altres tractats, de De ratione docendi Lleida, 1579 i Tractatus celebris et insignis de ritu nuptiarum Lleida, 1617 Barcelona, 1618