Resultats de la cerca
Es mostren 489 resultats
gírgola de castanyer
Gírgola de castanyer
Patrick Harvey (cc-by-sa-3.0)
Micologia
Bolet de la família de les poliporàcies que consta de nombrosos barrets, els quals són espatulats o en forma de ventall, rugosos i d’un color gris brunenc.
Les flors que formen atenyen fins a 60 cm, i es fan en soques de roures i d’altres caducifolis
Redondela
Municipi
Municipi de la província de Pontevedra, Galícia, situat a la badia de San Simón de la Ría de Vigo.
Té boscs de pins, roures i eucaliptus Cereals, vinya i pesca Ramaderia bovina i porcina Indústries derivades de la pesca, químiques i alimentàries
bosc alt
Silvicultura
Geobotànica
Bosc tractat de manera que els arbres procedeixen en general de llavor, talment que cadascun sol presentar un tronc únic, que en estat normal sol tenir un diàmetre superior a 20 cm.
Són d’aquest tipus les pinedes i les avetoses, així com alguns boscs de planifolis fagedes, roures, etc És sobretot bosc de fusta
Arrasate
Municipi
Municipi de la regió de Guipúscoa, al País Basc.
Important centre industrial metallúrgic, ja des del segle XIII Explotacions forestals pins, castanyers i roures Destaca l’església de San Juan s XIV
Sober
Municipi
Municipi de la província de Lugo, Galícia, situat al N del riu Sil, a la comarca de Terra de Lemos.
El poblament del terme és disseminat Hi destaca la ramaderia bestiar boví i porcí i els boscs d’alzines i roures Indústria alimentària
Tordoia
Municipi
Municipi de la província de la Corunya, Galícia, situat a la vall del Tambre i drenat per diversos rierols del riu Lengüelle.
El nucli del terme és Pontepedra El poblament hi és disseminat Abunden els boscs d’eucaliptus i roures L’economia és agrícola i ramadera
Argonne
Vall
Massís de França que, amb una longitud d’uns 40 km, s’estén entre la vall superior de l’Aisne i la vall de l’Aire, i forma el límit natural entre la Xampanya i la Lorena.
Té un relleu rocós cobert per una espessa capa de gres, amb grans boscs de roures Les principals poblacions són Vouziers i Clermont-en-Argonne
Font Groga
Reserva natural parcial de 112,8 ha situada a la capçalera de la vall de Sant Medir (Vallès Occidental), a l’obaga de la serra de Collserola.
Fou declarada espai natural de protecció especial el 1986 i presenta una vegetació mediterrània d’alzines i roures Forma part del Parc Natural de Collserola
bolet carner
bolet carner
WildBranch (CC BY 2.0)
Micologia
Gran bolet de la família de les hidnàcies, de diàmetre fins a 20 cm, format per una massa arrodonida, de ramificacions gruixudes i soldades entre elles, cobertes de llargues agulletes, fràgils i penjants.
La carn és blanca, compacta, és comestible i de qualitat, si el bolet és tendre Es fa principalment sobre troncs de roures mig morts o en descomposició
bolet de ginesta
Micologia
Bolet de la família de les rodofil·làcies semblant al fals carlet, però més petit (de 5 a 10 cm de diàmetre) i de barret més fosc, tacat radialment de bru, fortament mamil·lat, amb les làmines ben rosades al final de la creixença.
La carn, gruixuda, fa olor de farina i és comestible Forma grups en boscs d’alzines i de roures, típicament a la primavera, però també a la tardor